Dins les nomenclatures d'Audi els números baixos indiquen cotxes petits, mentre que els alts indiquen cotxes grossos. Tothom sap que un Audi A1 és molt més petit que un A8, o que mentre que el Q2 és el SUV d'accés a la gamma, el Q8 és el vaixell insígnia de la marca dels quatre anells. Però hi ha un denominador comú a tots els models, independentment del seu número: l'esportivitat de la lletra S.

En el seu dia l'Audi S1 es va posicionar com un dels utilitaris més potents i alhora discrets del segment, mentre que l'S8 era l'esportivitat transformada en berlina de representació. I en el món SUV exactament igual: l'SQ2 és un cotxe juganer però petit i l'SQ8 un transatlàntic molt ràpid. Tot plegat sense oblidar tota la gamma que hi ha al mig, i que sempre ha disposat de versions esportives S.

El que no és tan habitual és que algun d'aquests models incorporin un motor dièsel. I això és exactament el que Audi ha fet amb l'S7, la versió esportiva de l'Audi A7 Sportback. Arribats a aquest punt la pregunta que cal fer-se és evident: ¿pot una berlina dièsel ser digna de lluir la insígnia S? Ho esbrinem a la prova de l'Audi S7 Sportback.

Disseny exterior

L'Audi A7 és un cotxe que ja té uns quants anys, però la seva estètica sempre ha estat força disruptiva –com a mínim, per al que ens té acostumats Audi–. Es tracta d'una berlina d'estil cupè que té una estètica força similar a la de l'Audi A6 al davant i una pronunciadíssima caiguda del sostre que acaba en una part posterior molt estilitzada. El fet de lluir un disseny cupè el fa veure's de forma natural força més esportiu que un Audi A6 o un A8, però aquesta percepció augmenta encara més quan parlem de la versió S7 i gairebé fins a l'infinit si parlem de l'RS7.

Obviant que aquest darrer model pertany a la gamma RS d'Audi (la més prestacional i radical en termes de disseny), el cert és que no hi ha tanta diferència entre un S7 i un A7 amb el paquet estètic S-Line. I aquí és on es comença a veure quin és el sentit d'un cotxe com el que estem provant avui. La intenció d'Audi amb l'S7 no és tant la de fabricar una versió molt més esportiva o dinàmica respecte al model normal, sinó la de fabricar l'A7 més ràpid i potent possible, però sense oblidar que parlem d'una berlina còmoda pensada per fer molts quilòmetres per autopista. I, com deia, tot plegat deixant que l'RS7 jugui a la seva pròpia lliga.

Això es nota molt quan mirem l'S7 Sportback a simple vista. Sí, és una mica més agressiu i imponent que un A7 normal, però en cap cas es veu com un vehicle radical –com sí que passa amb l'RS7–, sinó que es percep una esportivitat continguda. La nostra unitat de proves llueix un color blau profund molt atractiu i que combina a la perfecció amb diversos detalls cromats i motllures en color alumini mat. I les llantes són de 21 polzades. ¿Però oi que la sensació és de vehicle atlètic i dinàmic però no exagerat?

Malgrat tot, Audi ha volgut diferenciar l'S7 de les versions amb paquet estètic esportiu i ho ha fet mitjançant detalls com la graella cromada i més ampla que integra la insígnia del model, les pinces de fre amb la inscripció "S", les entrades d'aire més prominents o les quatre sortides d'escapament posteriors. O, més aviat, amb la motllura que les imita... perquè sí, són falses.

Disseny interior

L'habitacle de l'Audi S7 canvia molt poc respecte al de qualsevol A7 normal i cal fixar-se en detalls com les superfícies cromades o d'alumini i els logotips "S" per endevinar que estem parlant d'aquest model. Pel que fa a la resta, tot continua igual a la marca alemanya. Dit d'una altra manera, tot té un tacte boníssim i els materials i ajustaments són de primera qualitat. La tapisseria d'aquesta versió és de cuir i està acabada en un color gris que combina a la perfecció amb el blau de l'exterior, però no m'acaba de fer el pes que Audi faci servir tant Piano Black.

