Tot i ser un dels models més icònics de Mercedes, al rànquing de vendes de la marca el Classe C s’ha de conformar amb la quarta posició, per darrere del Classe A i els tot camins GLA i GLC. Amb tot, l’any 2018 se'n van matricular 7.040 unitats al nostre mercat –la qual cosa no està gens malament per a una berlina–. Però resulta especialment destacable que a nivell mundial el Classe C és el model més venut de la marca, i només l’any passat va vendre unes 397.000 unitats. A l’'Ara Motor' ens hem preguntat a què es deu aquest èxit, de manera que ens hem posat al volant de la berlina de la marca alemanya en la seva versió C200 per descobrir-ne tots els secrets.

ESTÈTICA EXTERIOR

Un dels elements que garanteixen l’èxit del Classe C és que és el model més venut de la història de la marca, i a més la seva disposició clàssica de tres volums i un disseny per al qual no passen els anys l’han convertit en el referent principal al segment.

L’actual generació va rebre un lleuger 'restyling' ara fa aproximadament un any, però els trets característics del seu disseny no van rebre modificacions notables. Això es tradueix en un frontal presidit per la clàssica calandra de Mercedes –que en el cas de la unitat de proves disposa d’un efecte tridimensional gràcies al paquet esportiu AMG– i en un para-xocs amb entrades d’aire esportives que atorguen al model una estètica atlètica i clàssica a parts iguals.

Els dos fars davanters tenen el mateix disseny exterior que abans, però el seu interior amaga l'última tecnologia en matèria d’il·luminació: incorpora de sèrie els fars LED High Performance, però opcionalment pot equipar la tecnologia Multibeam LED amb un total de 168 diodes, llum d’encreuament adaptativa i un feix per a les llums llargues denominat Ultra Range que pot arribar als 650 metres i que ofereixen una il·luminació absolutament espectacular.

Amb el paquet esportiu AMG i les llandes opcionals de 19 polzades que incorpora el model que il·lustra l’article, el Classe C resulta especialment atractiu, especialment si disposem de vidres posteriors tintats i retrovisors en color negre brillant. De fet, a simple vista sembla una berlina més gran del que realment és, malgrat que amb els seus 4,68 metres de longitud sigui la berlina d’estil clàssic més petita de la marca (amb permís dels Classe A Sedan i CLA, també berlines però amb una filosofia diferent de la del Classe C).

La seva part posterior també té uns pilots amb tecnologia led que conserven el disseny exterior però amb canvis a l’interior, i la forma de la porta del maleter o del para-xocs segueix la mateixa tendència que la resta del cotxe: combinar les formes arrodonides amb el disseny més aviat clàssic i de línies rectes d’una berlina de tres volums.

ESTÈTICA INTERIOR I TECNOLOGIA

Quan les marques actualitzen models que funcionen bé al mercat no acostumen a modificar excessivament el disseny exterior, però sí que ho fan a l’interior. No és el cas del Classe C, que gairebé manté inalterada l’estètica del seu habitacle. Aleshores... on és la millora? La resposta la trobem en l’apartat tecnològic, en el qual la berlina de Mercedes rep sistemes derivats directament del model insígnia de la marca, el Classe S.

Però anem a pams. Seiem a bord del Classe C i ràpidament percebem dues coses: d’una banda, que tots els elements imprescindibles durant la conducció estan organitzats de manera molt lògica i que és molt fàcil adoptar una posició de conducció còmoda; de l’altra, que la qualitat de la majoria dels materials és excel·lent. I diem la majoria i no la totalitat perquè la nostra unitat de proves disposava d’una consola central en acabat Piano Black, que no només és molt propens a deixar entreveure la brutícia o les ditades, sinó que no acaba de tenir la qualitat que es podria esperar d’un model de la seva categoria. Per solucionar aquest inconvenient es poden equipar una sèrie d’acabats en fusta de roure o noguera que de ben segur milloren la sensació de qualitat. Ara bé, tret d’aquest aspecte puntual, la resta de l’habitacle és purament Mercedes, i es respira una atmosfera de luxe i esportivitat a parts iguals.

La disposició de la instrumentació és clàssica amb dues esferes analògiques i pantalla central de 5,5 polzades, però opcionalment es pot equipar la instrumentació digital que tan de moda està últimament. Amb una pantalla de 12,3 polzades que disposa de tres dissenys personalitzables (Classic, Sport i Progressive), des dels complets comandaments del volant es pot navegar amb tota la comoditat a través dels menús que ofereix gràcies a uns controls tàctils –anomenats 'touchpads'– que responen de la mateixa manera que ho fa la pantalla del nostre 'smartphone'.

Si bé el disseny de pantalla única totalment apaïsada per a la instrumentació i la pantalla central que hem vist en models com el Classe A encara no ha arribat a aquesta generació del Classe C, la pantalla situada a la part superior de la consola central pot arribar a les 10,25 polzades, de manera que si les sumem a les de la instrumentació digital suposen un total de 22,5 polzades.

El volant disposa d’un altre control tàctil per a aquest monitor superior, però la principal novetat d’aquesta generació la trobem en el controlador central tàctil de sèrie, que per primer cop ofereix resposta hàptica. El seu funcionament és molt intuïtiu i permet al conductor no haver de desviar la mirada en excés, tot i que seria encara més fàcil de navegar entre els menús si la pantalla estigués orientada cap al conductor.

Com dèiem, la càrrega tecnològica del Classe C és espectacular. En primer lloc, és possible realitzar una conducció semiautònoma gràcies als sistemes de radar i les càmeres que incorpora, que permet al vehicle identificar tots els objectes que es troben fins a 500 metres per davant seu. Funcionen conjuntament amb el sistema de navegació i aconsegueixen que la berlina alemanya sigui capaç de reduir la velocitat de manera automàtica no només quan s’acosta a un altre vehicle o obstacle, sinó quan s’acosta a un revolt o una rotonda.

