Si em poso a pensar en la procedència dels fabricants automobilístics que destaquen pels seus dissenys, el primer país que em ve al cap és Itàlia (seguit de ben a prop per França) i l'últim és Alemanya. El país teutó elabora productes d’una qualitat inqüestionable, però en general acostuma a oferir uns vehicles d’estètica poc recarregada, elegant i sòbria. Una de les marques alemanyes que més ha destacat en aquests últims anys per disposar d’un catàleg de qualitat però amb productes poc emocionants en l’apartat estètic és Volkswagen. Però els últims models de la marca de Wolfsburg aposten clarament per canviar aquesta tònica: estem parlant de models com l’Arteon, el nou totcamí urbà T-Cross i el vehicle que ens ocupa en aquesta prova, el totcamí compacte T-Roc.

Amb la presentació fa unes setmanes del totcamí més petit de la marca, la gamma SUV queda composta pel T-Cross, el T-Roc, el Tiguan, el Tiguan Allspace i el Touareg. Tret d’aquests tres últims models –els més grans de la gamma–, tant el T-Cross com el T-Roc aposten per la diferenciació estètica com a eina per competir en un segment en què la competència és ferotge. En aquesta prova tractarem d’explicar com intenta adaptar-se al mercat el SUV compacte de la marca alemanya, que amb una longitud de 4,23 metres ha de competir amb models com el Mazda CX-3 o fins i tot el seu ‘cosí germà’, l’Audi Q2.

ESTÈTICA EXTERIOR

L’any 2014 Volkswagen va presentar al Saló de Ginebra el T-Roc Concept, un prototip de 'crossover' que anticipava com serien els futurs totcamins urbans de la marca en un moment en què no eren els models més demandats al mercat. Gairebé quatre anys més tard, el segment ha rebut el model definitiu, que conserva el nom i la majoria d’elements de disseny que tan atractiu feien el prototip. I, a més, arriba en ple apogeu dels totcamins urbans i compactes, de manera que l’estratègia sembla ser guanyadora.

El T-Roc és un model que a nivell estètic es veu apamat alhora que és juvenil i desenfadat. El seu frontal disposa d’una graella hexagonal que es diferencia dels seus germans de marca i d’unes característiques llums diürns –també hexagonals– que integren els intermitents, mentre que just a la part inferior d’aquestes òptiques hi trobem els llums antiboira. Els llums 'full led' i el capó amb línies ben marcades tanquen una part davantera que, tot i mantenir en certa mesura el llenguatge estètic de la marca, es diferencia notablement dels seus germans.

De la mateixa manera que a la part frontal, el lateral també inclou elements clarament diferenciadors, com ara els prominents passos de roda; unes aletes laterals amb línies de disseny que arriben al capó en el cas de la part davantera i a les manetes i als fars en el cas de la part posterior, i el sostre pintat en una tonalitat diferent de la de la resta de la carrosseria (que es pot escollir en blanc o en negre).

El lateral es fusiona amb la part posterior mitjançant una línia cromada que insinua la intenció de la marca d’atorgar el T-Roc d’una estètica cupè, que es veu accentuada per la presència d’un vidre posterior amb una caiguda ben marcada, molt efectiu a nivell estètic però que redueix la visió posterior des de l’habitacle.

Finalment, pel que fa a aquest apartat, destaquen especialment les òptiques led, així com les línies de la carrosseria amb una marcada forma horitzontal i els embellidors inferiors que simulen les sortides d’escapament. Un element que, més enllà dels gustos personals de cadascú, no es pot negar que s’adapta a la moda que segueixen la majoria de fabricants.

ESTÈTICA INTERIOR

L’habitacle del T-Roc és, sens dubte, l’element que més s’assembla a la resta de la gamma de la marca. Amb tot, els dissenyadors han volgut aportar un toc de distinció al SUV amb la possibilitat d’equipar els embellidors de les portes, el túnel central i el quadre de comandaments en diversos colors de la carrosseria, com ara el groc cúrcuma, el blau Ravenna o el taronja calatea, com en el cas de la unitat que il·lustra l’article. Però aquest element diferenciador clarament positiu contrasta amb l’únic ‘però’ que té l’interior: els plàstics del quadre de comandaments –i de la resta de l’habitacle–, tot i mostrar una bona qualitat, són durs en la seva totalitat. Un aspecte que, malgrat que al meu judici no és acceptable en un Volkswagen, està subjecte als gustos personals de cadascú.

En funció de la versió i l’equipament opcional que seleccionem, el T-Roc pot disposar d’una gran pantalla central de 8 polzades –la de sèrie és de 6,5– i la famosa instrumentació digital de la marca amb una pantalla d’11,7 polzades. El seu funcionament és realment bo i permet, entre altres funcions, disposar de les indicacions del navegador i el mapa a pantalla completa, la qual cosa fa que el conductor hagi de desviar menys la mirada per seguir la ruta introduïda.

