Prova del Hyundai i30 N Fastback: diversió en perill d'extinció

A l'Ara Motor el Hyundai i30 és un vell conegut. L'hem provat asociat a la típica carrosseria compacta, en la versió familiar CW, en format berlina de tipus fastback i, evidentment, en la seva versió esportiva N. Però el que fins ara no havíem fet és barrejar alguns d'aquests atributs. És per això que avui realitzem la prova del Hyundai i30 N Fastback. O el que és el mateix, descobrim de què és capaç un cotxe gairebé únic al mercat: compacte però amb una carrosseria d'estil berlina i, a més, amb la dosi d'esportivitat que cada cop és més complicada de trobar al segment. És el cotxe definitiu? Tot seguit ho esbrinem.

DISSENY EXTERIOR

Com que el més important de qualsevol model N de Hyundai és el que té sota el capó, l'aspecte estètic el resumirem força ràpid. Això sí, convé aturar-se a comentar alguns detalls que resulten especialment rellevants i que agraden molt al públic general, motiu pel qual les versions esportives de la marca coreana es venen tan i tan bé.

El disseny general de l'i30 va emfatitzar la seva agressivitat amb el darrer restyling, una característica de la qual se n'aprofita especialment la versió N. Vist per davant resulten especialment cridaner el disseny intern de les òptiques, amb dues línies LED que fan les funcions d'il·luminació diürna i atorguen a l'i30 "cara d'enfadat". També són rellevants les considerables dimensions de la graella frontal (que en la versió N llueixen un disseny interior específic) i les prominents entrades d'aire ubicades al para-xocs. Tot plegat arrodonit per una tira de color vermell situada a la part inferior que n'incrementa l'esportivitat.

Ens desplacem a la part lateral, que tal vegada en aquest model sigui la més discreta. I és que en aquest model són les llandes de 19 polzades amb un perfil de roda molt estret i el color gris "Dark Knight" els elements que realment destaquen en comparació amb un i30 normal. Bé, i el fet que a partir del pilar C el disseny no sigui el clàssic d'un compacte, sinó que aparegui un tercer volum que li confereix el cognom Fastback.

Finalment, la part posterior incrementa l'esportivitat respecte un i30 Fastback normal en detalls com l'aleró en color negre, les motllures del para-xocs, el llum antiboira situat al centre (imitant els cotxes de competició) o les dues sortides d'escapament de grans dimensions.

DISSENY INTERIOR

En els darrers anys els vehicles han passat a convertir-se en veritables aparadors de tecnologia, especialment al seu interior. Pantalles per tot arreu, botons tàctils, minimalisme... poc o res queda en un cotxe modern del que hi podíem trobar ara fa uns anys al mercat. Però no totes les marques aposten pel mateix (o com a mínim, no totes ho fan al mateix ritme). Hyundai és un fabricant capaç de dissenyar l'interior més tecnològic i digital del món en vehicles com els Ioniq 5 o 6, però també sap conservar la tradició en altres vehicles com aquest i30 N Fastback.

Així, només cal fer una ullada a l'interior d'aquest compacte esportiu per veure que, malgrat hi trobem una bona dosi de tecnologia, és capaç de conviure amb altres solucions analògiques de tota la vida. Volem pantalles? Cap problema, hi trobem una de 10,25 polzades al centre del quadre de comandaments que ens ofereix una enorme quantitat d'informació referent al vehicle i ens permet connectar el nostre telèfon mitjançant Apple Car Play i Android Auto. A més, també disposem d'una pantalla més petita ubicada a la part central del quadre d'instruments.

Però la resta d'elements són tots analògics i estan a l'abast de la mà molt fàcilment. D'entrada, parlem del volant. Gruixut i rodó, ideal per a sentir el tacte de la direcció quan conduim a bon ritme. A més, disposa dels botons específics Drive Mode (ens permet modificar els modes de conducció), N (ens porta directament al mode més esportiu) i NGS (augmenta la potència màxima en 10 CV durant uns segons). El que no m'ha convençut tant és el tacte de les lleves situades darrere del volant, que són de plàstic. Aquí es podria haver fet servir alumini i s'hagués completat un conjunt ideal.

