Potser el meu plantejament no és el correcte, però sempre he concebut els SUV com uns vehicles polivalents, capaços de combinar les virtuts de diversos segments de l’automòbil. És a dir, que tracten d’oferir un espai interior similar al d’un monovolum, un comportament en carretera similar al d’un compacte o berlina i unes prestacions 4x4 que en certa manera s’acostin a les d’un totterreny.

Però resulta molt habitual que la majoria de totcamins que es troben al mercat destaquin en algun d’aquests aspectes, deixant de banda la resta. Per exemple, quan un té molt d'espai interior i va molt bé en carretera habitualment té unes prestacions off-road molt discretes. O quan un té unes bones prestacions 4x4 penalitza el comportament dinàmic en la resta de superfícies. És a dir, que resulta realment complicat destacar en tots aquests apartats i fer-ho amb nota, de manera que em pensava que no trobaria mai un vehicle que pogués combinar-ho tot... fins que vaig provar el Subaru Forester Eco Hybrid.

Com a continuació tractaré d’explicar, amb el Forester considero que Subaru ha desenvolupat un producte rodó. Gaudeix d’un bon espai interior i una gran habitabilitat, el seu comportament en carretera, sense ser el millor, compleix amb bona nota, i les seves prestacions off-road s’allunyen de les típiques d’un SUV i s’acosten a les d’un vehicle totterreny. Tot plegat, en un format força atractiu i amb un motor híbrid que obté l’etiqueta ECO. No se’m podrà negar que sembla molt interessant.

ESTÈTICA EXTERIOR

Quan la primera generació del Subaru Forester va arribar al mercat l’any 1997, ho va fer amb una carrosseria de tipus familiar però que deixava entreveure la seva vocació off-road. Amb el pas dels anys el seu disseny va anar evolucionant, i amb la tercera generació es va convertir en un totcamí amb tots els ets i uts. Des d’aleshores els seus trets bàsics a nivell estètic no han canviat, però la generació actual es veu molt musculosa i robusta, amb una gran presència de línies rectes i detalls estètics molt atractius.

Com a bon cotxe japonès que és, predominen els elements cromats per tot arreu. Al frontal estan presents a la calandra i a la zona que envolta els fars antiboira, i a la part lateral els trobem a la línia que recorre els marcs de les finestres i a les manetes. Un altre element decoratiu ben present al Subaru Forester és la protecció plàstica dels baixos pintada en color platejat mat, que trobem a la part inferior dels para-xocs davanter i posterior, així com als faldons laterals. Per la seva banda, la part inferior de totes aquestes parts està acabada en plàstic de color negre, la qual cosa garanteix ,és robustesa a l’hora de practicar conducció off-road i contrasta a la perfecció amb el color Jasmine Green Metallic de la nostra unitat de proves.

Vist per davant, en aquest totcamí japonès destaca la signatura lumínica dels pilots LED i la gran quantitat de càmeres i sensors que s’entreveuen darrere del vidre frontal, dels quals en parlarem més endavant. Al seu lateral el protagonisme és per a les barres del sostre i les atractives llandes de 17 polzades, que amb un perfil de 135 mm garanteixen un gran confort de marxa. A més, en aquest apartat els passos de roda no són completament rodons, sinó que tenen tendència a fer ús de les línies rectes i augmentar així la seva estètica SUV. Finalment, a la part posterior Subaru ha seguit la moda d’ajuntar els dos pilots posteriors però amb una solució molt interessant; no ha volgut connectar-los amb una tira de llums o amb un reflectant vermell, sinó que ha redissenyat els pilots i ha introduït una motllura en color negre brillant, que dona sensació d’amplitud.

Aquesta sensació, per cert, no és del tot falsa, ja que amb 4,62 metres de llarg, 1,81 d’ample i 1,73 d’alt, no es pot dir que el Forester sigui un cotxe petit. I, de fet, a simple vista es veu com un cotxe realment gran, amb una presència molt imponent i alhora atractiva. En definitiva, s’assembla molt més a l’estètica d’un 4x4 que no pas a la d’un SUV.

ESTÈTICA INTERIOR

Si per fora Subaru vol diferenciar-se de la resta de models del mercat amb una sèrie d’elements distintius propis, per dins aquest fet queda encara més demostrat. La primera paraula que em ve al cap en seure al seient del conductor del Forester és qualitat. A diferència d’altres models, on la paraula podria ser tecnologia o disseny, aquí és qualitat perquè es nota que aquest totcamí japonès està fabricat amb materials duradors, de molt bon tacte i que, sobretot, tenen uns ajustos excel·lents.

En un primer moment no penso en la tecnologia perquè el Forester és un model que es veu més tradicional que alguns dels seus rivals, i no destaca per oferir grans pantalles o instrumentació digital. Aquí és tot més analògic... però això no vol dir que la tecnologia no hi sigui ben present. De fet, a nivell tecnològic el Subaru Forester Eco Hybrid d’aquesta prova és un dels millors del segment.

