El Qashqai porta molts anys sent el referent del segment dels totcamins urbans o crossover, i de fet ha tingut un èxit de vendes que ni tan sols esperaven les previsions més optimistes de Nissan quan van presentar la primera generació del model, ara ja fa gairebé 15 anys.

Tot just ara hem pogut provar la tercera generació del Qashqai, que renuncia per primer cop a les mecàniques dièsel i gasolina per fiar-ho tot a les versions semihíbrides o mild hybrid amb un sistema de 48V i a una versió futura anomenada e-Power d’autonomia estesa que ha d’arribar al mercat l’any vinent.

La variant e-Power que encara ha d’arribar maridarà el motor gasolina amb 158 CV de potència amb un d'elèctric de 190 CV i un generador elèctric. El seu funcionament no deixa de ser curiós, ja que el motor de gasolina no envia la potència a les rodes, sinó que s’encarrega de generar electricitat que s’emmagatzema a les bateries i al generador per alimentar el motor elèctric. D’aquesta manera, el sistema millora la seva eficiència energètica i redueix significativament les emissions respecte a un motor de combustió tradicional.

Una estètica que combina tradició i modernitat

Sincerament penso que no ha de ser gens fàcil dissenyar una nova generació d’un producte tan rodó i amb tan bona acceptació com el Qashqai. De fet, el model precedent, presentat el 2014 i lleugerament actualitzat el 2017, encara es veu prou actual i modern, i potser per això els encarregats del disseny del nou Qashqai han volgut mantenir intacte l’esperit i la fisonomia del seu precedent per continuar amb les bones xifres de vendes i d'acceptació en el mercat.

A primer cop d’ull el Qashqai no planteja cap gran revolució estètica respecte de les dues primeres generacions. Sí, els fars led davanters són més estilitzats i d’estil oriental, la calandra està dissenyada seguint els patrons més moderns però sense renunciar a la seva essència japonesa, i les nervadures davanteres mostren més presència i un punt d’agressivitat respecte al seu predecessor. La vista lateral es veu més poderosa gràcies a una línia de cintura elevada i uns passos de roda més marcats, que omplen l’espai que necessiten les llantes de 19 o, per primer cop, de fins a 20 polzades, com les que feia servir la nostra unitat de prova. Val a dir que aquestes llantes, tot i ser realment boniques, no acaben de tenir gaire sentit en un totcamí generalista sense cap mena de pretensió esportiva.

On el nou Qashqai sí que ha fet un gran salt de gegant ha sigut en els seus interiors, pensats per oferir un compromís entre qualitat, espai i tecnologia i que aporta una sensació de qualitat percebuda realment elevada un cop hi pugem. Hi destaca la gran pantalla central de 9 polzades de sèrie compatible amb Android Auto i Apple Car Play , reconeixement d’ordres de veu i un quadre d’instruments totalment digital amb una pantalla d’alta resolució TFT de 12,3 polzades i fins i tot un head-up display opcional que permet projectar les informacions més rellevants sobre el parabrisa sense haver de desviar la mirada. Un altre aspecte que destaco d’aquest nou Qashqai és el fet de saber mantenir l’equilibri entre tauler d’instruments i pantalla central digitals amb els controls per botons tàctils de la ràdio i el sistema de música, però sobretot del climatitzador i el sistema de calefacció, així com mantenir ports USB de tipus A i B.

A més, el nou Qashqai manté el seu sistema de conducció semiautònoma de nivell 2 ProPilot, que porten de sèrie tots els models a partir del nivell d’equipament intermedi N-Connecta, integra ara un sistema NaviLink i permet accelerar o aturar el cotxe a les autopistes i carreteres ràpides, circular dins de les marques viàries i adaptar la seva velocitat a les necessitats i estat de la via en cada moment.

El sistema ProPilot de Nissan és en realitat un sistema de control de velocitat adaptatiu amb assistent de distància i detector de canvi de carril que pot mantenir una velocitat de creuer per autopista o carretera ràpida adaptant la velocitat als vehicles precedents, mantenint la distància de seguretat i sense desviar-se de les marques viàries gràcies a la lectura i anàlisi del trànsit que fan les càmeres frontals del parabrisa i els sensors i radars de proximitat del frontal, els laterals i la part posterior del cotxe.

El nou Qashqai estrena la nova plataforma modular CMF-C de Nissan-Renault, la qual cosa significa que pot oferir més espai a les places posteriors tant en alçada com en amplada (tot i això, encabir-hi tres adults o dues cadiretes i un adult és una quimera, sobretot en desplaçaments llargs). De fet, un adult de més de 183 centímetres possiblement tocarà el sostre amb el cap a les places posteriors, i l’espai resultant en amplada no és el millor del segment. Lamentablement, les places posteriors no es poden desplaçar longitudinalment ni regular en inclinació, cosa que limita la seva polivalència. Les places davanteres, en canvi, ofereixen suficient espai i comoditat. El maleter incorpora un nou portó elèctric que es pot obrir desplaçant el peu per sota de la carrosseria i que incrementa la seva capacitat en 80 litres, fins a arribar als 504 l de capacitat total.

