Hi havia una època, no fa tants anys, en què els models utilitaris de les marques eren força més senzills que els compactes. No només tenien un disseny clarament diferenciat, sinó que l’espai interior era força més reduït, i el comportament, menys apamat. Però cada cop és més habitual que aquests dos tipus de carrosseries s’assemblin en tots aquests aspectes, la qual cosa implica, d’una banda, que el preu dels utilitaris augmenti i s’acosti perillosament al dels seus germans grans, i d’altra que els compradors puguin tenir més dubtes a l’hora de decidir la seva adquisició, especialment quan els cotxes van creixent però les places d’aparcament o els carrils de les ciutats no ho fan en consonància.

El cas de Volkswagen és un bon exemple d’aquest fenomen. En una marca en què tradicionalment els models estan poc diferenciats entre ells –i que no varien gaire entre generacions–, els models Polo i Golf sempre han destacat per les seves similituds. Amb tot, hi havia prou diferències pel que fa al disseny i la mida per saber davant de quin model ens trobàvem en tot moment. Ara, mentre no arribi la pròxima generació del Golf i amb la setena generació del Polo a la venda (presentada l’any 2017), els dos models tenen moltes similituds tant a nivell estètic com dinàmic, la qual cosa és una molt bona notícia per a l’utilitari de la marca de Wolfsburg. A l’'Ara Motor' l’hem pogut provar per intentar esbrinar detalladament en què s’assembla i en què es diferencia del seu germà gran.

VOLKSWAGEN POLO: EXTERIOR

La unitat de proves que la marca ens ha cedit correspon a la versió Advance –la gamma es divideix en els acabats Edition, Advance, Sport i GTI, a més de la promocional Beats– i, per curiós que pugui semblar si tenim en compte que les unitats de premsa acostumen a anar equipades al màxim, no disposava d’elements tan atractius visualment com el paquet esportiu R-Line o les llandes d’aliatge de 16 polzades. Per contra, es conformava amb les llandes de sèrie de 15 polzades i amb un color taronja que, això sí, és dels més macos del catàleg.

En qualsevol cas, molt bona part dels clients del Polo escolliran un equipament similar al d’aquesta unitat, de manera que visualment s’adapta al que majoritàriament circula pels carrers. I el que veiem és, com es pot observar des del primer cop d’ull, un Volkswagen Golf de mida reduïda. Especialment pel que fa a la seva part frontal, que té uns fars que són gairebé calcats als del seu germà gran. Curiosament, tot i que els dissenyadors de la marca alemanya han volgut dotar el para-xocs d’unes entrades d’aire dividides en dues parts i flanquejades pels fars diürns o antiboira –en funció de la versió que seleccionem– el Polo manté l’estil seriós de la resta de la gamma.

El seu lateral mostra una de les siluetes més funcionals d’un segment que, acostumat a models amb dissenys força arriscats, veu en el Polo una de les apostes més continuistes de la categoria. Amb tot, si la versió anterior mesurava 3,97 m i es quedava a 28 centímetres del Golf, gràcies a l’ús de la plataforma MQB A0 –compartida amb diversos models del grup, com ara l’Ibiza– el Polo ha crescut fins als 4,05 m, reduint la distància a 20 cm respecte al seu germà gran. Després veurem de quina manera es trasllada aquest creixement en l’habitabilitat interior, però vist des de fora es tradueix en més presència; ara el Polo es veu encara més 'cotxe', molt més proper al Golf.

Com dèiem, el disseny de la part davantera és el que més ens recorda el compacte de Wolfsburg, i per tant és evident que és també l’apartat estètic que més ha evolucionat respecte a l’anterior generació del Polo. Per contra, la part posterior és la que ha rebut menys canvis, i més enllà d’un redisseny dels pilots posteriors i de la boca de càrrega del maleter –que ara és més gran– costarà trobar grans diferències. Això fa que, vist des de darrere, el Polo sembli encara més seriós que el Golf, la qual cosa a priori no encaixa amb les seves intencions de cotxe juvenil i desenfadat, però que a nivell comercial funciona a la perfecció.