De sèrie equipa la pantalla central de 8” amb connectivitat amb Android Auto i Apple CarPlay, la càmera posterior, el sistema de modes de conducció, els llums automàtics, els seients calefactables i el sistema EyeSight, del qual en parlava abans quan em referia a les càmeres davanteres i que suma a tot l’anterior la frenada d’emergència, el control de creuer adaptatiu i l’assistent de canvi de carril.

Però, sens dubte, l’element d’equipament tecnològic més interessant d’aquest nou Forester és l’anomenat Driver Monitoring System. Es tracta d’una tecnologia que monitoritza constantment els moviments del conductor per detectar quan s’està adormint, i en cas que això passi activa tots els sistemes de seguretat i si és necessari atura el vehicle.

A més, també ens avisa quan desviem l’atenció de la carretera i és capaç d’emmagatzemar fins a cinc perfils d’usuari diferents. Aquesta última característica fa que el vehicle pugui reconèixer qui l’està conduint i adaptar els seients, el climatitzador, els retrovisors i fins i tot la ràdio a la configuració que cadascun dels cinc usuaris hagin guardat.

És evident, doncs, que en un primer moment es percep la qualitat, però realment la tecnologia és ben present. I si parlem del tercer aspecte, relatiu al disseny, cal dir que els enginyers i dissenyadors de Subaru han fet una molt bona feina. No es tracta de l’habitacle més modern del mercat, però aquesta tampoc ha sigut la intenció de la marca en cap moment.

A canvi, la pantalla principal està molt ben ubicada, el monitor secundari disposa de molta informació i ens permet no haver de desviar en excés la mirada de la carretera, i el tacte dels principals botons i comandaments és molt bo.

PER FI UN COTXE AMB CINC PLACES REALS

Com ja he comentat, a les places davanteres resulta molt fàcil sentir-se còmode i es poden fer viatges llargs sense acusar el pas dels quilòmetres. Però la veritable sorpresa la trobem a les places posteriors, ja que l’espai de què disposen és excel·lent. Abans d’entrar en matèria, un apunt: m’atreveixo a dir sense por d'equivocar-me que aquest Subaru Forester és un dels millors cotxes –si no el millor– a l’hora d’accedir al seu habitacle, tant a les places davanteres com a les posteriors. Obrir la porta i seure és gairebé més fàcil que seure al sofà de casa, i això s’agraeix molt en un cotxe d’aquest tipus.

Però, com anava dient, l’habitabilitat posterior és excel·lent. En efecte, no només resulta fàcil accedir-hi, sinó que un cop a dins ens trobem amb una posició molt còmoda, un espai excel·lent per als genolls –gràcies al fet que en aquesta generació la distància entre eixos s’ha incrementat en 30 mm respecte a l’anterior– i un espai per al cap molt bo, especialment si tenim en compte que les versions més equipades disposen de sostre solar.

I, per acabar-ho de rematar, a diferència del que ens trobem amb la gran majoria de models d’aquesta categoria, la plaça central és gairebé igual de confortable que les dues laterals. El respatller és una miqueta més dur, però tot i així continua sent molt còmode i, a més, el túnel central és gairebé inexistent. Un fet extraordinari tenint en compte que ens trobem davant d’un vehicle híbrid amb tracció total permanent.

I no, pel fet de ser híbrid no perd espai al maleter per encabir-hi les bateries... De fet, respecte a l’anterior generació, la capacitat s’ha incrementat lleugerament i ara se situa en uns molt aprofitables 509 litres. Això sí, no tot pot ser perfecte: per aconseguir-ho, Subaru ha hagut de renunciar a equipar la roda de recanvi.

MOTOR

Subaru és una marca que pot agradar més o menys, però que té un element diferenciador respecte a la resta de fabricants que la fa única: són molt fidels a la seva filosofia. Al fabricant japonès li encanta fabricar vehicles amb motors bòxer –en el qual els pistons es troben en disposició horitzontal– i tracció total simètrica... i aquest nou Forester ha volgut mantenir aquest principi però anant un pas més enllà i incorporant la mobilitat híbrida.

Però anem a pams. El motor de combustió del Forester Eco Hybrid és un atmosfèric de gasolina amb 2.0 litres, 150 CV i 194 Nm de parell. Malgrat que la cilindrada i la potència siguin les mateixes que les del model anterior, el cert és que Subaru ha renovat la gran majoria de les peces del propulsor, de manera que ara és capaç de complir amb les exigents normatives de contaminació.

