Resulta força curiós analitzar l'evolució que ha tingut el mercat automobilístic els últims anys per adonar-se que actualment estem en una època molt diferent de la que vivíem ara fa 15 o 20 anys. I és que els cotxes de la dècada del 2000 al 2010 poc o res tenen a veure amb els que tenim avui al mercat, i no només m'estic referint al tipus de motoritzacions (en aquell moment gairebé no havia arribat l'electrificació) sinó a les carrosseries i als tipus de vehicles en si mateixos.

Pensem, per exemple, en una marca com Renault. El catàleg del fabricant francès de l'any 2005 incloïa models clàssics com el Clio, l'Scénic, el Laguna, l'Espace o la furgoneta Kangoo, però també vehicles realment curiosos com el petit monovolum Modus, la berlina de representació Vel Satis o l'experiment Avantime. I si ens centrem en el seu model més reeixit, el Mégane, estava disponible amb carrosseria de tres o cinc portes, en versió familiar, sedan i fins i tot descapotable. Ara mirem el catàleg de Renault del 2024: el Clio de moment es manté, però tots els experiments han desaparegut, el Mégane és un SUV elèctric i gairebé tota la resta de models (Arkana, Rafale, Espace, Austral, Captur o Symbioz) també són SUV.

Doncs bé, aquest procés és el mateix que han experimentat gairebé totes les marques, de manera que resulta molt complicat trobar fabricants que encara conservin, en major o menor mesura, els mateixos models que ara fa dues dècades. I si d'entre les marques que millor els han mantingut trobem les tres alemanyes prèmium, la que millor ho ha fet ha estat, sens dubte, Audi. D'acord, la marca dels quatre anells també té un bon grapat de SUV al seu catàleg i en molts casos ja només disposen de motors elèctrics, però si mirem la gamma seguim veient models com els A3, A4, A5 o fins i tot berlines superiors.

Sigui com sigui, a ningú se li escapa que fins i tot aquestes marques han perdut alguns models que se sortien de la norma, com per exemple l'Audi A3 Cabrio o més recentment els Audi TT i R8. És per aquest motiu que la prova de l'Audi A5 Cabrio d'avui té un cert regust de comiat, perquè es tracta d'una carrosseria cada cop menys habitual al mercat i que està en seriós perill d'extinció.

Disseny exterior

Quina època, la dels descapotables. Temps en què podíem veure pels carrers models com els Peugeot 206 o 307 CC, els Ford Focus i Opel Astra Cabrio, el Volkswagen EOS, els Nissan Micra o Mitsubishi Colt descapotables i, evidentment, també models com els Mercedes-Benz SLK, Classe C, E i CL descapotables, els BMW Sèrie 2, 4 o 6 Cabrio i els Audi A3, A5, TT i R8 descapotables. Avui parlem precisament d'aquests últims: l'A3 ja no es ven amb aquesta carrosseria, els TT i R8 formen part del llistat de vehicles que deixen de fabricar-se aquest any 2024 i Audi només conserva al catàleg de descapotables l'Audi A5 Cabrio.

Precisament per aquest motiu és tan especial la prova d'avui, perquè estem davant d'un cotxe aparentment molt normal i en certa manera fins i tot relativament discret, però que en el fons és l'últim tren que passa per l'estació dels cotxes sense sostre d'Audi. I tothom que vulgui pujar a aquest tren ho ha de fer ja, perquè potser no té cap oportunitat més. A canvi s'emportarà un cotxe que en línies generals resulta elegant i fins i tot pràctic, o com a mínim tan pràctic com pot ser un vehicle així.

L'Audi A5 actual, tot i ser la segona generació del model, es percep més aviat com una evolució estètica i tecnològica del model que va ser presentat l'any 2007 i que destacava pel seu disseny i qualitat. Un cotxe inicialment concebut com a cupè que llueix un disseny molt equilibrat i senzill, però que alhora és plenament efectiu. Compte, no és pas un cotxe petit: les versions cupè i Cabrio tenen una longitud de 4,69 metres, mentre que el model Sportback creix fins als 4,75. Però precisament aquest fet li atorga una aura de cotxe elegant que pocs altres models poden imitar.

La nostra unitat de proves està pintada en un discret color blanc que combina a la perfecció amb les insercions cromades que veiem a la graella frontal i amb els detalls en color alumini polit de les entrades d'aire del para-xocs davanter, del marc del vidre davanter o de les motllures decoratives del para-xocs posterior. A més, la capota de lona en color vermell aporta un contrast cromàtic realment atractiu. Tot plegat combinat amb unes llandes de 20 polzades que amaguen unes pinces de fre en color vermell i amb el paquet estètic esportiu S-Line, que en un model d'aquestes característiques és gairebé obligatori.

Disseny interior

Una de les característiques principals dels cotxes descapotables és que en certa manera el disseny exterior i l'interior es fusionen. O si ho preferim, és important tenir present la combinació cromàtica de l'exterior per escollir la de l'interior, perquè quan circulem amb la capota plegada exterior i interior formen un únic conjunt. Precisament per aquest motiu Audi ha triat una tapisseria de color gris per a la unitat de proves, que combina a la perfecció amb el color exterior i amb els nombrosos detalls en color negre piano repartits per l'habitacle. Un material que, com dic sempre, no és agraït perquè atrau la pols, la brutícia i les ratllades, però que com a mínim és elegant.

