Si fem una ullada als noms de la majoria d’automòbils del mercat, molts fan servir paraules atractives i fàcils de recordar, per bé que d’altres prefereixen denominar els seus models amb sigles identificatives o numeracions que distingeixin fàcilment la gamma. De tant en tant, però, apareixen alguns noms curiosos o fins i tot acrònims, com el que ens ocupa en aquest cas. El vehicle d’aquesta prova és el SsangYong Korando, un SUV compacte que acaba d’estrenar la seva quarta generació i que arriba amb la intenció de consolidar-se al segment.

Però estàvem parlant de noms i, com dèiem, en el cas concret del Korando es tractava d’un acrònim. En efecte, quan SsangYong va estrenar la primera generació del Korando l’any 1983 –aleshores era un autèntic totterreny que va anar mutant a SUV amb el pas dels anys– va voler denominar el seu model amb tota una declaració d’intencions. Korando és el resultat de barrejar les paraules Korean can do, que traduït vol dir els coreans poden.

No podem negar el que és un fet evident: si aquest model naixia l’any 1983 i fa uns mesos la marca en presentava la seva quarta generació, vol dir que no estaven tan equivocats a l’hora d’escollir el seu nom. Però en aquesta prova no només volem veure si els coreans “poden”, sinó fins a quin punt ho fan. ¿Realment podran fer front amb aquest nou model a un dels segments més competits de tot el mercat automobilístic?

DISSENY EXTERIOR

Des de la segona generació del Korando, totes i cadascuna de les anteriors generacions han patit un canvi estètic espectacular que fins i tot fa dubtar de si es tracta del mateix model o no. Aquesta quarta generació no podia ser menys i, malgrat estar inspirada en el prototip SIV-2 que la marca va presentar al Saló de Ginebra l’any 2016, el cert és que, respecte al model, anterior no s’hi assembla gens.

Ara el Korando és molt, molt més europeu. En comparació amb la generació precedent ha crescut tant en mides sobre el paper (40 mm més llarg i 40 mm més ample) com a nivell visual, ja que la marca ha optat per fer servir les línies horitzontals i per reduir l’altura. Si ens fixem en la seva part frontal, ara les òptiques són més modernes i tenen tecnologia LED tant per a la il·luminació normal com per a la llum diürna, que es troba a la part superior dels pilots i té una disposició completament horitzontal. D’altra banda, la calandra davantera és la principal protagonista de la part frontal del Korando, i està connectada amb uns embellidors laterals en els quals hi ha els llums antiboira i per una tira cromada que es repeteix a la part posterior.

Si passem al seu lateral destaquen especialment tres aspectes. En primer lloc, la barreja de línies arrodonides amb altres de rectes a la zona de les finestres, com ja vam veure en seu germà petit Tívoli. En segon lloc, la quantitat de línies de tensió i de disseny que recorren tot el latera –i que comencen als fars davanters– es reprodueixen arreu fins a arribar a la part posterior, i fins i tot es manifesten en forma de motllura que connecta les finestres posteriors amb el vidre del maleter.

A més, els dissenyadors de la marca han optat per esculpir un pas de roda força eixamplat mitjançant una línia estètica que comença a la porta posterior i arriba fins als fars. Finalment, el tercer element destacable del lateral el trobem en uns passos de roda arrodonits i acabats en color negre.

De la mateixa manera que al Tívoli, la part posterior és la més peculiar, tot i que en aquest cas els dissenyadors de la marca han optat per suavitzar les formes. Ara la part central no és tan prominent, i disposa d’una atractiva motllura cromada que travessa tota la part posterior i introdueix uns pilots amb tecnologia LED i dividits en tres seccions interiors.

A la part baixa ens trobem amb un segon nivell de fars –on s’integren intermitents, llums de marxa enrere o antiboira– i amb un element inferior que vol fer les funcions de difusor, però que evidentment només té un propòsit estètic. Tot plegat, juntament amb unes llandes que poden ser de 17 o 18 polzades, fa que el Korando es vegi com un SUV molt ben treballat pel que fa a disseny.