La dotació tecnològica, malgrat els anys que porta aquest model al mercat, continua sent de primera divisió. La instrumentació digital està formada per una pantalla de 12,3 polzades –en la qual ja hi comencem a trobar a faltar més possibilitats de personalització–, el monitor central és de 10,1 polzades i just per sota hi trobem una pantalla auxiliar de 8,8 polzades que ens permet accedir a funcions com el climatitzador o la regulació dels seients.

I com sol ser habitual en aquest model (i més concretament en aquesta marca) no disposem de gaires botons físics, una decisió que no m'acaba de fer el pes. Per sort, la marca ha dotat els comandaments tàctils d'una resposta hàpica que fa que hàgim de fer força per accionar-los i que sonin i es comportin gairebé com a botons reals. A nivell d'equipament l'Audi S7 incorpora un llistat gairebé infinit tant d'elements de confort (equip de so prèmium, seients amb calefacció i fins i tot massatge i un llarg etcètera) com de seguretat, entre els quals hi trobem un bon grapat d'assistents a la conducció. Precisament vam tractar aquest tema a bord d'un Audi A7 en aquest article sobre com la tecnologia millora la nostra conducció.

Habitabilitat

Com dèiem a l'inici d'aquest article, l'Audi S7 és una berlina d'estil cupè. Això, juntament amb unes dimensions de 4,97 metres de longitud, 1,90 d'amplada i 1,41 d'altura (amb una distància entre eixos de 2,92 metres), fa que l'espai al seu interior sigui molt notable. Però al mateix temps la seva marcada caiguda del sostre li fa perdre molts punts quant a habitabilitat, especialment en l'espai per al cap a les places posteriors.

Així, el resultat és el següent: és un cotxe fantàstic per viatjar a les places davanteres i realment confortable a les posteriors, sempre que no siguem jugadors de bàsquet. I malgrat que el cotxe estigui homologat per a cinc passatgers, l'ocupant de la plaça central haurà de patir una banqueta més dura i elevada (per tant, encara menys espai per al cap) i un túnel de transmissió molt prominent que no ajuda gens. L'aspecte que sí que resulta destacable positivament és el maleter, que ofereix una capacitat de 525 litres.

Motor

La joia de la corona d'aquest Audi S7 és el seu motor dièsel. I tot sigui dit, també ha estat el veritable motiu pel qual hem fet aquesta prova. Perquè cada cop és menys habitual que un vehicle equipi un motor que faci servir aquest combustible, però molt menys que es pugui considerar esportiu. Per aconseguir-ho, la marca alemanya no ha optat per un propulsor convencional, sinó per un bloc V6 de 3.0 litres microhibridat que desenvolupa una potència de 344 CV a 3.850 revolucions i un parell motor de 700 Nm a tan sols 1.750 voltes.

Aquest motor anuncia alguns aspectes tècnics interessants. El primer és que equipa un compressor d'accionament elèctric, un element capaç de girar a un màxim de 70.000 rpm i que s'encarrega d'introduir aire a pressió als turbos per evitar el típic temps d'espera que es genera quan un motor tèrmic turboalimentat es troba a baixes revolucions i se li exigeix potència immediata. A la pràctica el seu funcionament es nota, ja que per sota de les 1.650 voltes la resposta del motor és instantània gràcies a aquest element, eliminant gairebé per complet l'incòmode turbo-lag.

I el sistema que alimenta aquest compressor és el segon aspecte tècnic interessant, però molt més conegut: la microhibridació de 48 V. En aquest cas l'ajut elèctric permet a l'S7 circular en mode vela fins a 40 segons, facilita que el sistema Start/Stop entri en funcionament abans, li permet obtenir l'etiqueta ECO i l'ajuda estalviar combustible. I parlant de combustible, la marca anuncia una despesa de 7,2 litres cada 100 quilòmetres i la xifra real durant la prova va ser de 7,9, de manera que no s'allunya gaire de l'homologació.

