El món del de l’automoció està canviant a una velocitat impressionant. Fins fa pocs anys els motors dièsel regnaven al mercat, però actualment tenen un paper gairebé testimonial. A més, els vehicles elèctrics han passat de ser un experiment que poques marques s’atrevien a realitzar a una realitat que cada dia guanya més protagonisme. D’acord, encara tenen un llarg camí per recórrer, però el cert és que el procés sembla imparable.

Tots aquests canvis afecten notablement la nostra forma de mobilitat diària, la més pràctica i la que respon a la nostra necessitat de desplaçar-nos del punt A al punt B. Però històricament el món de l’automòbil no només ha volgut resoldre aquesta necessitat, sinó que també ha servit per despertar emocions. Un bon exemple el trobem en la competició, amb categories com la Fórmula 1 o els ral·lis. Però també en els cotxes de carrer, amb marques luxoses o esportives que ofereixen models poc pràctics però molt passionals.

Els canvis legislatius i les normatives anticontaminació estan provocant la desaparició de bona part d’aquest tipus de vehicles. Però no em refereixo als més prestacionals i cars (per exemple, un Ferrari o un Porsche), sinó als anomenats “GTI de butxaca”. Cotxes amb esperit esportiu desenvolupats sobre la base d’un cotxe normal que fan les delícies de tots aquells que creuen que un automòbil és quelcom més que no pas un objecte que ens permet desplaçar-nos.

Aquesta llarga introducció és necessària per presentar la prova del Hyundai i20 N que ens ocupa avui. Perquè es tracta d’un utilitari esportiu que, si bé fa uns quants anys hagués sigut un més dins d’una àmplia oferta, avui en dia és tota una rara avis. Models com els Seat Ibiza Cupra, Peugeot 208 GTI, Opel Corsa OPC o Renault Clio RS han desaparegut, i actualment només sobreviuen els Ford Fiesta ST, Volkswagen Polo GTI, Mini John Cooper Works, Suzuki Swift Sport, Toyota GR Yaris... i el Hyundai i20 N. I tots ells estan en veritable perill d’extinció.

Així doncs, iniciem aquesta prova amb la certesa de saber que estem davant d’un cotxe que serà catalogat com a futur clàssic. No tant pel seu disseny, exclusivitat o prestacions... sinó perquè serà conegut com un dels últims utilitaris esportius amb motor de combustió.

DISSENY EXTERIOR

Estèticament el Hyundai i20 N és una bona mostra de com s’ha de modificar el disseny d’un vehicle per tal de fer-lo més esportiu. I és que les línies mestres del cotxe continuen sent les mateixes que les de l’i20 que vam provar ara fa uns mesos, però la marca coreana ha afegit una sèrie de detalls estètics que el fan veure’s com un cotxe força dinàmic i agressiu.

A la vista frontal destaca el para-xocs redimensionat, que té un aspecte força musculós i llueix una línia vermella a la seva part inferior. Els grups òptics LED no reben cap canvi, però la graella frontal incorpora el logotip “N” i estrena un nou disseny inspirat en les banderes de quadres que es fan servir en competició.

Vist de perfil es poden apreciar alguns detalls identificatius específics d’aquesta versió. D’una banda, que la línia vermella que comentàvem abans té continuïtat per tota la part baixa del cotxe, augmentant així el seu caràcter esportiu. D’altra, que els faldons contribueixen a rebaixar l’altura del cotxe i combinen a la perfecció amb les llantes de 18 polzades en color antracita, que deixen entreveure unes pinces de fre de color vermell.

I finalment passem a la part posterior, en la qual destaca per sobre de tot el prominent aleró i el difusor situat al para-xocs, que integra una sortida d’escapament completament real i una llum antiboira ubicada al centre amb un disseny inspirat en la competició. Tot plegat es resumeix en un conjunt molt esportiu i cridaner que beu directament de l’estètica del Hyundai i20 N WRC que la marca fa servir al Campionat del Món de Ral·lis.

