Els models utilitaris de petites dimensions són molt habituals en la majoria de marques generalistes, però força complicats de trobar en el cas de les prèmium. Tothom coneix els Ford Fiesta, els Renault Clio o els Seat Ibiza, però quin model equivalent podem trobar en marques com Mercedes-Benz, BMW, Jaguar o Volvo? Aquesta tendència la va voler canviar Audi ara fa uns catorze anys, quan el 2010 va apostar per incorporar a la gamma un model més petit que l'A3. El resultat va ser l'Audi A1, un cotxe que vam provar en versió gasolina i fins i tot associat a un motor dièsel (sí, quan els fabricants encara feien servir aquest combustible fins i tot en els cotxes més petits).

L'any 2020 la marca dels quatre anells va llançar al mercat la segona generació del seu utilitari amb el mateix objectiu: posar-li les coses complicades al Mini, l'únic rival real que tenia (i encara té) en el mercat. L'aposta va ser decidida a tots els nivells, amb una versió d'estil crossover (primer anomenada Citycarver i després Allstreet), combinacions de color molt cridaneres per atraure el públic més jove i fins i tot una versió 40 TFSI de 200 CV que, a la pràctica, era tot un utilitari GTI. I el que encara és més interessant: va començar a fabricar-se a Martorell.

De Bèlgica a Martorell

Quan Audi va presentar la segona generació de l'A1, la planta de Seat situada a Martorell fabricava des del 2011 un altre model de la marca alemanya, el Q3. Però Audi va traslladar la producció del seu SUV a Hongria, al mateix temps que deixava de fabricar l'A1 a Brussel·les per ubicar-lo a la planta catalana. I tot i que en aquests prop de sis anys no hagi estat el model més venut ni el model del qual s'han fabricat més unitats diàriament (64.890 unitats l'any 2023), el cert és que en part ha contribuït a aconseguir que la fàbrica de Martorell s'hagi proposat per aquest 2024 establir un rècord de producció de vehicles en un sol any amb 519.000 unitats.

La planta de Seat té el rècord de producció anual en les 516.646 unitats que es van fabricar l'any 2000, però la intenció no és només superar les 443.443 de l'any passat, sinó batre el rècord absolut. I no serà gens fàcil, ja que està previst que des d'aquest mateix mes de setembre la producció diària passi de les 2.500 unitats a poc més de 2.000 a causa de les obres que cal fer per introduir la nova plataforma de producció de vehicles elèctrics.

Sigui com sigui, tornem al cotxe que ens ocupa avui. Tot i que l'Audi A1 sigui un producte força rodó en gairebé tots els sentits (tot i que amb un preu força elevat) el cert és que la seva plataforma no li permet rebre cap mena d'electrificació, de manera que Audi tenia previst posar punt final a la seva vida comercial a finals de l'any 2025. Però segons apunta La Tribuna de Automoción, la marca dels quatre anells estaria estudiant la possibilitat d'allargar la producció de l'A1 més enllà de l'any vinent.

Tindrem Audi A1 més enllà de 2025?

Segons va informar el CEO d'Audi, Gernot Döllner, a La Tribuna de Automoción, la marca podria mantenir l'A1 al mercat gràcies a l'aprovació de la introducció de la normativa Euro 7 a partir de l'any 2027, i no del 2025 com estava previst inicialment. En aquest sentit, Döllner apunta que "sempre ens mantenim atents a les variacions dels reglaments i sempre estem analitzant quant de temps té sentit mantenir cada cotxe".

La normativa Euro 7 que s'aplicarà a partir del 2027, a més, és coneguda com a Euro 7 suau perquè no és tan estricta com es va plantejar d'entrada. I és que, malgrat que obligui els fabricants a complir amb els requisits d'emissions durant més temps (dels 5 anys o 100.000 km de l'Euro 6 es passarà als 10 anys i 200.000 km de l'Euro 7) i a mesurar les partícules que es produeixin pel desgast dels pneumàtics o dels frens, no obligarà els fabricants a introduir immediatament solucions complexes als motors de combustió per reduir les emissions, la qual cosa hauria augmentat el preu dels vehicles entre 1.000 i 2.000 euros i, a la pràctica, obligaria molts fabricants a retirar els vehicles més petits de les seves gammes.

Així doncs, tot sembla indicar que l'Audi A1 podria mantenir-se en la línia 3 de la fàbrica de Martorell més enllà del 2025, tot i que en principi el que es manté sense canvis vol dir que no es preveu que després tingui cap substitut. Sigui com sigui estem parlant d'un cotxe que encara té corda per estona, així que el millor que podem fer és resoldre la pregunta següent: és una opció interessant?

Audi A1 Sportback, un utilitari prèmium de manual

Com dèiem fa una estona, l'Audi A1 és el model més petit del catàleg de la marca. La seva plataforma modular MQB A0 és la mateixa que fan servir models com els Seat Ibiza i Arona, els Skoda Fabia, Kamiq i Scala o els Volkswagen Polo, Taigo i T-Cross, de manera que no pot disposar de cap mena d'electrificació. I el seu preu de partida és de 28.220 euros. Però afortunadament no tot són coses dolentes, ja que Audi ha volgut diferenciar el seu model de la resta d'utilitaris del segment apostant pel disseny i pel comportament dinàmic.