Un element tan habitual al segment com el lector de senyals de trànsit també resulta més complet que el de la majoria dels seus rivals, perquè mentre la majoria de la competència indica la velocitat màxima en cada punt, el Classe C és capaç de llegir les velocitats als desviaments o altres senyals, com els de prohibició d’avançament.

Ja hem dit que seure al volant del Classe C és posar-se al volant d’una barreja de luxe i confort, però aquesta mateixa sensació també es dona a la resta de seients. Per exemple, a les places posteriors es viatja amb un elevat nivell de confort, i equipar el sistema de so opcional signat per Burmester resulta tota una experiència.

Només penalitza lleugerament que l’accés no és dels més còmodes de la categoria, però un cop dins fins i tot l’ocupant de la plaça central pot viatjar amb relativa comoditat, ja que tot i que és la plaça més dura de totes, el túnel central és molt quadrat i no envaeix en excés les places laterals. L’espai per als genolls és bo, però si equipem el doble sostre panoràmic practicable els ocupants més alts poden trobar a faltar alguns centímetres per al cap. Finalment, el seu maleter de 480 litres se situa en la mitjana del segment i presenta unes formes molt aprofitables.

MOTOR

El propulsor de la versió C200 del Classe C és una altra de les grans novetats d’aquest model, en part –novament– per la gran càrrega tecnològica que porta associada. Es tracta d’un bloc de gasolina d’1.5 litres que desenvolupa una potència de 184 CV i un parell de 280 Nm, i que va associat a un sistema d’hibridació lleugera de 48V que li permet disposar de la tecnologia EQ Boost de la marca.

Aquest sistema –format per un alternador/arrencador accionat per corretja– aporta una potència de 14 CV al motor en els moments de màxima necessitat, com per exemple en les acceleracions fortes. També és capaç d’augmentar el nombre de revolucions del motor durant els canvis de marxa, la qual cosa a la pràctica es tradueix en una conducció molt suau i en un funcionament impecable de la caixa de canvis de nou velocitats. Sí, ho hem dit correctament: la caixa de canvis disposa de nou velocitats i permet reduir els consums, que durant la prova es van situar en uns 7,6 litres, baixant a 5,9 en circular per autopista. Unes dades que, com és habitual, s’allunyen de les oficials, però que en cap cas suposen una despesa desproporcionada, especialment si tenim en compte que accelera de 0 a 100 km/h en tan sols 7,7 segons.

Un dels aspectes més interessants de la conducció del cotxe equipat amb aquest motor és que la microhibridació permet conduir amb el motor apagat en determinats moments en què la demanda d’acceleració és baixa, o que també fa entrar en funcionament el sistema Start-stop abans del que és habitual. Tot plegat, sumat a una unió molt ben aconseguida entre el propulsor i la caixa de canvis 9G-TRONIC, fan que el Classe C sigui una berlina fantàstica per a viatges llargs.

DINAMISME

Quan es parla de comportament dinàmic en una berlina de caràcter clàssic sol ser per parlar d’un gran comportament en carretera i autopista, un elevat nivell de confort en entorns urbans i un dinamisme acceptable en carreteres revirades, tot i que aquest últim el punt sigui on menys destaca. En el cas del Classe C aquesta descripció s’adapta totalment a la filosofia del cotxe, ja que el seu entorn predilecte és l’autopista.

A més, gràcies un cop més a l’enorme càrrega tecnològica de què disposa, conduir en aquest entorn resulta molt senzill. En primer lloc, la direcció resulta molt precisa i directa, de manera que el cotxe se sent molt apamat. Però amb el sistema actiu de canvi de carril això gairebé resulta innecessari, ja que el Classe C llegeix les línies de la carretera o la posició del cotxe que ens precedeix per situar-se correctament al carril i mantenir la trajectòria.

D’altra banda, el sistema actiu d’aturada d’emergència assegura que no tinguem un accident si patim una indisposició, i el sistema actiu de frenada també garanteix que reduïm la velocitat notablement si estem a punt de xocar contra un altre vehicle, una bicicleta o un vianant. Al volant, totes aquestes tecnologies fan que ens sentim molts segurs i confiats, ja que el vehicle sembla tenir la situació molt més controlada que nosaltres mateixos.

D’altra banda, aparcar el vehicle resulta molt senzill gràcies al gran arsenal de càmeres i sensors, que permeten que la conducció a la ciutat sigui molt senzilla. I un cop deixem el cotxe estacionat podem continuar ben tranquils si equipem el sistema d’alarma opcional, que ens envia una notificació al nostre telèfon en cas que el vehicle sigui remolcat o un altre vehicle el faci malbé durant la maniobra d’aparcament.

Com hem dit, fora de la ciutat i de la carretera és on aquesta versió del Classe C 'pateix' més (en el cas dels models preparats per AMG, la cosa canvia). I posem que pateix en cursiva perquè realment el model es mostra molt segur en tota circumstància, però no es poden amagar els seus 1.505 quilos de pes malgrat que el tarat de la suspensió sigui més aviat dur fins i tot en el mode de conducció més confortable.

Conclusió

Amb un preu de sortida de 44.499 euros per a aquesta versió C200, no es pot considerar que el Classe C sigui un model especialment econòmic. Però a canvi ens emportem una de les grans referències del mercat de les berlines, que alhora és el Mercedes-Benz més venut de la història. Ara, a més, disposa d’una càrrega tecnològica derivada directament del model insígnia de la marca, i el seu disseny clàssic però atemporal fa que sigui un dels vehicles més icònics del mercat. Sens dubte, un model de referència molt ben consolidat.