DISSENY INTERIOR

Com acostuma a passar en aquest tipus de cotxes, l’interior rep molts menys canvis que l’exterior. De fet, si el comparem amb el model normal l’únic canvi destacable el trobem al volant, que té un disseny diferent en la versió N. La presència de la digitalització és la mateixa en tota la gamma, la qual cosa vol dir que és molt completa: instrumentació digital amb pantalla de 10,25 polzades, pantalla central tàctil de la mateixa mida, connectivitat total amb Android Auto i Apple CarPlay, navegador i fins i tot sistema de so signat per Bose formen part de l’equipament d’aquest i20 N.

La resta d’elements no presenten cap canvi, de manera que la qualitat dels materials és bona i l’habitabilitat correcta. Però com que estem davant d’una versió esportiva Hyundai ha introduït una sèrie de modificacions, algunes molt destacables i altres senzillament estètiques. Entre les estètiques hi trobem la presència del color corporatiu Blau Performance del departament N a tot arreu, incloses les costures dels seients o les motllures del quadre de comandaments.

I entre les més destacables hi trobem la presència d’una palanca de canvis amb un tacte magnífic, uns seients davanters esportius que aconsegueixen un molt bon equilibri entre subjecció i comoditat i un volant esportiu que disposa de dos botons d’accés directe als modes de conducció. A més, també hi destaca al volant un botó vermell que activa la funció del punta-tacó automàtica, com explicarem posteriorment.

Tot plegat, juntament amb uns pedals d’alumini amb bon tacte i resposta, es tradueix en un interior que resulta força esportiu però que alhora manté un elevat nivell de practicitat. Pel que fa a l’habitabilitat, l’espai a les places posteriors és el mateix que en el model normal –de manera que resulta més que suficient per a quatre passatgers però força més just per a un cinquè- i el maleter té una capacitat de 352 litres.

MOTOR

Mica en mica ens acostem a l’apartat més important d’aquest cotxe, el del comportament dinàmic. Abans, però, ens centrem en la part mecànica, en bona mesura responsable de la magnífica resposta del Hyundai i20 N d’aquesta prova.

Sota el capó aquest petit utilitari esportiu disposa d’un bloc gasolina d’1,6 litres i quatre cilindres turboalimentat que genera una potència de 204 CV entre les 5.500 i les 6.000 rpm i un parell màxim de 275 Nm entre les 1.750 i les 4.500 revolucions. Tot plegat resulta més que suficient per permetre una acceleració de 0 a 100 km/h en 6,7 segons i una velocitat punta de 230 km/h.

Però com veurem, el més important d’aquest cotxe no és ni l’acceleració ni la velocitat punta, sinó el comportament general. Amb tot, aquest petit propulsor es mostra molt enèrgic i el turbo es deixa notar a la part alta del comptavoltes, guanyant velocitat fàcilment alhora que l’escapament genera una melodia ronca i esportiva que ens recorda que aquest cotxe beu directament del món dels ral·lis.

Malgrat pugui no resultar una dada gaire important en un vehicle així, resulta sorprenent com Hyundai ha aconseguit un equilibri realment bo entre prestacions i consums. Gràcies al fet que el motor no és gaire gran i que el pes del conjunt és de tan sols 1.190 quilos, durant la prova el consum mixt del Hyundai i20 N es va situar en uns raonables 8,2 litres. Això sí, la part positiva és que aquesta xifra pot baixar notablement a poc més de sis litres si practiquem una conducció eficient com la que practicaríem en l’i20 normal, però no puja més enllà dels 9,5 litres quan alliberem tota la seva potència en conducció esportiva.

COMPORTAMENT DINÀMIC

Per fi arribem a l’apartat més important de tota aquesta prova. Com va el Hyundai i20 N? Abans de respondre aquesta pregunta és important posar sobre la taula amb quines cartes juga la marca coreana.

