Han passat uns quants anys des que els primers cotxes elèctrics van arribar al mercat, i els fabricants de mica en mica han anat optant per deixar de fer aquest tipus de vehicles amb una estètica estrident (i de vegades poc atractiva) per dissenyar-los amb unes formes molt més similars a les dels vehicles de combustió convencionals. A l'Ara Motor vam tenir l'ocasió de provar l'anterior generació del Kia Niro elèctric, un model que ja destacava per lluir el mateix aspecte en les seves versions híbrides que en l'elèctrica.

Doncs bé, ara ha arribat el torn de posar-se al volant de la segona generació del Kia Niro en format 100% elèctric. Sota el nom de Kia e-Niro, aquest crossover coreà arriba amb una carta de presentació força interessant: anuncia una autonomia de 460 quilòmetres, amb un motor de 204 CV i, malgrat que el seu preu oficial és de 43.300 euros, amb tots els descomptes aplicats pot situar-se per sota de la barrera psicològica dels 40.000. Però, de debò és un cotxe elèctric interessant?

Disseny exterior

El disseny de la primera generació del Niro era funcional, però poc atrevit. En general va ser concebut per intentar agradar a tothom sense arriscar gaire, i, malgrat que l'aposta li va sortir rodona a la marca coreana, no serà recordat com un dels cotxes més atractius de la història. En canvi, amb la segona entrega d'aquest crossover Kia, ha apostat per una estètica molt més arriscada i que s'adapta al llenguatge estètic que ja hem vist en models com el nou Kia Sportage.

La seva part frontal destaca per la graella Tiger Nose, que en el cas de la versió elèctrica està completament carenada i integra la porta per accedir a l'endoll de càrrega. Les òptiques llueixen unes línies rectes molt marcades i una llum diürna que la mateixa marca anomena Heartbeat, i que dibuixa una gràfica que imita el batec del cor en un electrocardiograma.

A la zona lateral també s'aprecia la bona feina dels dissenyadors de Kia, que han integrat uns passos de roda molt marcats i pintats de color negre. En qualsevol cas aquí l'element protagonista és el pilar C, perquè es pot escollir en tres colors diferents de contrast, perquè integra els pilots LED posteriors i perquè té una obertura a la part central que ajuda a millorar l'eficiència aerodinàmica del Niro. Finalment, a la part posterior el més destacable són els pilots inferiors, que presenten el mateix disseny que les òptiques davanteres.

Disseny interior

Els darrers llançaments de Kia presenten un interior molt particular en el qual conflueixen diverses línies rectes que travessen l'habitacle tant de manera horitzontal com vertical, i el nou Kia Niro no n'és pas una excepció. El que més crida l'atenció, més enllà del volant de dos radis que integra un botó inferior que permet canviar els modes de conducció, és la disposició de les dues pantalles. Amb un estil similar al que va iniciar fa uns anys Mercedes-Benz amb el sistema MBUX, Kia ha optat per disposar en un mateix tauler la pantalla de la instrumentació i la central, totes dues de 10,25 polzades.

Com és habitual a la marca, just per sota del monitor central i de les sortides d'aire hi trobem un panell tàctil que integra els comandaments del sistema d'infoentreteniment i de la climatització. Per canviar entre tots dos menús hi ha un botó específic, mentre que també s'hi veuen dos botons físics als laterals que permeten manipular les funcions més recurrents.

Els materials que Kia ha emprat a l'hora de fabricar l'e-Niro són majoritàriament reciclats, però no per això tenen una qualitat inferior. Especialment, destaca l'ús del cuir vegà per als seients i el volant, un element respectuós amb el medi ambient i que ofereix un tacte idèntic al del cuir normal. Pel que fa a l'habitabilitat, els seients posteriors destaquen per presentar unes cotes més que correctes tant per a les cames com per al cap, especialment si tenim en compte que el cotxe té una longitud de 4,42 metres.

