Ho vaig comentar a la prova del Volkswagen T-Roc i ho torno a dir en aquesta del Volkswagen T-Cross: els cotxes alemanys –especialment els de Volkswagen– no acostumen a destacar per tenir un disseny molt estrident o recarregat. Però els nous models de la gamma SUV urbana de la marca de Wolfsburg han volgut trencar amb el que està establert i apostar per una estètica més juvenil i arriscada, sense deixar de banda totalment la seva sobrietat característica.

En certa mesura, aquest canvi de tendència era gairebé obligatori, ja que els competidors del segment dels totcamins urbans són molt durs, i alguns d’ells –com per exemple el Citroën C3 Aircross o el Hyundai Kona– tenen dissenys amb molta personalitat. El resultat d’aquesta necessitat de canvi que ha experimentat Volkswagen es pot resumir de manera perfecta en el T-Cross, el SUV més petit de la marca, que aposta per una estètica similar a la del Polo –amb el qual comparteix plataforma, motors i molts elements– però que canvia en alguns aspectes clau per veure’s com un cotxe molt més juvenil i atractiu.

Un model que recentment hem pogut provar associat al motor de gasolina 1.0 TSI de 115 CV i el canvi automàtic DSG de 7 velocitats, i que ja avanço que es tracta d’un totcamí al qual li encanta l’asfalt, li agrada molt poc el camp o la muntanya i que se sent especialment còmode a la ciutat.

ESTÈTICA EXTERIOR

No es pot negar que el T-Cross és un cotxe atractiu. D’acord, potser no és el més atrevit de la categoria ni el que té un disseny més treballat, però en línies generals es veu com un cotxe ben fet i que sembla més gros del que els seus 4,11 metres de longitud diuen que és. Si el mirem per davant ens trobem amb alguns detalls força ressenyables, i d’altres que ajuden a comprendre per què dic que sembla més gran del que és.

En primer lloc, en la versió que ens ocupa –que disposa de l’acabat Sport i el paquet estètic opcional R-Line– destaca la calandra davantera, que es pot definir de dues maneres: o bé els fars les s’insereixen a la graella, o bé la graella entra dins l’espai que ocupen els fars. Sigui com sigui, el resultat és una línia de disseny contínua, amb una unió molt marcada entre els pilots i la calandra.

En segon lloc, si mirem la part inferior ens trobem amb un dels elements més característics del nou T-Cross, i que són una clara evolució dels que vam veure en el T-Roc: els llums inferiors. Tot i que els llums diürns van integrats als fars principals, al para-xocs hi ha uns pilots arrodonits que fan les funcions de llums antiboira i de gir, envoltats per un atractiu element cromat.

Aleshores, quin és l’element que fa que el cotxe sembli més gros? Doncs es tracta de la disposició horitzontal de tots els elements que acabo de citar. Si ens hi fixem, tant la forma de la graella i els fars com la connexió entre els llums antiboira es fa mitjançant elements que travessen de banda a banda tot el frontal, cosa que crea una marcada sensació d’amplitud que, com veurem, es repeteix tant a la part lateral com a la posterior.

Convé recordar que el Volkswagen T-Cross només fa 4,11 metres de longitud, perquè jo personalment, mirant el seu lateral, diria que és més llarg. Novament, alguns elements ajuden a provocar aquesta sensació. Per davant es veu molt alt, un aspecte típic dels SUV i que dona al T-Cross un aspecte musculós molt atractiu.

Si continuem el recorregut lateral ens trobem amb unes enormes llandes de 18 polzades, unes pràctiques barres al sostre i unes línies de tensió molt marcades tant a la part de les manetes com a la part inferior de les portes. Tot plegat flueix cap a una part posterior amb un voladís molt curt, però que té una estètica molt ben trobada gràcies a la forma dels pilots i de l’atractiu aleró.

I és aleshores quan arribem a la part del darrere; sens dubte, la que té una personalitat més marcada i la que més canvia respecte a la resta de models de la marca. I tot plegat gràcies només a un element, la unió entre els dos pilots posteriors amb tecnologia led.

Com si es tractés d’un antifaç, el T-Cross va un pas més enllà en la nova moda d’ajuntar els fars posteriors i hi incorpora una tira reflectant vermella, que va acompanyada d’un gran embellidor de plàstic de color negre. Tot plegat, presidit pel logotip de la marca i envoltat per uns llums amb forma de C. I, esclar, tant aquest element distintiu com la resta de línies de tensió o la part inferior del para-xocs són completament horitzontals, cosa que crea una sensació d’amplada molt marcada que fan del T-Cross un model musculós i amb presència.