Pel que fa al disseny, l'A1 sempre ha destacat per sortir-se de la norma habitual del Grup VAG de fabricar cotxes discrets. D'acord, les seves formes no són gaire extravagants, però la marca alemanya permet fer moltes combinacions cromàtiques diferents que poden donar lloc a colors ben llampants per a la carrosseria, sostre en color de contrast o llandes negres, blanques o daurades.

La unitat que hem pogut provar recentment correspon a l'acabat Adrenalin Black Edition, que fa servir els atributs estètics esportius de la versió S-line en contrast amb el color Negre Mitos per a elements com la graella frontal, el sostre, els retrovisors, l'interior de les llandes o les diverses motllures repartides per tota la carrosseria.

A l'interior es manté la bona feina, i, tot i que alguns plàstics de la part inferior de l'habitacle siguin durs, la qualitat general és bona i correspon al que s'espera d'un vehicle que pot ser petit per fora, però llueix els quatre anells al volant. Pel que fa a la digitalització ofereix un equilibri fantàstic entre pantalles i botons físics, ja que la instrumentació digital és de 10,25 polzades i la pantalla central de 10,1, però alhora els comandaments del sistema de climatització fan servir botons reals que ofereixen un tacte excel·lent.

No es pot posar cap pega ni al confort dels seients ni a la posició de conducció, però sí al fet que la seva regulació sigui manual o que, com que fa servir la plataforma MQB A0, el fre de mà faci servir la típica palanca de tota la vida. Un detall que a molts els agradarà i a d'altres no tant, però que costa d'entendre en un vehicle de gairebé 30.000 euros. Pel que fa a l'espai disponible, a les places posteriors dos adults podran viatjar sense gaires dificultats i el maleter ofereix una capacitat de 335 litres, una xifra raonable en un cotxe de 4,02 metres de longitud.

Al volant, àgil i reactiu

A l'actual gamma de l'Audi A1 només hi trobem dos propulsors disponibles, tots dos de gasolina: el primer és un 1.0 de tres cilindres amb 95 o 116 CV, i el segon és un 1.5 de quatre cilindres i 150 CV. En aquest cas hem optat per provar la versió més equilibrada i que es ven millor, la d'un litre amb 116 CV associada a un canvi automàtic de doble embragatge i set velocitats. Accelera de 0 a 100 km/h en 9,8 segons, anuncia una velocitat punta de 200 km/h i homologa un consum de 5,7 litres cada 100 quilòmetres.

Però és fàcil entendre per què és el més venut de tots: la versió de 95 CV es queda un pèl justa de potència, mentre que la de 150 CV augmenta encara més el preu d'un cotxe que ja de per si resulta força car. I com que ja no està disponible al mercat la 40 TFSI de 200 CV, pensada per als usuaris que reclamen més esportivitat, aquesta de 116 CV és que aconsegueix la millor relació preu/prestacions.

Convé deixar clar que no estem davant d'un cotxe amb pretensions esportives, i de fet ni tan sols disposa de modes de conducció. Però la connexió entre el motor de tres cilindres i el canvi automàtic és prou bona, i fa que en entorns urbans es puguin fer servir marxes llargues per reduir els consums i per carretera o autopista es pugui esprémer el canvi per treure el màxim partit possible als 116 CV.

Tot plegat se suma a una suspensió de tarat més aviat dur, a una direcció directa i reactiva i a un equip de frens que permeten aturar sense problemes els poc més de 1.200 kg que pesa, una xifra que actualment sembla gairebé impossible d'aconseguir en un vehicle modern. Això sí, cal tenir present que el consum real no és de 5,7 litres com anuncia la fitxa tècnica, sinó que se situa pels volts dels 6,3 litres. Una dada que, sense ser dolenta, és una mica elevada per a un vehicle del segment B.

Així doncs, és un cotxe recomanable, l'Audi 1?

L'Audi A1 té tres atractius molt destacables i un problema important. Entre els atractius hi trobem que està gairebé sol al mercat (el seu rival directe com a utilitari prèmium és el Mini), i aspectes com el disseny, el comportament dinàmic i la qualitat de materials estan molt ben resolts, i es fabrica a Catalunya.

Aleshores, quin és el seu problema? Doncs el preu. Avui en dia tots els cotxes s'han encarit, però no deixem d'estar davant d'un utilitari que arrenca en poc més de 28.000 euros i que en una versió com la nostra supera els 35.000. Això sí, tots aquells que no tinguin cap problema a l'hora de pagar el que Audi demana s'emportaran a casa un cotxe pràctic per al dia a dia, un punt divertit i que es fabrica a casa nostra. I a més, tot sembla indicar que ho farà més enllà de l'any 2025.