Precisament és aquest aspecte (el de la tecnologia) un dels que millor ha treballat la marca alemanya, ja que el petit T-Roc pot incloure elements com el control de creuer adaptatiu, el reconeixement de senyals, la càmera posterior, l’avisador d’angle mort i diversos assistents com el de canvi involuntari de carril i el d’estacionament, entre d’altres.

Pel que fa a l’habitabilitat disponible, les places davanteres resulten força còmodes i la posició de conducció és elevada, com és habitual en un vehicle d’aquest tipus.

Les places posteriors no són les que ofereixen la màxima capacitat de la seva categoria, però dos passatgers viatjaran amb espai suficient per a les cames i per al cap –malgrat l’estil cupè del model–, tot i que un tercer passatger no gaudirà de la mateixa comoditat. Finalment, la capacitat del maleter és de 445 litres, lleugerament per sobre de la mitjana del segment.

MOTOR

La gamma de propulsors del T-Roc està formada per tres opcions de gasolina (1.0 TSI de 115 CV, 1.5 TSI de 150 i 2.0 TSI de 190) i dues dièsel (1.6 TDI de 115 CV i 2.0 TDI de 150). La nostra unitat de proves disposava del motor de gasolina d’accés a la gamma, el tricilíndric 1.0 TSI de 115 CV i 200 Nm de parell màxim.

Tot i tractar-se d’un motor aparentment petit per moure un SUV de 4,23 metres i 1.270 quilos, el cert és que respon amb solvència a la gran majoria de les necessitats habituals de circulació, amb una notable entrega de potència a baixes revolucions si circulem amb la marxa adient engranada. I cal remarcar aquest últim detall pel fet que, amb la intenció de reduir al màxim els consums, els enginyers de Volkswagen han dotat la caixa de canvis manual de sis velocitats (l'única disponible amb aquest motor) d’una cinquena i sisena relació força llargues.

Aquest element obliga a jugar habitualment amb el canvi si volem disposar de la màxima potència disponible en tot moment, de manera que en conducció dinàmica els consums es veuen perjudicats. Tot i homologar un consum mixt de 5,3 litres, durant la prova aquesta xifra va pujar fins als 6,7, una dada acceptable però que es distancia força de l'oficial. Ara bé, circulant per autopista, aquesta llarga relació de marxes és gairebé una benedicció, ja que a velocitats legals es poden fer 100 quilòmetres amb poc més de 5,5 litres, tota una proesa per a un vehicle de gasolina.

No estem davant d’un motor amb pretensions esportives, de manera que la seva sonoritat no enamora (tot i que es mostra força silenciós) i la seva resposta no és la més contundent, però resultarà més que suficient per a la gran majoria d’usuaris i permet frenar la factura en uns competitius 24.870 euros. Amb tot, si el client busca un motor amb més prestacions, la millor opció passa per l’1.5 TSI EVO de 150 CV, que, a més, pot anar lligat a la caixa de canvis automàtica DSG de set velocitats.

DINAMISME

Independentment del motor que escollim, resulta molt complicat establir el terreny on el T-Roc se sent més còmode. En entorns urbans es mou amb molta facilitat; evidentment no ho fa amb la mateixa solvència que un SUV urbà i el seu disseny cupè redueix el camp de visió posterior, però en general no té por d'enfrontar-se a la circulació per una gran ciutat.

Per carretera –incloent-hi carreteres secundàries– té una posada a punt del xassís que combina a la perfecció comoditat amb rigidesa, la qual cosa, unida a una suspensió ferma, fa d’aquest totcamí compacte un bon company de viatge, que no resulta incòmode per excés de duresa però que es mostra àgil en trams revirats. I per autopista es mostra apamat i a nivell dinàmic no se li pot retreure res, amb un confort de marxa molt similar al d’un Volkswagen Golf.

L’únic terreny en què es mostra un pèl més just és en la conducció per superfícies no asfaltades. I és que el T-Roc, tot i ser un SUV, no és un vehicle pensat per practicar una conducció 'off-road'. Amb tot, la seva distància amb el terra elevada i la possibilitat d’equipar la tracció total amb diversos modes de conducció en les versions més potents ajuden a millorar el rendiment en aquest tipus de superfícies i li permeten circular sense problemes per pistes en bon estat de conservació.

Conclusió

Volkswagen és una marca que sap interpretar a la perfecció les necessitats del mercat, i ha sigut capaç, sense perdre la seva personalitat, de crear un model que s’adapta als gustos estètics de la majoria dels seus clients. El disseny de la il·luminació led, el seu estil cupè i les possibilitats de personalització cromàtica tant de l’exterior com de l’interior són la seva carta de presentació. Tot plegat, juntament amb uns motors amb un rendiment més que suficient des de les versions d’accés i un bon equipament tecnològic fan del T-Roc un producte realment competitiu.