VOLKSWAGEN POLO: INTERIOR

Amb la marca Volkswagen –i en general amb la resta de marques del Grup VAG– realment resulta força complicat trobar defectes als habitacles de la majoria dels seus models. Un dels aspectes més criticats és que els dissenys acostumen a ser excessivament sobris i amb poca personalitat, però generalment els materials són de bona qualitat i els comandaments estan molt ben ubicats i es troben a l’abast del conductor. En el cas de la versió de proves que ens ocupa, aquesta definició es correspon completament amb la realitat, ja que si bé és cert que alguns plàstics de la part inferior del quadre de comandaments són durs, a la part superior els materials tenen un tacte més tou que transmet una sensació de qualitat.

Pel que fa al disseny, totes les motllures de plàstic de la part inferior, superior i lateral del quadre de comandaments poden anar pintades en diversos colors segons la versió escollida, la qual cosa ajuda a transmetre l’esperit de cotxe orientat més aviat cap a la gent jove. Però, com en el cas de la nostra unitat, també poden lluir un acabat en color 'ferro profund mat metalitzat' que manté la seriositat del conjunt. Una seriositat que es combina amb la funcionalitat que aporta la pantalla central, orientada cap al conductor i que pot arribar a ser de 8 polzades i equipar un sistema de navegació amb un funcionament molt intuïtiu.

Quant a l’espai interior, el nou Polo fa el que la marca Volkswagen sap fer a la perfecció: destacar en gairebé tots els aspectes però sense posicionar-se com la millor en cap d’ells. No és el que més espai ofereix a les places posteriors ni el que té més maleter, però no decep en cap d’aquests aspectes, i això és probablement el tret característic que més clients atrau a la marca alemanya. En tot cas, si bé a les places davanteres la posició de conducció és còmoda i l’espai és bo, és a la banqueta posterior és on més es nota el canvi de plataforma que ha experimentat el Polo.

Ara, l’entrada i sortida del cotxe es fa d’una manera més còmoda, i gràcies a l’increment de distància entre eixos de 9 cm l’espai per al cap i els genolls és molt bo. A més, la plaça central, tot i que és la més dura de totes, no es mostra especialment incòmoda. El problema més gran d’aquest cinquè seient és que el túnel central és massa gran i treu força espai per a les cames, de manera que no és recomanable afrontar llargs viatges amb cinc ocupants.

Un element de què ja disposava l’anterior generació i que l’actual ha mantingut és una petita finestreta ubicada darrera de la finestra posterior, que aconsegueix que el camp de visió dels ocupants de les places del darrere sigui més gran i la lluminositat que entra a l’habitacle també augmenti. Tot plegat, un fet anecdòtic però que ajuda a millorar la sensació d’amplitud de l’interior. Finalment, l'últim element a destacar del Volkswagen Polo és el seu maleter, que amb 351 litres no només se situa com un dels referents del segment, sinó que millora la capacitat respecte a la generació anterior en ni més ni menys que 71 litres. Sens dubte, l’ús de la nova plataforma MQB A0 ha aconseguit que aquesta nova generació del Polo sigui molt més recomanable que l’anterior, ja que manté la funcionalitat però millora notablement l’habitabilitat.

VOLKSWAGEN POLO: MOTOR

La gamma de motors del Volkswagen Polo està formada per tres motors de gasolina i un de dièsel. En el cas del primer combustible els propulsors són l’1.0 EVO atmosfèric amb potències de 65 i 80 CV, l’1.0 TSI amb potències de 95 i 115 CV i el 2.0 TSI de 200 CV que equipa la versió GTI. Per la seva banda, el motor dièsel és l’1.6 TDI amb potències de 80 i 95 CV. La nostra unitat de proves disposava del que, sens dubte, és l’opció més racional de totes i la que de ben segur acumularà un gran nombre de vendes: la de gasolina 1.0 TSI amb 95 CV.