Com he comentat, ens trobem davant d’un vehicle híbrid. I, per aconseguir-ho, el citat bloc de combustió rep l’ajuda d’un altre motor elèctric de 12,3 kW (16,7 CV) que es troba ubicat a l’interior de la caixa de canvis Lineartronic, de tipus CVT i que té un funcionament progressiu.

No només es tracta d’un motor que doni un cop de mà a l’atmosfèric, sinó que en circumstàncies molt favorables és capaç de substituir-lo. De fet, durant la prova només vam poder aconseguir que fos el motor elèctric l’encarregat de moure el vehicle quan la superfície era recta i la càrrega sobre el pedal de l’accelerador era molt baixa.

És habitual que molts vehicles híbrids situïn el motor elèctric a les rodes posteriors, de manera que quan aquest motor és l’encarregat de moure el vehicle en exclusiva, la tracció passa a ser posterior. Com que en el Forester aquest motor auxiliar es troba a la caixa de canvis, la tracció sempre és total... i així es pot mantenir fidel a la seva filosofia.

A l’hora de conduir el vehicle no podrem escollir el tipus de propulsió que volem, però personalment no ho he trobat a faltar durant la prova. Bàsicament perquè tot el funcionament del cotxe està molt automatitzat, i l’únic que exigeix al conductor és fer-se càrrec del fre, l’accelerador i el volant. A més, aquesta combinació de propulsors incideix directament en els consums, que en una conducció normal se situen en uns molt destacables 8,3 litres, tan sols dues dècimes per sobre del consum homologat de 8,1 litres.

DINAMISME

Davant d’una càrrega tecnològica tan completa i un sistema propulsor tan ben treballat, era d’esperar que el comportament dinàmic del Forester fos exemplar, i així ha sigut. Realment, és un cotxe que va bé gairebé en qualsevol circumstància gràcies a l’ús de la nova plataforma global de Subaru, que respecte a l’anterior millora en rigidesa i capacitat de torsió. A la ciutat, que és on en teoria pateix més, està ajudat per tot un arsenal de càmeres, radars i sensors, i a més el sistema híbrid l’ajuda a evitar que els consums es disparin.

En autopista se sent especialment còmode i molt apamat. La seva suspensió filtra a la perfecció les irregularitats de l’asfalt, la visibilitat és molt bona i es poden fer molts quilòmetres gairebé sense adonar-se’n. En carreteres secundàries és on més pateix, bàsicament per dos motius: el primer, que amb un pes de 1.700 kg no es tracta d’un pes ploma ni està concebut per tenir un comportament esportiu. El segon, que tant el motor com la caixa de canvis són molt progressius però prioritzen sempre l’eficiència i el confort, de manera que no es poden esperar grans acceleracions ni una enorme sensació de potència.

Així doncs, el millor que podem fer és prendre’ns el viatge amb calma i gaudir de la carretera i els seus paisatges, ja que d’escollir la millor propulsió per reduir els consums i vetllar per la nostra seguretat s’encarrega el Forester. Ara bé, hi ha un apartat on el SUV japonès destaca per sobre de la resta: el de la conducció off-road.

A Subaru no són pas uns principiants fent vehicles 4x4, i això es nota, i molt, en el Forester. Probablement, de tots els SUV que hi ha al mercat aquest és el que més s’acosta a un 4x4 de debò, tant pel que fa a disseny com pel que fa a comportament fora de l’asfalt.

La manera com reparteix el parell entre les quatre rodes és excel·lent, i en les situacions més complicades s’ajuda del control de descensos i del sistema X Mode, que disposa de dos programes de conducció off-road específics.

Anomenats Snow-Dirt i Deep Snow-Mud, són capaços de desconnectar el control de tracció i gestionar per si mateixos l’entrega de la potència per adaptar-se als terrenys més complicats. A més, la seva alçada lliure al terra és de 22 cm, i el seu angle d’entrada de 20º, el ventral de 21º i el de sortida de 26º, unes dades realment bones per a un vehicle de tipus totcamí.

I és que no oblidem que el Forester és un SUV, però durant la prova va passar per zones en les quals molts altres SUV claudicarien. Tot plegat, com deia, amb un confort de marxa excel·lent en autopista i un caràcter dòcil i tranquil, que fan que sigui un cotxe molt fàcil de conduir i en el qual resulta realment fàcil sentir-s’hi còmode.

Conclusió

Si es busca un totcamí que sigui tan còmode com un turisme en carretera i autopista però alhora molt capaç fora de l’asfalt, el Forester Eco Hybrid és un dels millors candidats possibles. Tecnològicament està molt ben equipat, l’habitabilitat interior és fantàstica, disposa de cinc places reals, els consums no són excessivament alts i el seu comportament és magnífic en tot tipus de circumstàncies. D’acord, un 4x4 de debò pot passar per zones més complicades, però el Forester sap trobar un bon equilibri entre comoditat i prestacions off-road... i això és molt complicat d’aconseguir.