El Hyundai i20 N disposa d’una suspensió esportiva que rebaixa l’altura en 10 mm respecte la versió normal, pneumàtics Pirelli P Zero, xassís reforçat en 12 punts, diferencial de lliscament limitat mecànic (m-LSD), diversos modes de conducció i funció Rev Matching, que permet fer el punta-tacó de forma automàtica. Tot plegat fa que aquest Hyundai i20 N sigui una màquina de generar somriures, especialment a l’hora de circular per carreteres revirades o, evidentment, en un circuit.

Amb tan sols posar en marxa el motor ja s’entreveu al volant de quin tipus de cotxe estem, perquè el so de l’escapament es deixa sentir a l’habitacle. Es tracta d’una melodia molt ben aconseguida i força difícil de trobar en models de la competència. Un cop ens posem en marxa el Hyundai i20 N resulta un cotxe molt fàcil de conduir, però ràpidament sobten dues coses: la primera, que la suspensió resulta dura en qualsevol circumstància, independentment del mode de conducció que seleccionem. I la segona, que el radi de gir és força limitat degut a la presència del motor i d’uns pneumàtics en mida 215/40 R18.

Cal tenir en compte que la duresa de la suspensió no fa que el cotxe sigui excessivament incòmode... però tampoc es podria qualificar l’i20 N com un cotxe còmode. Més aviat és rígid, com si en tot moment estigués impacient per afrontar un tram de ral·lis.

Un cop en marxa, i havent deixat enrere la ciutat o l’autopista (on el seu comportament no destaca especialment) ens endinsem en una carretera secundària plena de revolts, l’hàbitat natural d’aquest petit utilitari. El que més crida l’atenció d’aquest cotxe, i que personalment m’ha encantat, és com treballa el diferencial. Malgrat la tracció sigui davantera, en ple revolt el cotxe ens permet accelerar sense por i la direcció, lluny de mostrar el subviratge que seria habitual, ens empeny cap a l’interior del revolt mitjançant una gestió impecable de la potència entre les rodes davanteres.

Això es tradueix en la possibilitat de circular a un ritme realment elevat, ja que un cop hem frenat suficientment com per introduir el cotxe en el revolt només ens cal accelerar (fins i tot ho podem fer a fons) i el diferencial s’encarrega d’oferir tota la potència disponible sense perdre adherència ni tracció a l’eix davanter, situant el cotxe exactament allà on volem. I evidentment, evitant que la direcció tingui un comportament erroni, un fet que genera molta confiança a l’hora de rodar ràpid.

Més enllà d’aquesta meravella (el diferencial és el principal responsable que aquest cotxe m’hagi agradat tant) el cert és que Hyundai ha posat a punt altres aspectes del cotxe per acabar d’arrodonir l’experiència. La direcció és directa i força comunicativa, la suspensió és rígida, la caixa de canvis manual té un tacte metàl·lic addictiu i recorreguts curts i els modes de conducció permeten adaptar els paràmetres de la gestió electrònica per oferir la màxima potència quan la requerim. Pel que fa a la frenada, el tacte del pedal és molt bo i els frens resulten potents, però com es normal acaben escalfant-se després de patir un ús intensiu i perden una mica d’eficàcia.

Així doncs, a nivell dinàmic estem davant d’un cotxe gairebé perfecte. Els seus 204 CV semblen més de 230 gràcies a la gestió del diferencial, la precisió del conjunt és impressionant i l’electrònica fa que puguem rodar realment ràpid sentint un nivell de seguretat molt elevat. El Hyundai i20 N és un cotxe que s’inspira en el món dels ral·lis... i es nota.

CONCLUSIÓ

El Hyundai i20 N és un cotxe que em compraria. No resulta gaire còmode, no és el més espaiós del seu segment i no és precisament barat (des de 26.640 euros amb descomptes), però resulta addictiu, molt divertit i és un dels darrers de la seva espècie. El disseny té el toc esportiu que s’espera d’un cotxe així, els consums no són excessius i a l’hora de practicar una conducció dinàmica pocs rivals poden fer-li ombra. Sens dubte, un cotxe que resumeix a la perfecció el concepte d’utilitari esportiu... i que aporta un toc passional en un món que cada cop és més racional.