INTERIOR

Respecte a l’anterior generació del Korando, a l’interior trobem novament un canvi estètic molt notable. Però el que realment suposa un trencament absolut –ja no només respecte a l’anterior model sinó respecte a la resta de productes de la marca– és la qualitat de materials i ajustos. SsangYong ha treballat intensament per aconseguir que tant l’aspecte com el tacte dels materials i els botons del seu SUV estiguin a l’altura del que s’espera al mercat europeu.

De la mateixa manera que a l’exterior, el quadre de comandaments del Korando fa servir unes línies horitzontals que augmenten la sensació d’espai, i a la part central les estilitzades sortides d’aire donen pas a una pantalla de 8 polzades que, malgrat no poder equipar el navegador al nostre mercat, disposa de connectivitat amb Android Auto i Apple CarPlay. Amb tot, aquesta pantalla no és l'única que trobem a l’interior del Korando, ja que la instrumentació també està formada per una pantalla de 10,25 polzades, de sèrie en les versions més equipades i que mostra una gran quantitat d’informació.

L’aspecte menys atractiu no es troba en els plàstics de la part inferior –com passa al Tívoli–, sinó en l’ús excessiu de les insercions en el famós i polèmic material Piano Black. Un element que aporta un acabat luxós i elegant però que es ratlla amb molta facilitat i mostra en excés la brutícia i les ditades. Amb tot, més enllà d’aquest aspecte la resta de l’habitacle està molt ben construït i té una disposició molt lògica dels comandaments principals.

Un altre aspecte en el qual destaca especialment el Korando és el de l’equipament. Des de les versions més bàsiques equipa elements com el control de velocitat, el volant de cuir multifunció, els sensors de llum i pluja o els retrovisors elèctrics i calefactables. Però en versions superiors –com en la que ens ocupa en aquesta prova– aquesta dotació augmenta i afegeix elements d’autèntic luxe, com poden ser el sostre solar, l’entapissat de cuir, la il·luminació LED, l’accés i arrencada sense clau o els sensors d’aparcament.

HABITABILITAT

A les places davanteres la comoditat està assegurada, ja que el respatller és tou i el tacte del cuir és molt agradable. Per contra, el fet de no poder disposar de regulació elèctrica resta una mica de confort a l’hora d’ajustar el seient, però això no impedeix que en marxa es pugui viatjar realment còmode.

A la part posterior tampoc tindrem cap problema pel que fa a l’espai. De fet, era esperable tenint en compte que el Korando té una longitud de 4,45 metres i una distància entre eixos de 2,67 metres.

A les dues places laterals l’accés és molt còmode i l’espai en totes les cotes molt més que suficient. El problema arriba a la plaça central, que té un espai per al cap molt bo, un espai per a les cames correcte però un respatller realment dur. És habitual que aquesta plaça sigui més incòmode que la resta, però en aquest cas el tacte no és tan tou com seria desitjable.

Pel que fa al maleter, és sens dubte un dels aspectes més positius d’aquest SUV coreà. La capacitat total és de 551 litres, una xifra ja per si mateixa realment competitiva. Però és que, a més, la marca ha optat per equipar dues safates que permeten compartimentar la càrrega fàcilment, de manera que ens resultarà molt fàcil separar la compra o encabir-hi una cadireta per a nens. Malgrat tot, si necessitem més espai podem abatre els seients en disposició 60:40 i obtenir una capacitat màxima de 1.248 litres.

MOTOR

Mentre no arribin versions que puguin funcionar amb GLP o fins i tot algunes opcions híbrides o elèctriques, la gamma del Korando es conforma amb dues opcions pel que fa al propulsor. En gasolina està disponible amb el motor G15T d’1,5 litres i quatre cilindres, que desenvolupa una potència de 163 CV i un parell de 280 Nm. És el mateix motor que vam poder provar al SsangYong Tívoli (prova Tívoli) i que ens va sorprendre pel seu elevat rendiment però també per registrar unes xifres de consum elevades.

