Audi sempre ha sigut una de les marques que millor ha representat el segment dels vehicles d’alta gamma arreu del món, i per això generació rere generació ha creat models tecnològicament molt avançats que feien la competència als seus rivals més directes –BMW i Mercedes-. No és d’estranyar que només dos anys després de la unió d’Auto Union GmbH amb NSU Motorenwerke AG naixés un dels eslògans publicitaris que més han perdurat en el temps, i que arriba fins avui en dia: “a l’avantguarda de la tècnica”.

Una marca tan innovadora i que apostava pel luxe com un dels seus pilars centrals ha tingut sempre un catàleg ben complet pel que fa a berlines i cotxes esportius, però la representació de la marca pel que fa als cotxes urbans no estava tan ben coberta com en d’altres segments fins fa uns anys. Tot i haver desenvolupat al llarg de la història models petits, era molt més habitual associar un Audi a una berlina de luxe o fins i tot de representació.

La posada en escena de l’Audi A2 l’any 1999 per rivalitzar amb el Mercedes Classe A de l’època va suposar una revolució ja que tenia el xassís construït íntegrament en alumini, cosa que el feia més lleuger del que era habitual, però també més car. Comercialment no va acabar de funcionar com s’esperava i l’any 2005 va cessar la seva producció. Però Audi no havia dit l’última paraula.

Si el Mercedes-Benz Classe A va passar del segment B dels urbans al segment C dels compactes en el seu relleu generacional l’any 2012, Audi va presentar l’any 2007 un prototip de vehicle urbà amb el que rivalitzar directament amb el MINI, i d’aquesta manera l’any 2010 va sortir a la venda el que seria des d’aleshores i fins avui en dia el petit de la gamma, l’Audi A1.

Estètica exterior i interior

El model que hem tingut ocasió de provar és l’A1 de tres portes amb el motor tricilíndric 1.4 TDI que desenvolupa 90 cavalls de potència associat al canvi automàtic S-Tronic de set velocitats.

Per fora, tot i haver rebut alguns petits canvis estètics al llarg d’aquests set anys que porta a la venda, no ha experimentat canvis massa destacables de manera que els d’Ingolstadt han respectat el disseny inicial, que fins i tot avui en dia funciona a la perfecció. El concepte de cotxe petit, personalitzable i a la moda els ha funcionat molt bé, i han pogut rivalitzar directament amb models com el MINI o el Citroën DS3.

La mida compacta de l’A1 -sobretot en la versió tres portes- no només es percep per la vista, sinó que les dades ho confirmen ja que no arriba als quatre metres de llarg (3,97m), i es conforma amb 1,74 metres d’amplada i 1,41 metres d’alt. Però per més que pugui semblar un cotxe petit en tot moment està present l’ADN Audi, i dóna la sensació de cotxe “ben fet”, d’urbà “premium”.

A més la nostra versió -anomenada Adrenalin i disponible des de 22.500 euros- incorpora de sèrie el paquet S-Line, que dóna una imatge més esportiva incorporant elements com els para-xocs amb disseny esportiu, el tub d’escapament en acabat cromat, la graella davantera en acabat negre brillant, els fars antiboira, l’aleró i una sèrie d’elements distintius que el fan tenir un aspecte més agressiu respecte la versió normal.

El model de les imatges incorpora una sèrie d’opcionals que contribueixen a accentuar aquest aspecte esportiu, de manera que les llandes de 18 polzades (1115 euros), el color Blanc Glaciar (325 euros) o els fars de xenó (1085 euros) -que tenen una més que notable capacitat lumínica-, suposen un afegit al preu total que haurem de pagar si volem tenir un model igual que el que il·lustra l’article.

I si l’aspecte exterior és purament Audi, l’interior no es queda enrere, amb una qualitat percebuda molt elevada tot i estar parlant del model que dóna accés a la gamma de la marca. Detalls com els acabats, els ajustaments entre panells del quadre de comandament o els plàstics tous al tacte denoten que estem davant d’un cotxe “premium”, cosa que es pot acabar d’arrodonir amb elements opcionals com el sistema de navegació MMI (1.910 euros), el volant esportiu de tres radis amb lleves (120 euros), les insercions interiors en un color a escollir (580 euros), el sostre panoràmic (1.060 euros), el sistema d’aparcament davanter i posterior (740 euros), l’equip de so BOSE amb 14 altaveus i una gran qualitat de so (815 euros), o els seients esportius (400 euros) amb tapisseria de cuir (1.410 euros) que aporten una subjecció molt bona, entre d’altres.

Tots aquests elements fan que el cotxe superi els 32.000 euros de tarifa final, força elevada tenint en compte que estem parlant d’un vehicle urbà. Però sense aquests opcionals el preu baixa notablement i l’equipament de sèrie ja incorpora llandes de 17 polzades, sistema d’ajuda a l’arrencada en pendent, aire condicionat, Bluetooth, volant esportiu de cuir o arrencada sense clau.