ESTÈTICA INTERIOR

L’habitacle del T-Cross és molt més sobri que l’exterior, però respon a la clàssica funcionalitat alemanya. Així doncs, el que hi predomina és la tecnologia, els bons ajustos i una disposició molt lògica dels comandaments. El seu disseny és similar al del T-Roc, i de fet opcionalment pot disposar d’una gran quantitat de motllures i embellidors en colors més atractius que els grisos i negres de la unitat de proves.

Els elements que més criden l’atenció són, sense cap mena de dubte, les grans pantalles que fan les funcions d’instrumentació digital i de monitor central. En el primer cas, el Volkswagen Digital Cockpit disposa d’un visor de 12,3” i ens permet gaudir d’una gran quantitat d’informació: fins i tot mostra el navegador en mode de pantalla completa. En el segon cas, la pantalla central és de 8” i ens permet accedir a un complet sistema d’infoentreteniment amb connectivitat amb Apple Carplay, Android Auto i MirrorLink (a més d’un navegador opcional). A més, un detall que m’ha agradat especialment és que disposa de dos comandaments analògics –dues rodetes– que complementen els botons tàctils, de manera que no cal desviar tant la mirada durant la conducció per modificar alguns paràmetres bàsics del sistema.

Com he comentat anteriorment, el T-Cross que ens ocupa en aquesta prova disposa de l’acabat estètic R-Line, que també pot modificar alguns elements de l’interior. És el cas dels pedals d’alumini, l’entapissat del seient, algunes insercions decoratives i el volant, que disposa del nou disseny de la marca i, personalment, trobo especialment maco.

D’altra banda, un dels aspectes que menys m’ha agradat de l’interior del Volkswagen T-Cross és el fet que la gran majoria dels plàstics són durs, fins i tot els de la part superior del quadre de comandaments. Si bé és cert que no transmeten sensació de ser de baixa qualitat i que estan ben ajustats, considero que cap vehicle de la marca de Wolfsburg hauria de prescindir dels plàstics tous, que tenen un tacte més ben aconseguit i transmeten una sensació de cotxe prèmium més marcada.

HABITABILITAT INTERIOR MOLT REEIXIDA

Tot i que el cotxe faci poc més de quatre metres, el fet de fer servir la plataforma modular MQB A0 –compartida amb models com el VW Polo o els Seat Arona o Ibiza, entre d’altres– fa que l’espai interior sigui molt destacable. A les places davanteres s'hi pot viatjar amb molta comoditat, i la posició de conducció és bona perquè està lleugerament elevada, com sol ser habitual en aquest tipus de vehicles.

Però on realment podem percebre les bondats de fer servir aquesta nova plataforma és a les places posteriors i el maleter, ja que fins i tot els passatgers més alts tindran prou espai per al cap i les cames. De fet, en aquest últim apartat una de les solucions d’habitabilitat més pràctiques del T-Cross es troba en la possibilitat de desplaçar la banqueta posterior per guanyar espai per als passatgers o capacitat de maleter, en funció de les nostres necessitats.

En la configuració més avantatjosa per als passatgers el maleter ja ofereix uns excel·lents 385 litres, i en aquest cas només patirà manca d’espai l’ocupant de la plaça central, que es veurà perjudicat per un respatller més incòmode i un túnel de transmissió força gros. Un fet una mica estrany, especialment si tenim en compte que el T-Cross no pot disposar de tracció total. Sigui com sigui, si no hem d’ocupar les places posteriors o necessitem més espai per al maleter, la marca no només ens permet abatre els seients (i aconseguir 1.281 litres), sinó que, com he comentat, la banqueta posterior es pot desplaçar en 14 centímetres per donar com a resultat un maleter de 455 litres amb unes formes molt aprofitables.

Tot plegat, sumat a un interior ben aprofitat amb diversos espais per encabir objectes, fa del totcamí urbà més petit de Volkswagen un model realment pràctic i amb espai més que suficient per a quatre ocupants.

MOTOR

La gamma de motors del Volkswagen T-Cross està formada per dos motors de gasolina (1.0 TSI amb 95 o 115 CV i 1.5 TSI amb 150 CV) i un dièsel 1.6 TDI de 95 CV. La nostra unitat de proves muntava el propulsor més lògic de tota la gamma, l’1.0 TSI amb 115 CV, que, en aquest cas, anava associat al canvi automàtic DSG de 7 velocitats, però que de sèrie equipa un canvi manual de sis relacions.

