L'automoció és una indústria gegantina, d'aquelles que mou molts milions i dona treball a moltíssimes persones. A més, la seva importància és enorme perquè els seus productes no només ens permeten moure'ns als usuaris del carrer, sinó que també faciliten la mobilitat de les mercaderies i la seva arribada fins als racons més inhòspits. No m'estic referint tan sols a un cotxe quan parlo d'automoció, sinó també a furgonetes o camions que fan, per exemple, que tinguem els supermercats plens d'aliments.

Tot això ho explico (malgrat que no sigui gaire necessari) per donar a entendre que una indústria tan grossa és com un transatlàntic: té una inèrcia molt gran i no li agrada gaire experimentar canvis. Les marques desenvolupen els seus productes amb la intenció de vendre'ls durant molts anys per amortitzar-los, motiu pel qual han hagut de fer una notable inversió en tot allò referit a l'electrificació. Ara mateix potser us esteu preguntat què té a veure tot això que estic dient amb la prova del Mazda CX-60, però en un moment us ho aclareixo.

Gairebé tota la indústria de l'automoció s'ha posat d'acord en aspectes fonamentals al llarg de la seva història. Va haver-hi una època en què la majoria de motoritzacions eren dièsel, una altra en que tot era (i és) SUV, una altra en què va arribar el downsizing i amb cilindrades molt baixes s'aconseguien potències elevades... i ara tothom aposta per l'electrificació, ja sigui voluntàriament o imposada. Però en tot aquest context sempre hi ha una marca que destaca per no voler seguir el mateix camí que la resta. Que neda a contracorrent presentant productes amb personalitat, a nivell de disseny però sobretot de mecànica. En efecte, estic parlant de Mazda.

La marca japonesa (que ja havia destacat històricament per l'aposta pel motor rotatiu, una mecànica que ha recuperat recentment amb un híbrid endollable completament innovador: l'MX-30 REV) no és que no vulgui saber res de les tendències del mercat, sinó que senzillament ho fa a la seva manera. Només així s'explica la mecànica de l'MX-60 que estem provant avui: dièsel, de sis cilindres en línia i de 3.3 litres de cilindrada. Sens dubte, l'antítesi del que és habitual... però amb un funcionament senzillament genial i uns consums realment continguts.

DISSENY EXTERIOR

El primer que crida l'atenció veient el Mazda CX-60 és que resulta un cotxe imponent. Així com altres marques tracten d'ocultar la longitud del seus models amb formes arrodonides o suaus, Mazda no té cap impediment per deixar ben clar que el CX-60 és gros (fa 4,74 metres de longitud). I també deixa clar que és un cotxe amb un disseny molt americà, quadrat i ple de formes anguloses. Potser on es nota més és a la part frontal, protagonitzada per una enorme graella que, malgrat tot, és 100% Mazda.

La graella davantera s'introdueix mitjançant unes insercions cromades en les òptiques davanteres LED, però val a dir que la resta del para-xocs és força minimalista i simple. Potser d'aquesta manera encara cobra més protagonisme la graella, objectiu principal de la marca coreana a l'hora de dissenyar aquest SUV. També resulta força característica la longitud del capó, impossible d'evitar quan a sota tens un motor de sis cilindres en línia.

La vista lateral destaca per lluir unes formes poc recarregades i unes línies molt fluides, tot i que aquí destaquen alguns elements com per exemple les llandes de 20 polzades, les insercions cromades o la insígnia que indica que el motor és un 6 en línia. Finalment, si passem a la part posterior hi veiem uns pilots LED molt allargats però que no arriben a estar connectats entre si i un para-xocs que integra unes motllures que simulen les sortides d'escapament. Sí, en aquest sentit Mazda també ha caigut en la moda de posar-hi embellidors que imiten els tubs d'escapament. Personalment no m'agrada gaire.

DISSENY INTERIOR

Al principi d'aquest article deia que Mazda és una marca que destaca per fer les coses a la seva manera, oi? Doncs amb l'interior del CX-60 passa exactament això. On gairebé totes les marques aposten per un interior fosc, senzill i amb materials de bona qualitat però senzillament correctes, Mazda ens presenta un interior d'un color gairebé blanc, amb insercions de fusta i alumini i materials d'una qualitat molt elevada. Sí, també està disponible amb materials més senzills i els típics colors negres, però la combinació d'exterior blau amb aquest color interior és senzillament insuperable.

Tampoc es queda enrere pel que fa a connectivitat, però novament Mazda ho fa a la seva manera. La instrumentació està formada per una pantalla de 12,3 polzades que simula el disseny dels rellotges analògics de tota la vida, però el més sorprenent arriba de la mà de la pantalla central. També és de 12,3 polzades, però no està pensada per ser manipulada de forma tàctil. Així, el més còmode és fer-la servir mitjançant el comandament giratori que es troba situat a la part inferior de la consola central. Un cotxe del 2023 amb botons reals? Sí, encara és possible.

A tot aquest arsenal tecnològic cal sumar-hi també un head-up display que complementa la informació del viatge i una quantitat enorme d'assistents a la conducció, alguns dels quals fins i tot són una mica invasius i costen de desconnectar. M'agrada especialment que el volant sigui completament rodó i que els comandaments del climatitzador siguin físics, una fet cada cop menys habitual.