La nostra unitat de prova, equipada amb el nivell Tekna+, també inclou elements de seguretat com ara un sistema de llums Matrix Led de 12 díodes a cada far capaç de crear un halo de llum adaptatiu, entapissats de cuir Nappa, carregador per al telèfon per inducció (és a dir, sense fils), ajustaments electrònics per als seients davanters amb funció de massatge, calefacció i memòries de posició, volant amb calefacció integrada i un sistema de so Bose de 10 altaveus.

Una mecànica discreta però eficient

Però la gran arma del nou Qashqai és la seva mecànica electrificada, que té com a objectiu ajudar la marca japonesa a reduir l'empremta de carboni i complir l’objectiu de reduir en un 50% les emissions de gasos contaminants dels seus cotxes nous. D’entrada, els japonesos oferiran un motor gasolina 1.3 DiG-T amb dues potències de 140 o 158 CV associat a un petit generador o motor elèctric auxiliar de 12 V, que permet alliberar el motor tèrmic de tasques com ara l’encesa i inici de marxa o els sistemes electrònics i elèctrics del sistema d’infoentreteniment i de climatització. No cal que busqueu un dièsel en el configurador de Nissan: ja no en farà servir i no hi haurà més mecàniques dièsel associades al model estrella de la marca.

La nostra unitat de prova feia servir la versió mecànica superior de 158 CV associat a un canvi manual de sis relacions però sense sistema de tracció integral. Aquesta disposició no ens va acabar d’agradar, ja que sembla una mica imprecís el maridatge entre el canvi manual i la mecànica semihíbrida del Qashqai. El motor és silenciós i suau, amb un bon esglaonat de les sis marxes, però tenen un recorregut una mica llarg i poc precís. De fet, quan el vehicle té una marxa engranada la palanca presenta certa folgadura, i el seu tacte no és del tot directe. M’agradaria poder provar el mateix model amb el nou canvi automàtic Xtronic, però caldrà esperar algun temps.

Quan el cotxe està engegat manté el motor de combustió pràcticament sempre en funcionament, i no esdevé del tot contundent a la zona baixa del compta-revolucions. Cal jugar amb el canvi manual i fer pujar el cotxe a unes 3.000 rpm per obtenir una resposta ràpida i viva que ens permeti incorporar-nos al trànsit un cop aturats o fer un avançament, si escau. Amb tot, el que sí que sorprèn molt positivament és el consum combinat del vehicle, que es va situar al voltant dels 6,5 quilòmetres que promet la seva fitxa tècnica després de 400 quilòmetres de prova alternant ciutat, autopista, carreteres de muntanya i carreteres ràpides. En ciutat el consum es pot estabilitzar al voltant dels 8 o 9 litres (en funció de l’estat del trànsit i l'estil de conducció) i per carreteres i autopistes és possible deixar el consum combinat al voltant dels 5 o 6 litres.

Una de les característiques de la nova plataforma CMF-C de l’aliança Renault-Nissan que estrena el Qashqai és que presenta més rigidesa torsional (un 41% més que en el Qashqai anterior) i l’ús massiu d’alumini i plàstic per esgarrapar alguns quilos a la bàscula, que s’atura en els 1.422 quilos, 60 menys respecte del model precedent tot i la millora mecànica i tecnològica del cotxe. Aquesta rigidesa i lleugeresa superiors, sumades als diferents modes de conducció (Eco, Standard i Sport) i a una direcció i suspensió més aconseguides, fan que en línies generals el nou Qashqai ofereixi un molt bon compromís entre agilitat i comoditat, i que sumar quilòmetres al volant no esdevingui una tasca feixuga.

Amb tot, les llantes de 20 polzades opcionals i els neumàtics Michelin Primacy S1 de perfil 235/45 de la nostra unitat de prova són molt bonics i funcionen prou bé en carreteres i autopistes, però potser no serien la configuració ideal per anar per pistes de muntanya o enfilar-se a la vorera de l’escola per anar a recollir els nens.

Per acabar, un parell de detalls que tampoc ens han acabat d’agradar del Qashqai, i aquí reconeixem que potser és una opinió personal més que no pas informativa. D’una banda, el sostre solar no és practicable, és a dir, no es pot obrir del tot per deixar entrar l’aire, quan a la generació anterior sí que es podia. De l'altra, tot i la seva bona disposició ergonòmica i bona execució, encara vaig detectar algun petit soroll o grill a la porta del conductor, per bé que això és només aplicable al model de prova que vaig poder tenir.

Conclusió

La tercera generació del Qashqai ho té tot per triomfar en el segment: mecàniques amb etiqueta ECO, un disseny suggerent, bona execució d’interiors i alta qualitat percebuda, nous elements tecnològics, millor comportament dinàmic i més espai a l’habitacle i al maleter. Nissan ha fet molt bé els deures, i ja podeu apostar que el Qashqai seguirà sent una pila d’anys més el model de referència del segment dels totcamins.