Aquest petit però conegut propulsor tricilíndric destaca per la seva absència total de vibracions i per oferir unes prestacions acceptables: desenvolupa un parell de 175 Nm entre 2.000 i 3.500 revolucions, accelera de 0 a 100 km/h en 10,8 segons i anuncia un consum de 4,8 litres. A la pràctica, i com sol ser habitual, gairebé és impossible assolir aquesta xifra, per bé que es poden aconseguir registres propers als 6,5 litres de consum mixt amb una despesa en autopista que pot situar-se en menys de 6, la qual cosa garanteix que es pugui afrontar un viatge llarg sense por a arruïnar-se en despesa de carburant.

Si, com en el cas d’aquesta unitat, l’associem al canvi automàtic DSG de set velocitats, la gestió de la potència i el parell s’optimitza fins al punt que sembla tenir més potència de la que realment té. Tot i ser un opcional que incrementa en 1.700 euros el preu final del cotxe, el canvi DSG és una aposta segura per suavitat de funcionament i confort. A més, en comparació amb el canvi manual es mostra més silenciós, tot i que acusa un retard notable entre el moment en què pitgem l’accelerador al màxim i el moment en què el cotxe redueix marxes per oferir la màxima potència. De tota manera, aquesta versió del Polo no ha estat dissenyada per a aquest tipus de conducció més agressiva o esportiva, feina que recau sobre la versió GTI.

Amb tot, si la nostra intenció és la de viatjar amb 3 o 4 persones al cotxe habitualment o fer molts trajectes per carretera, l’opció més recomanable és la de 115 CV, ja que l’increment de consum és poc significatiu però la millora en prestacions és notable.

VOLKSWAGEN POLO: DINAMISME

Com dèiem, la conducció esportiva no és el plat fort d’aquest cotxe, però tampoc ho pretén en cap moment. De fet, els enginyers de la marca alemanya han optat per seguir la mateixa fórmula que han aplicat a la resta del cotxe: la de l’equilibri. Un dels punts destacables del Polo és que tant si conduïm per la ciutat com si ens movem per carretera o autopista, la sensació que transmet és la de ser un vehicle confortable però apamat, que transmet seguretat als ocupants i es comporta com si fos un compacte. Això s’aconsegueix, en bona mesura, gràcies al fet de disposar de la nova plataforma del Grup VAG, que ha millorat el comportament respecte a l’anterior generació del Polo.

Amb tot, i malgrat que el tacte de conducció en autopista és molt correcte i en carreteres revirades es mostra força estable –més del que es podria esperar d’un vehicle del segment B–, el tacte dels frens, sense arribar a ser incòmode, és diferent del d’altres models. El motiu el trobem en els dos frens de tambor de les rodes posteriors, que malgrat que no arriben a representar un problema –el cotxe frena bé– no transmeten el tacte de frenada uniforme d’un vehicle amb quatre discs de fre. Un fet que, a la pràctica, no suposa un problema, però desllueix una mica el conjunt d’un vehicle que no destaca especialment per ser dels més econòmics del segment.

Això sí, a canvi el Polo ha crescut en sensacions de conducció, fins al punt que sabem que ens trobem al volant de l’utilitari de la marca per motius estètics o d’espai interior, ja que en aquesta nova versió les similituds amb l’actual generació del Golf són notables. Amb una diferència important: com que és més petit, a la ciutat es comporta millor i permete moure’s per carrerons estrets amb facilitat i aparcar en places petites gràcies a la bona maniobrabilitat i als sensors d’aparcament amb càmera posterior que pot equipar.

Conclusió

Recomanar un Volkswagen Polo és una decisió molt fàcil, ja que resulta molt senzill encertar. Qui necessiti un utilitari amb un comportament equilibrat, un bon espai interior, un maleter capaç i uns motors que compleixin amb nota la seva funció, té en el Polo una de les millors opcions del mercat. D’acord, no és el més barat, no és el més maco ni tampoc és el que està més equipat, però respecte a l’anterior generació el salt de qualitat ha sigut tan notable que es pot assegurar que aquest nou Volkswagen Polo és més Golf que mai.