HABITABILITAT

Estem davant d'un cotxe en el qual es pot viatjar còmodament tant a les places davanteres com a les posteriors. D'entrada, el seient del conductor ens permet aconseguir una posició de conducció molt ràpida i senzilla gràcies al fet que, entre altres motius, el cotxe pot ajustar el seient si li indiquem la nostra alçada. Però és que a les places del darrere també hi viatjarem amb espai de sobres tant per a les cames com per al cap, tot i que val a dir que en aquest apartat altres models de més de 4,7 metres de longitud ofereixen més espai. Això sí, el túnel central no sobresurt gaire (de manera que cinc adults poden viatjar amb facilitat) i l'angle d'obertura de les portes, de gairebé 90º, ens ajuda i molt a poder-hi accedir sense problemes.

Finalment cal parlar del seu maleter, que amb una capacitat de 570 litres no destaca com un dels millors del segment (perd en comparació amb el Tarraco o el Tiguan Allspace, que arriben als 700) però es manté invariable tant si escollim aquest motor dièsel com si optem per la versió híbrida endollable. A més, si abatem els seients posteriors obtenim un total de 1.726 litres.

MOTOR

Les normatives mediambientals normalment no determinen quin tipus de mecànica poden equipar les marques als seus vehicles, sinó que senzillament imposen uns límits d'emissions que cal complir. Malgrat tot, al final gairebé totes acaben apostant per una tecnologia que es generalitza i, amb petits matisos, no varia gaire entre fabricants. Però a Mazda no li agrada seguir el corrent, i és precisament per aquest motiu que ha estat capaç de desenvolupar un enorme propulsor dièsel de 3.3 litres i sis cilindres en línia que, malgrat el que pugui semblar, obté l'etiqueta ECO i anuncia uns consums de tan sols 5 litres cada 100 km.

Aquest motor desenvolupa una potència de 200 CV entre les 3.600 i les 4.200 revolucions, així com un parell màxim de 450 Nm entre les 1.500 i les 3.000 voltes. Per transmetre aquesta força a les rodes la marca japonesa ha optat per fer servir una caixa de canvis de convertidor de parell i vuit relacions que, atenció, està connectada a l'eix posterior. Sí, una altra forma d'anar contracorrent. Tot plegat rep l'ajuda d'un sistema microhíbrid de 48 V que ajuda el cotxe en acceleracions contundents i a l'hora d'iniciar la marxa.

I la pregunta que potser ara mateix tothom s'està fent és: realment aconsegueix un cotxe tan gros, pesant (1.907 kg) i amb un motor tan imponent uns consums tan continguts? Doncs la resposta és que sí. El fet que Mazda no faci servir un turbo sinó un compressor fa que la resposta del motor no sigui tan contundent com la d'algun dels seus rivals, però que a canvi la despesa de combustible es vegi notablement reduïda.

Tant és així que resulta força senzill obtenir consums de cinc litres o fins i tot menys. Sí, pot semblar fascinant, però hem arribat a veure un consum de 4,8 litres realitzant un viatge per autopista a velocitats legals i sense abusar gaire del pedal de l'accelerador. Si no busquem l'eficiència és fàcil obtenir xifres de poc més de 5 litres, i només quan li busquem les pessigolles o quan abusem de la ciutat superarem els sis litres. Sens dubte, una feina molt lloable, la que han fet els enginyers de Mazda.

DINAMISME

Amb 200 CV per moure gairebé 2.000 quilos, ja us podeu imaginar que el Mazda CX-60 no és pas un prodigi a nivell dinàmic. Però malgrat tot, la posada a punt del xassís i el fet que en aquesta versió la tracció sigui posterior (el motor dièsel de 254 CV equipa la tracció total) fan que es pugui defensar amb solvència en qualsevol escenari.

Si ens movem per la ciutat no patirem un consum excessiu, tot i que la seva longitud no ens ajudarà a moure'ns còmodament. Si ens aventurem a circular per una carretera revirada no estarem com a casa, però no patirem unes inèrcies excessives i en podrem sortir airosos. I si viatgem per autopista podrem realitzar centenars de quilòmetres ja no només sense adonar-nos, sinó sense haver de parar per posar combustible. Tot plegat amb un motor que emet un so força maco (és el que tenen els esquemes de sis cilindres en línia), amb una direcció força directa i una caixa de canvis que, malgrat que no és gens ràpida, és eficient i eficaç.

CONCLUSIÓ

Fer una aposta completament diferent a la resta té molts riscos i pot acabar molt malament. Tan malament com qui entra en una carretera en contradirecció i es pensa que tothom hi circula malament excepte ell mateix. Però afortunadament aquesta no és la realitat de Mazda, que sap perfectament el que fa i que té molt clar com anar contracorrent i encertar-la. El Mazda CX-60 és un producte rodó: el seu disseny és atractiu, l'interior és de gran qualitat, aposta per la tecnologia però manté comandaments analògics, el seu comportament és bo i la resposta (i els consums) del seu motor són dignes d'elogi. A més, associat a l'acabat Takumi (el més elevat de la gamma), el seu preu és de 59.548 euros, tot i que la nostra unitat augmentava aquesta xifra fins als 62.169 euros. Potser no és un preu baix, però no està pas malament en comparació amb els seus rivals, i serveix per emportar-se a casa un cotxe amb una personalitat enorme.