La posició al volant és molt bona, la multiplicitat d’ajustaments disponibles fan que ràpidament es trobi una postura de conducció adequada i encara que el navegador no disposa de pantalla tàctil, aquesta està situada en una posició elevada que fa que no haguem de desviar gaire la mirada per la seva consulta. Es troba a faltar una entrada USB o Auxiliar, substituïdes per dues obertures per targetes SD o en cas d’equipar el navegador, per un cable auxiliar situat a la guantera.

Els ocupants de les places davanteres gaudeixen d’una molt bona habitabilitat, però el fet que el cotxe només disposi de quatre places fa que els dos ocupants dels seients posteriors no disposin d’una distància pel cap ni d’un espai per les cames dels millors del segment. En qualsevol cas l’accés a les places posteriors en la versió de tres portes no és gaire pràctic i si es volen fer servir amb assiduïtat cal escollir la versió de cinc portes anomenada Sportback. Pel que fa al maleter, ofereix uns aprofitables 270 litres de capacitat que es veuen penalitzats per l’alçada a la que comença el mateix, per més que a sota no disposi de cap roda de recanvi, sinó d’un kit de reparació de punxades.

Mecànica

El motor 1.4 TDI de 90 cavalls i 230 NM de parell disposa únicament de tres cilindres, de manera que el seu so no és encisador i des de l’exterior del vehicle es fa molt perceptible. Però un cop a dins de l’habitacle es nota que els enginyers d’Audi s’han esforçat en reduir el soroll provinent del motor, que gairebé no s’escolta ni en marxa. A més, el nivell de vibracions que es perceben és acceptable, fet a destacar tenint en compte que els motors tricilíndrics solen fallar en aquest aspecte.

El rendiment en entorns urbans és molt bo i en autopista és molt fàcil mantenir creuers de 120km/h. Evidentment no té una entrega sobtada de potència –fa el 0-100 km/h en 11,6 segons- i a partir d’uns 80km/h li costa guanyar velocitat, però tot i prendre’s el seu temps, compleix de sobres. Allà on aquesta motorització destaca és en el consum, ja que si combinem una conducció eficient per ciutat amb carretera i autopista es situa en uns raonables 6 litres als 100 quilòmetres. A més resulta complicat passar dels 7,5 litres malgrat practicar una conducció esportiva, i fàcilment es poden assolir registres de 5 litres en conducció exclusivament extraurbana.

Dinàmica

L’Audi A1 és personalitzable fins i tot a l’hora d’escollir el comportament que volem que tingui. Si la idea principal és la de fer-lo servir eminentment per ciutat, les llandes, la suspensió i els seients de sèrie són la opció més adequada. Però si volem fer servir el cotxe per sovintejar carreteres secundàries es fan molt recomanables els seients esportius i la suspensió esportiva (235 euros), elements amb els quals el comportament del cotxe és exemplar i recorda més aviat a un vehicle esportiu de segment superior que no a un vehicle pensat per moure’s en entorns urbans.

En cas d’equipar el canvi automàtic S-Tronic és molt recomanable l’ús de les lleves per canviar de marxa, de manera que amb tots els elements mencionats la conducció de l’A1 és molt divertida, enllaçant revolts amb una facilitat increïble i ajudat per una direcció de tacte molt precís i per unes mesures contingudes que ajuden a evitar inèrcies. El tacte dels frens no és especialment destacable, però fan la seva funció amb escreix i no acusen excessivament la fatiga.

A l’entorn més habitual, la ciutat, el canvi automàtic té un funcionament realment bo ja que permet estirar les marxes en mode seqüencial però busca la marxa més llarga en mode 100% automàtic per obtenir el millor registre pel que fa a consums. Com ens té acostumats Audi amb les caixes de canvi de doble embragatge, la transició entre marxes és quasi imperceptible i el funcionament molt suau, de manera que el confort de marxa és elevat. A més la direcció, de la mateixa manera que mostra un funcionament ràpid i directe com comentàvem, destaca per la seva suavitat a l’hora de maniobrar.

Conclusió

Audi és una marca experta en fer vehicles d’alta gamma, i quan es van plantejar desenvolupar un vehicle urbà van apostar per identificar el seu model d’accés com a tal únicament per la mida exterior, ja que un cop a dins l’atmosfera que es respira és purament Audi. Segurament aquesta distinció juntament amb la capacitat de personalització de la que disposa justifiquen el seu elevat preu, tot i que equipat fins al màxim la tarifa és excessiva per un cotxe urbà de tan sols 90 cavalls. Un dels seus rivals més directes, el Mini, té una sèrie d’avantatges respecte a l’Audi –més popularitat, una mida encara inferior o la existència de versions descapotables-, però l’alemany es posiciona com un producte polivalent, pràctic i complet que el fan més equilibrat que el seu rival britànic.