Descobrim la Vall Ferrera, un tresor del Pirineu
Ens endinsem en un dels espais més bonics i desconguts del Pallars Sobirà
No és fàcil arribar a la Vall Ferrera des de les grans capitals del país: cal arribar a Sort i des d'allà recórrer més de vint-i-cinc quilòmetres per la carretera L-510 per arribar a Araós, porta d’entrada d'aquesta vall singular.
Araós va ser, fa temps, un dels centres de producció de ferro més important del Pirineu català, fins al punt de donar nom a tota la vall. D'Araós cal veure l'ermita de Sant Francesc, d'origen visigòtic, tal com evidencia l'arc de ferradura del seu portal.
Ens endinsem per la Vall Ferrera i arribem a Ainet de Besan, on cal destacar l'església de Santa Maria, amb el ferm fet de còdols de riu. Araós i Ainet no són municipis, sinó que depenen d'Alins, el poble més gran de la vall, ja a 1.048 metres d'altitud.
Alins mostra orgullosa el seu passat medieval, amb cases de pedra i espais importants com l'orgullosa església de Sant Vicenç, d'origen romànic llombard, l'ermita de Sant Quirc, als afores del poble i d'origen visigòtic, o la casa dels Castellarnau, que va servir de presó fins ben entrat el segle XVII.
El santuari més elevat dels Països Catalans
D'Alins podem arribar fins a Norís, l'últim poble pel qual es pot arribar per carretera asfaltada. Des d'allà podem iniciar un ascens fins a l'ermita de Sant Ambrosi de Tor, a 2.050 metres d'altitud, el santuari més elevat dels Països Catalans, avui en runes.
Acabem el nostre trajecte per la Vall Ferrera tornant a la L-510 en direcció a Àreu, estació final del nostre viatge, on destaca l'església de Santa Maria de la Torre, un dels millors exemples de romànic primitiu del nostre país.