Es tracta del mateix bloc tricilíndric que hem provat en molts altres models del Grup VAG, i que destaca per oferir un bon equilibri entre prestacions i consums ajustats. És evident que no és el motor més refinat de la marca, però compleix amb nota en tots aquells apartats en els quals ho ha de fer.

A baixes revolucions es mostra un pèl mandrós, però el canvi DSG s’encarrega d’extreure-li tot el suc i ràpidament el posa a punt per oferir la màxima potència i parell, de 200 Nm. Amb tot, no és un motor que estigui concebut amb pretensions esportives, sinó que més aviat serveix per moure amb facilitat el T-Cross en qualsevol circumstància. I, a més, ho fa amb un elevat nivell d’eficiència, ja que el consum oficial i el real són iguals, un fet poc habitual.

Segons el cicle WLTP la despesa de gasolina cada 100 km és de 6,3 litres, i durant la prova el consum mixt es va situar en uns 6,2 litres aproximadament. Si bé és cert que si exigim al motor en una conducció una mica més animada aquesta xifra puja sensiblement perquè el canvi DSG ha de reduir marxes amb assiduïtat, el cert és que circulant a velocitats legals per autopista o conduint per la ciutat els consums es mostren força continguts.

DINAMISME

Com sol ser habitual en la majoria de models de Volkswagen, el T-Cross és un cotxe efectiu i pràctic, molt fàcil de conduir i amb el qual és gairebé impossible trobar a faltar res. Com a bon SUV urbà que és, no es pot esperar en cap cas un comportament àgil fora de l’asfalt, tot i que val a dir que les proteccions de la carrosseria i la distància més gran respecte a terra el fan una mica més pràctic que un model utilitari com el Polo a l’hora d’afrontar un camí en bon estat.

És evident que l’absència de tracció total o de qualsevol tipus de pretensió offroad fan que el seu terreny predilecte sigui l’asfalt... i aquí es mou com un peix a l’aigua. Per carretera no trobarem a faltar potència, ja que els seus 115 CV garanteixen una acceleració de 0 a 100 km/h en 10,2 segons i una velocitat màxima de 193 km/h. A més, el tarat de la suspensió és molt equilibrat, i ens permet gaudir d’una agilitat molt notable fins i tot circulant per carreteres secundàries o trams revirats.

Però per més que compleixi amb nota en aquest últim tipus de terrenys, és evident que el seu ambient preferit és la ciutat. És aquí on les seves mides contingudes, la bona visibilitat i la comoditat de la direcció o la suspensió treuen a la llum les bondats del T-Cross. A més, si ens fa falta un cop de mà a l’hora de circular en entorns urbans, la gran quantitat d’assistents a la conducció –frenada d’emergència, angle mort, detecció de vianants...– o l’ajuda a l’aparcament ens faciliten encara més la vida al volant del petit SUV de Volkswagen.

PREUS

Pel que fa als preus del Volkswagen T-Cross, per accedir a la versió bàsica Edition haurem d’abonar 17.835 euros amb descomptes, i gaudirem d’elements com l’assistent de frenada d’emergència, l’assistent d’angle mort amb avís de sortida d’aparcament, l’ajuda a l’arrencada en pendents o la trucada d’emergència, entre d’altres.

Si apostem per la línia d’equipament intermèdia –denominada Advance– haurem de pagar 19.475 euros, però augmentarem la dotació amb elements com el control de creuer adaptatiu, el climatitzador automàtic o les llandes de 16”. Finalment, la versió Sport resulta la més equipada de totes, però també la més cara. La tarifa base és de 21.275 euros (23.345 euros amb el canvi DSG) i porta de sèrie la instrumentació digital, el selector de perfils de conducció o l’assistent de marxa enrere, entre d’altres. Això sí, si volem accedir a un T-Cross com el que il·lustra aquest article, cal seleccionar uns quants ítems en forma d’equipament opcional, de manera que el preu final puja fins als 27.000 euros aproximadament.

Conclusió

Quan un model com aquest Volkswagen T-Cross es comporta tan bé en circumstàncies tan diferents, resulta molt complicat fer alguna crítica. Potser la manca de potència a baixes revolucions en aquest motor i el tacte d’alguns plàstics són els apartats menys positius... però, sincerament, trobo que són aspectes poc importants i que no desllueixen un conjunt realment molt ben treballat. Sí, el T-Cross és el totcamí més petit de Volkswagen, però això no evita que tingui un disseny molt atractiu, una habitabilitat interior espectacular i un equipament molt complet. Això sí, el seu preu final és força elevat –i resulta més car que la seva competència– però a canvi gaudirem d’un vehicle molt pràctic i equilibrat.