En línies generals l'habitacle d'aquest Audi A5 és un dels millors exemples de com s'ha de combinar la digitalització amb els comandaments analògics. D'acord, la instrumentació digital ja té uns quants anys i no ofereix tantes possibilitats de personalització com la d'altres marques, i la pantalla central no està gaire ben integrada (sembla com si haguessin dissenyat l'interior i després s'haguessin adonat que faltava per posar la pantalla), però tot està a l'abast de la mà, la qualitat dels materials és elevada, el tacte dels botons de la climatització se sent realment prèmium i existeixen botons físics per a controlar moltíssimes funcions.

L'espai a les places posteriors és correcte i dos adults podran viatjar sense massa complicacions, però cal tenir present que quan circulem amb la capota oberta i quatre ocupants a velocitats elevades entra molt aire a l'habitacle, especialment als seients posteriors. Això sí, si només fem servir els seients de pilot i copilot podem instal·lar fàcilment un derivavents que inutilitza les dues places del darrere, però a canvi elimina les turbulències. Finalment convé destacar que la capacitat del maleter és de 370 litres, poc si tenim en compte que estem davant d'un cotxe de 4,7 metres però prou si pensem en el tipus de vehicle que és. I és que la capota s'ha de guardar en algun lloc quan volem circular a cel obert...

Motor

Sota el capó de l'Audi A5 Cabrio podem equipar motors dièsel i gasolina amb diversos nivells de potència, però per aquesta prova hem escollit la que tal vegada sigui l'opció més equilibrada per a un vehicle d'aquestes característiques: el propulsor 40 TFSI de la marca alemanya. Malgrat el nom pugui portar a confusió, en el fons es tracta del famós 2.0 turbo del Grup VAG, amb una potència de 204 CV, un parell de 320 Nm i una acceleració de 0 a 100 km/h en 7,5 segons.

No es tracta d'un motor que converteixi aquest Audi A5 Cabrio en un vehicle rapidíssim, però en el fons tampoc ho demana. Més aviat el que millor marida amb aquest vehicle és un propulsor suau però alhora contundent, amb què poder mantenir el creuer que vulguem però alhora registrar uns consums continguts. Doncs dit i fet, durant la prova vam poder registrar un consum d'uns 8 litres, que per un vehicle de 4,7 metres de longitud i 1.745 quilos de pes no està pas malament. Això sí, les dades oficials enganyen una mica, ja que gràcies a la microhibridació aquest A5 Cabrio 40 TFSI homologa una despesa de 7,1 litres cada 100 km i obté l'etiqueta ECO de la DGT.

Curiosament aquesta versió entrega tota la potència a les rodes davanteres, ja que la versió quattro Audi la reserva al model 45 TFSI, que empra el mateix bloc motor però eleva la potència fins als 265 CV. En qualsevol cas, per la concepció tranquil·la i relaxada d'aquest vehicle tanta potència no és necessària. Això sí, si el consum d'aquest model ens sembla elevat sempre podem optar per la versió 40 TDI de 204 CV, que homologa un consum de 5,8 litres.

Dinamisme

Quan Audi tenia al seu catàleg l'S5 Cabrio tenia sentit intentar trobar pretensions esportives en aquest model, però ara que no existeix aquesta versió el millor que podem fer és considerar-lo un gran turisme descatotable ideal per viatjar, però poc àgil si volem conduir realment ràpid. Compte, en línies generals l'A5 Cabrio es mostra apamat i afronta qualsevol tipus de carretera sense complicacions, però prefereix l'autopista i les carreteres amb revolts oberts que no pas les carreteres secundàries o els ports de muntanya.

El més destacable de conduir la versió descapotable de l'Audi A5 és que, d'una banda, la rigidesa del xassís fa que pugui afrontar revolts amb la mateixa solidesa que la versió cupè, i d'altra que l'aïllament exterior és fantàstic. Amb la capota plegada es pot conduir a velocitats elevades sense patir una entrada d'aire acusada a l'habitacle, i amb la capota posada la insonorització és molt bona. Ah, i que ningú pateixi per si entra aigua a l'habitacle perquè ni tan sols amb una pistola d'aigua a pressió va poder-hi entrar cap gota.

I abans de finalitzar, alguns detalls que considero rellevants: la capota es pot obrir i tancar en uns 15 segons i a velocitats de fins a 50 km/h. El canvi automàtic funciona amb la suavitat que ens té acostumats Audi, però no ofereix una resposta gaire esportiva ni tan sols en el mode de conducció Dynamic. Em pensava que les llandes de la nostra unitat, de 20 polzades, penalitzarien el confort, però el cert és que la posada a punt del xassís i de la suspensió aconsegueix minimitzar la rigidesa de muntar uns pneumàtics amb un perfil tan baix. I per últim, no haurem de patir a l'hora de fer servir el cotxe durant els mesos més freds amb la capota oberta perquè disposa d'una funció que crea com una mena de capa d'aire calent a l'habitacle a mode de bufanda.

Conclusió

Sembla que la moda dels descapotables ja ha passat, però continuo sent un veritable aficionat a aquest tipus de vehicles. És evident que no són pràctics i que en molts casos fins i tot són cars, però permeten gaudir d'una experiència de conducció diferent de la que ofereix qualsevol altre tipus de vehicle. És per aquest motiu que al meu garatge ideal podrien haver-hi tres vehicles: un compacte o berlina pràctics tant pel dia a dia com per viatjar, un esportiu per gaudir els caps de setmana i un descapotable per passejar amb comoditat a cel obert. I sí, aquest descapotable podria ser perfectament l'Audi A5 Cabrio. El problema és que no tinc els 63.700 euros que la marca en demana. Però si algú els té, endavant. És ara o mai!