Finalment, convé destacar que el maleter té una capacitat de 475 litres (més que les versions híbrides i PHEV) que es pot ampliar fins als 1.445 litres abatent els seients posteriors. A més, el compartiment situat sota el capó afegeix 20 litres més, fet que és ideal per emmagatzemar el cable de càrrega de la bateria.

Motor

Explicar l'oferta mecànica del Kia e-Niro és molt senzill, perquè la marca coreana tan sols ofereix un motor i una bateria. Pel que fa al primer component, evidentment és un propulsor elèctric que dona una potència de 204 CV i un parell motor màxim de 255 Nm, tot plegat dirigit cap a l'eix davanter. Si ens centrem en el segon component, Kia ha equipat el seu crossover amb una bateria de 64,8 kWh que li permet homologar una autonomia de 460 quilòmetres segons el cicle combinat WLTP, que pot arribar fins als 604 quilòmetres, si ens movem només per entorns urbans.

Quant a prestacions, és capaç d'accelerar de 0 a 100 km/h en 7,8 segons i arribar a una velocitat màxima de 167 km/h, a més de consumir 16,2 kWh/100 km. El més rellevant de tot és aquesta darrera xifra, que, a diferència del que passa amb molts altres cotxes elèctrics (i ja no parlem dels de combustió), es pot aconseguir fàcilment. Això fa que l'autonomia real, malgrat no arribi als 460 quilòmetres, es pugui situar entorn dels 400 quilòmetres. I per quan el vulguem carregar hem de saber que el carregador incorporat té una potència d'11 kW, però és possible fer càrregues ràpides de fins a 100 kW que li permeten passar del 10 al 80% de bateria en 43 minuts.

Dinamisme

Aquest nou Kia e-Niro no té un comportament gaire diferent del que oferia la generació anterior, en general, però això no és una crítica sinó més aviat un elogi. I és que el primer Niro elèctric ens va sorprendre pel seu elevat refinament i confort de marxa, trets característics que es repeteixen en l'actual model. En autonomia tan sols té cinc quilòmetres més, però la xifra inicial ja era prou bona.

El primer que cal tenir present és que el Kia e-Niro no és un cotxe esportiu, ni tampoc vol ser-ho. Els seus 204 CV garanteixen una forma molt lineal i, malgrat oferir una acceleració contundent que permet fer avançaments o incorporacions amb facilitat, el plantejament general és el de comportar-se com un cotxe familiar i polivalent.

Al seu curiós volant de dos radis hi trobem, a la part inferior, un botó de grans dimensions que ens permet canviar entre els quatre modes de conducció que té disponibles. Es tracta dels programes Normal, Eco, Sport i Snow, que modifiquen l'entrega de potència i s'ajunten amb les lleves situades darrere del volant per modificar la resposta de la frenada regenerativa. Una frenada que, per cert, ens permet conduir en el mode i-Pedal, aconseguint accelerar i frenar gairebé tota l'estona només fent servir el pedal de l'accelerador.

Com és evident, movent-se per la jungla urbana el Kia e-Niro és insuperable. Està molt ben insonoritzat, té una conducció molt suau i per la seva mida no hi ha cap problema a l'hora d'aparcar. A l'hora de moure's per carreteres secundàries evidentment no està tan còmode, però disposa de potència més que suficient per complir amb nota. I passa exactament el mateix quan circula per autopista, malgrat que en aquest entorn el consum augmenti exponencialment.

Conclusió

La primera generació del Kia e-Niro ja ens va agradar a l'Ara Motor, però aquesta segona encara ho ha fet més. Principalment perquè a nivell dinàmic o mecànic gairebé no presenta canvis, però sí que ho fa quant a l'estètica, amb un disseny molt més atrevit i que aconsegueix atreure mirades per on passa. Malgrat que les qualitats interiors no siguin exactament les mateixes que les d'altres models de combustió de la marca, són més que suficients, i, a més, l'autonomia urbana és excel·lent. El problema d'aquest cotxe és, com en la resta d'elèctrics, el preu: està disponible des de 43.300 euros, mentre que la marca demana 38.600 per a la versió híbrida endollable i 28.300 euros per a l'híbrida convencional.