Pel que fa al dièsel, també està disponible només amb una opció. Es tracta del motor D16T, d’1,6 litres i quatre cilindres que entrega una potència de 136 CV i un parell de 324 Nm. Aquest és el propulsor que muntava la nostra unitat de proves, i sens dubte l’opció més recomanable si tenim previst fer força quilòmetres al volant del Korando.

En línies generals es mostra com un motor que destaca per la seva suavitat i entrega progressiva de potència, tot i que el seu rendiment no és extraordinari. Tot i que es pot combinar amb una caixa de canvis manual de sis velocitats, l’opció més recomanable és la caixa automàtica de sis relacions fabricada per Aisin i que té un funcionament impecable.

Si parlem de consums, la marca homologa una xifra de 6,5 litres cada 100 quilòmetres, però a la pràctica aquesta xifra és impossible d’aconseguir. De fet, és comprensible si tenim en compte que es tracta d’un SUV de 1.625 quilos, canvi automàtic i tracció total... I precisament per aquest motiu el consum real durant la prova, que es va situar pels volts dels 8 litres, no em sembla excessivament elevat.

DINAMISME

SsangYong no amaga en cap moment el plantejament del seu SUV: és un cotxe còmode i espaiós pensat per viatjar en família i que, gràcies a la seva tracció total i al bloqueig central del diferencial, ens permet circular tant per pistes en bon estat com per superfícies no gaire complicades.

Ara bé, que el plantejament sigui aquest no vol dir que només destaqui en aquestes circumstàncies. Amb una longitud de 4,45 metres, el Korando no és el millor cotxe per moure’s per la jungla urbana o aparcar amb facilitat, però resulta tan còmode i silenciós que el tacte de conducció i les ajudes en forma de sensors o assistència a l’aparcament ens faciliten molt la feina.

Sens dubte, l’autopista és el seu hàbitat natural. Com he comentat, aquí el motor treballa molt bé, la caixa de canvis ajuda a reduir els consums i el confort de marxa és digne de qualsevol dels seus homòlegs europeus.

És evident que, pel tipus de vehicle que és, on més pateix aquest totcamí coreà és a les carreteres revirades. Però compte, perquè en comparació amb l’anterior model la millora ha sigut molt significativa. Com que la plataforma és completament nova, el Korando compleix amb nota en l’apartat del comportament dinàmic i aconsegueix amagar el seu pes i oferir una connexió acceptable entre conductor i carretera mitjançant una direcció força directa. A més, és un dels primers models de la marca que ofereix lleves darrere del volant per accionar la caixa de canvis en mode seqüencial, la carrosseria no acusa un balanceig excessiu.

En definitiva, viatjar amb el Korando resulta especialment còmode perquè el canvi és molt suau i el motor molt progressiu i silenciós, gràcies a una insonorització molt ben treballada.

Conclusió

Que els coreans “poden” ja ens havia quedat clar amb marques com Hyundai o Kia. Però si els fabricants europeus i japonesos han viscut amb preocupació l’enorme millora d’aquests dos fabricants, ara tenen un tercer front obert: el de SsangYong. Amb el pas dels anys la marca s’ha anat consolidant, i amb aquest Korando l’aposta ha sigut definitiva. Es tracta d’un model que té unes qualitats molt ben treballades, un bon espai interior, un comportament dinàmic molt millorat i un preu molt competitiu. A més, es col·loca directament en el segment més competit del mercat... Vaja, que ha vingut a fer mal a les principals marques i a demostrar que els coreans no només poden arribar, sinó que també poden superar-se.

PREUS

La gamma del Korando té un preu de partida sense descomptes de 20.750 euros, corresponents a la versió gasolina de 163 CV amb tracció davantera i canvi manual. La versió de la prova, la més completa de totes, eleva aquesta tarifa fins als 34.750 euros.

Això sí, la relació preu/equipament és fantàstica, ja que per poc més de 20.000 euros accedim a un vehicle que disposa de tots els sistemes de seguretat disponibles a la marca, des de l’assistent de canvi de carril a la frenada d’emergència, passant pel control d’angle mort o el lector de senyals, entre d’altres.