Mirem a través del volant i què hi veiem? Un quadre d'instruments analògic, amb agulles de tota la vida i amb uns LED de colors situats a la part alta del comptarevolucions per indicar el moment òptim per a canviar de marxa. Genial! Si mirem a la dreta hi veurem una consola central amb comandaments físics per al climatitzador i una palanca de canvis (en aquest cas el model és automàtic) amb bon tacte. Jo, sincerament, no necessito gaire més en un cotxe esportiu.

HABITABILITAT

Si passem a parlar de l'habitabilitat tenim una llum i una ombra. La llum arriba de la mà dels seients davanters, acabats en Alcantara i cuir i que no només tenen un tacte excel·lent, sinó que proporcionen una gran subjecció. Realment aconsegueixen que l'experiència de conducció sigui completa, ja que es poden enllaçar revolts a gran velocitat sense moure's ni un mil·límetre. Això sí, la seva posició és força elevada fins i tot si el baixem tant com es pot.

Aleshores, on hi trobem la ombra? Doncs en l'habitabilitat de les places posteriors. No és que sigui un cotxe especialment petit, però en un compacte d'estil berlina amb una longitud de 4,45 metres cabria esperar un major espai per a les cames i, sobretot, per al cap. En aquest sentit qualsevol persona de més d'1,80 metres d'alçada ja es trobarà molt a prop del sostre, i si arriba a 1,90 metres directament no hi podrà viatjar en aquests seients. A més, les places posteriors no ofereixen sortides de climatització, ni endolls USB ni cap tipus d'equipament.

En qualsevol cas, si continuem tirant enrere hi trobarem una altra llum, en aquest cas provinent del maleter. Amb una capacitat de 450 litres (malgrat disposar d'una barra de torretes que es pot veure a simple vista), les formes són força regulars i la boca de càrrega ens permet carregar objectes grans sense problema. Ja sé que no és un cotxe concebut per a realitzar llargs viatges sinó més aviat per gaudir en carreteres secundàries o fins i tot al circuit, però si el maleter és ampli doncs molt millor, oi?

MOTOR

Com dèiem al principi d'aquesta prova del Hyundai i30 N Fastback, la joia de la corona del model coreà es troba sota el capó. I és que en plena era de l'electrificació i la hibridació no resulta gens habitual que una marca aposti per un motor 100% de combustió. Potser hi té a veure que aquesta generació de l'i30 ja té uns anys, així que caldrà veure què fa la marca quan arribi el seu substitut.

Sigui com sigui, l'i30 N Fastback equipa un motor gasolina turbo de 2.0 litres i quatre cilindres que desenvolupa una potència de 280 CV i un parell motor de 392 Nm. Està lligat a un canvi automàtic de doble embragatge i vuit velocitats que li permet accelerar de 0 a 100 km/h en 5,4 segons i assolir una velocitat màxima de 250 km/h.

I abans de parlar del comportament d'aquest cotxe m'agradaria destacar un parell d'aspectes del seu motor. El primer és el so, molt ben treballat per Hyundai malgrat les cada cop més exigents normatives anticontaminació que han anat baixant els decibels dels motors. En aquest cas no es tracta d'un so estrident o elevat, sinó més aviat greu... i acompanyat d'uns petarreigs que agradaran als amants dels vehicles esportius.

I el segon és el consum. Homologa una despesa de 8,4 litres cada 100 km i el cert és que practicant una conducció normal és possible aconseguir aquesta xifra. Això sí, malgrat circulant per autopista fins i tot es pugui rebaixar, el cert és que el consum normal es troba pels volts dels 9 o 10 litres. I si ens animem i espremem el seu motor podem superar els 15 litres sense gaires dificultats. Potser no és una xifra ideal, però és el preu que té la diversió.