A nivell de prestacions ningú dubta de les capacitats d'aquest motor, ja que accelera de 0 a 100 km/h en 5,1 segons i anuncia una velocitat màxima de 250 km/h. Però al cap i a la fi resulta mig segon més lent que el model anterior, que equipava un V8 biturbo gasolina de 4.0. I aquesta és una de les claus per entendre per què Audi ha apostat pel dièsel, malgrat que sigui més lent.

Dinamisme

Només cal conduir-lo una estona per entendre què ha volgut fer Audi amb aquest model. No, aquest cotxe no es troba a mig camí entre un A7 normal i un RS7, sinó que simplement és l'A7 més esportiu i ràpid del catàleg. I és una aposta guanyadora, ja que combina a la perfecció l'esportivitat justa i necessària amb la discreció que demana un potencial client d'aquest cotxe. I com que aquest client és algú que principalment fa servir el cotxe per viatjar per autopista, res millor que un motor dièsel.

La resposta del motor és fantàstica i l'acceleració resulta contundent, típica en un dièsel de gran cilindrada. Malgrat tot, la resposta és més confortable que esportiva i el resultat és un cotxe difícilment millorable a l'hora de fer quilòmetres i quilòmetres a una velocitat de creuer constant. Això sí, el cognom S pesa i Audi no s'ha conformat amb fabricar un cotxe còmode, sinó que també l'ha posat a punt a nivell dinàmic.

Disposa d'un diferencial autoblocant central que pot enviar fins a un 70% de la potència a l'eix davanter i un 85% al posterior, així com d'un sistema d'eix posterior direccional que millora moltíssim tant la maniobrabilitat en ciutat com el comportament en carretera. A més, la suspensió té uns amortidors més rígids que permeten reduir l'altura del cotxe en 10 mm. D'altra banda, l'equip de frens munta discos ventilats de 400 mm a l'eix davanter i de 350 al posterior.

I tot plegat acompanyat pels clàssics modes de conducció (Comfort, Auto, Dynamic i Efficiency), que modifiquen la resposta del motor, la velocitat del canvi o la duresa de la direcció per poder passar d'una confortable berlina a un vehicle molt dinàmic amb què podem afrontar un tram revirat i divertir-nos sense haver de patir pels seus gairebé 5 metres de longitud. Això sí, el so que emet el motor no és tan contundent com el d'un propulsor de gasolina, però la intenció d'aquest cotxe tampoc és fer soroll.

Conclusió

Al títol d'aquest article ens hem preguntat si té sentit unir esportivitat amb un motor dièsel, i la resposta és que... depèn. Si la intenció és crear un vehicle veritablement esportiu, preparat per anar a circuit i rebaixar temps, aleshores no té sentit. I Audi, amb bon criteri, ja té un vehicle de la gamma A7 preparat per a aquesta comesa: l'RS7. En canvi, si la idea és tenir un cotxe amb disseny esportiu i plantejament esportiu però amb ADN confortable i ruter, aleshores té tot el sentit del món.

L'Audi S7 Sportback d'aquesta prova no està a l'abast de tothom, ja que té un preu de 103.420 euros sense afegir-hi cap extra. Però els pocs afortunats que poden destinar una quantitat com aquesta a la compra d'un vehicle l'haurien de tenir molt present. A nivell estètic és impecable i esportiu, i el seu cognom S el fa completament vàlid per divertir-se al volant. Però alhora és un cotxe còmode, tecnològic, eficient i que disposa de l'etiqueta ECO de la DGT. Si tenim en compte que un Audi A7 normal té un preu que va des d'uns 70.000 fins a gairebé 100.000 euros, per la diferència de preu jo no m'ho pensaria.