Proves cotxes
Motor  /  Proves 05/01/2020

Volkswagen T-Cross, un totcamí molt urbanita

Ens posem al volant del SUV més petit de Volkswagen, que, associat al motor 1.0 TSI de 115 CV i el canvi automàtic, es mostra com un cotxe molt equilibrat

Sergio Domínguez
11 min
Volkswagen T-Cross, un totcamí molt urbanita

Ho vaig comentar a la prova del Volkswagen T-Roc i ho torno a dir en aquesta del Volkswagen T-Cross: els cotxes alemanys –especialment els de Volkswagen– no acostumen a destacar per tenir un disseny molt estrident o recarregat. Però els nous models de la gamma SUV urbana de la marca de Wolfsburg han volgut trencar amb el que està establert i apostar per una estètica més juvenil i arriscada, sense deixar de banda totalment la seva sobrietat característica.

Volkswagen T-Cross, un totcamí molt urbanita

En certa mesura, aquest canvi de tendència era gairebé obligatori, ja que els competidors del segment dels totcamins urbans són molt durs, i alguns d’ells –com per exemple el Citroën C3 Aircross o el Hyundai Kona– tenen dissenys amb molta personalitat. El resultat d’aquesta necessitat de canvi que ha experimentat Volkswagen es pot resumir de manera perfecta en el T-Cross, el SUV més petit de la marca, que aposta per una estètica similar a la del Polo –amb el qual comparteix plataforma, motors i molts elements– però que canvia en alguns aspectes clau per veure’s com un cotxe molt més juvenil i atractiu.

El T-Cross es vol diferenciar del Polo

Un model que recentment hem pogut provar associat al motor de gasolina 1.0 TSI de 115 CV i el canvi automàtic DSG de 7 velocitats, i que ja avanço que es tracta d’un totcamí al qual li encanta l’asfalt, li agrada molt poc el camp o la muntanya i que se sent especialment còmode a la ciutat.

ESTÈTICA EXTERIOR

No es pot negar que el T-Cross és un cotxe atractiu. D’acord, potser no és el més atrevit de la categoria ni el que té un disseny més treballat, però en línies generals es veu com un cotxe ben fet i que sembla més gros del que els seus 4,11 metres de longitud diuen que és. Si el mirem per davant ens trobem amb alguns detalls força ressenyables, i d’altres que ajuden a comprendre per què dic que sembla més gran del que és.

Vista frontal

En primer lloc, en la versió que ens ocupa –que disposa de l’acabat Sport i el paquet estètic opcional R-Line– destaca la calandra davantera, que es pot definir de dues maneres: o bé els fars les s’insereixen a la graella, o bé la graella entra dins l’espai que ocupen els fars. Sigui com sigui, el resultat és una línia de disseny contínua, amb una unió molt marcada entre els pilots i la calandra.

Detall llandes i pas de roda

En segon lloc, si mirem la part inferior ens trobem amb un dels elements més característics del nou T-Cross, i que són una clara evolució dels que vam veure en el T-Roc: els llums inferiors. Tot i que els llums diürns van integrats als fars principals, al para-xocs hi ha uns pilots arrodonits que fan les funcions de llums antiboira i de gir, envoltats per un atractiu element cromat.

Les llums antiboira es col·loquen en la part inferior envoltades d'un protector cromat

Aleshores, quin és l’element que fa que el cotxe sembli més gros? Doncs es tracta de la disposició horitzontal de tots els elements que acabo de citar. Si ens hi fixem, tant la forma de la graella i els fars com la connexió entre els llums antiboira es fa mitjançant elements que travessen de banda a banda tot el frontal, cosa que crea una marcada sensació d’amplitud que, com veurem, es repeteix tant a la part lateral com a la posterior.

Tot i fer 4,11 metres de llarg, el T-Cross sembla més gran

Convé recordar que el Volkswagen T-Cross només fa 4,11 metres de longitud, perquè jo personalment, mirant el seu lateral, diria que és més llarg. Novament, alguns elements ajuden a provocar aquesta sensació. Per davant es veu molt alt, un aspecte típic dels SUV i que dona al T-Cross un aspecte musculós molt atractiu.

Les línies de tensió el fan musculat i atractiu

Si continuem el recorregut lateral ens trobem amb unes enormes llandes de 18 polzades, unes pràctiques barres al sostre i unes línies de tensió molt marcades tant a la part de les manetes com a la part inferior de les portes. Tot plegat flueix cap a una part posterior amb un voladís molt curt, però que té una estètica molt ben trobada gràcies a la forma dels pilots i de l’atractiu aleró.