DINAMISME

Hyundai sap fer cotxes esportius. Aquest podria ser el resum general de la prova ja no només d'aquest i30 N, sinó també de l'i20 N, del Kona N o de qualsevol model d'aquesta gamma. I en el cas de l'i30 N Fastback que avui ens ocupa ha tornat a quedar clar. De fet, existeix una diferència que per a mi és fonamental a l'hora de conduir aquest tipus de vehicles: en la majoria de compactes esportius si ens tapessin els ulls, ens pugessin al seient del copilot i ens portessin a fer una volta en el mode de conducció més tranquil ens costaria percebre que estem en la versió més prestacional d'aquell determinat model.

Això no passa en el Hyundai i30 N, ja que des d'un primer moment es nota la radicalitat per tot arreu. D'entrada al seient, que és molt més esportiu que el de la versió normal. Però també en el tarat de la suspensió, que en el mode Comfort ja és dureta però en el mode N és molt però que molt rígida. I evidentment en el so, encisador gairebé en qualsevol mode de conducció.

Si ens destapem els ulls i ens posem al volant notarem que la direcció és molt directa i dura, informant-nos en tot moment del que està passant a l'asfalt. I també notarem que estem a un cotxe esportiu quan veiem que el radi de gir és pràcticament inexistent, ja que els enormes pneumàtics i les dimensions del motor gairebé no deixen espai per a poder maniobrar. Potser alguns ho trobem incòmode, però personalment trobo que és un d'aquells detalls que diferencien un cotxe amb intencions esportives d'un esportiu de debò.

I si ens posem a conduir a bon ritme acabarem d'arrodonir una experiència fantàstica. El parell de gairebé 400 Nm es deixa sentir des de tan sols 2.100 revolucions, però com a bon cotxe de gasolina és entre les 3.000 i les 4.000 voltes que notarem la veritable potència del motor 2.0 turbo. L'acceleració és contundent i el canvi automàtic funciona realment bé, pujant i baixant marxes a gran velocitat. I el que per a mi és encara millor: el seu mode manual és completament manual, és a dir que no puja la marxa automàticament quan ens acostem al límit de revolucions.

Traçar revolts amb aquest i30 N Fastback és una meravella: la suspensió és rígida i no concedeix cap tipus de balanceig, l'equip de frens és contundent, la direcció ens fa poder guiar el vehicle amb molta precisió i la resposta del motor fa que arribem al següent revolt molt més ràpid del que podríem imaginar. I tot plegat acompanyat d'una banda sonora realment addictiva. El seu principal problema? Que sovint l'excés de potència provoca algunes pèrdues de tracció puntuals (cal tenir present que estem davant d'un cotxe amb tracció davantera) i que una resposta tan esportiva provoca que aquest cotxe sigui un veritable devorador de pneumàtics.

CONCLUSIÓ

Al principi d'aquest article ens preguntàvem si el Hyundai i30 N Fastback era el cotxe definitiu. Doncs bé, personalment he de dir que em va agradar més l'i20 N, però entenc que aquest i30 és molt més complet. L'i20 N és una joguina que resulta molt divertida però té una habitabilitat molt justa i fàcilment ens obligarà a disposar d'un altre cotxe, mentre que amb aquest i30 N no ens caldrà disposar de cap altre vehicle a la família. Podrem gaudir d'un tram revirat o d'una jornada al circuit quan vulguem, però també podrem anar a la feina cada dia i fins i tot realitzar algun viatge. Això sí, amb un nivell de comoditat més aviat justet, un consum elevat i un pressupost important en pneumàtics. Tot plegat és el preu que té la diversió al volant. Un preu al qual cal sumar-hi els 43.600 euros que demana Hyundai per poder adquirir un dels darrers veritables compactes esportius del mercat.