De ben segur que els amants de les carreteres revirades, els paisatges mediterranis i els racons amb encant ja coneixen aquesta petita escapada, ideal per gaudir a ritme lent en cotxe, moto o fins i tot bicicleta. Precisament aquesta és una zona molt freqüentada per ciclistes (especialment els caps de setmana), així que oblideu-vos de córrer a altes velocitats i limiteu-vos a gaudir a ritme lent dels paisatges que ens ofereixen les muntanyes de l’Ordal.

Comencem la nostra ruta al poble de Corbera de Llobregat. Aquest nucli de població ha crescut molt durant la segona meitat del segle XX i inicis del XXI, però el seu nucli històric conserva un regust medieval que val la pena conèixer. Passejar pel seu nucli històric, situat a la part més alta de la vila, és tot un viatge al passat, i és obligada la visita a l’església romànica de Sant Cristòfol i al monestir de Sant Ponç, situat fora del terme de la vila però històricament lligat a Corbera. A més a més, durant les dates nadalenques Corbera de Llobregat organitza un dels pessebres vivents més importants del país.

Deixem Corbera per la BV-2425, una deliciosa carretera de muntanya que es recargola entre boscos de pi i alzines, en un magnífic exemple de la flora del sistema litoral català. La carretera abandona el Baix Llobregat al coronar la carena de les muntanyes, i s’endinsa al Penedès per portar-nos fins al poble de Gelida.

Gelida és un important centre estratègic que domina la vall del riu Anoia i els tradicionals nusos de comunicació que travessen el Penedès. Per això romans, àrabs i catalans van construir-hi centres defensius com el castell de Gelida, avui enrunat i en fase de conservació i millora, que data de l’any 945.

L’altre símbol d’identitat de Gelida és el seu funicular, que connecta l’estació de tren operada per Renfe amb el nucli urbà i salva un desnivell de més de 110 metres. El funicular data de 1924 i encara està operatiu, però només els caps de setmana, ja que actualment funciona més com un servei turístic que no pas com un mitjà de transport realment operatiu.

Deixem Gelida per la carretera C-243b, que travessa boscos i camps de vinya (activitat econòmica estrella del Penedès) de diversos nuclis de població i baixa lentament sobre la vall del riu Anoia fins a arribar a Sant Sadurní d’Anoia, una de les viles més lligades a l’activitat vitivinícola de tot el país.

A Sant Sadurní es pot visitar l’Escola de Viticultura municipal, el museu de les Caves de Codorniu, Canals&Munné, Juvé&Camps, Castellroig o Ventura Soler, entre d'altres; endolcir el paladar a l’espai xocolata Simón Coll, o acostar-se a les instal·lacions del Club Esportiu Noia, orgull de la ciutat. I és que Sant Sadurní d’Anoia és un dels centres més importants d’hoquei sobre patins de tot el país, i d’on han sortit no poques figures d’aquest esport.

Deixem enrere Sant Sadurní i la vall de l’Anoia per la carretera BP-2427 que fa un ràpid ascens fins a la carretera general N-340, una de les carreteres més saturades del país. Avancem per la N-340 creuant el poble de l’Ordal (que dona nom a les muntanyes que s’encerclen en aquesta ruta) fins a arribar als nuclis de Vallirana i Cervelló.

Vallirana i Cervelló són nuclis que han crescut molt al llarg del segle XX i inici del XXI i tenen un marcat caràcter residencial. Tot i això, conserven interessants vestigis històrics com ara l’església barroca de Sant Mateu a Vallirana o les runes del castell de Cervelló, el ja esmentat monestir de Sant Ponç o l’església romànica de Santa Maria.