Ningú s'escapa del boom dels SUV o, com a mínim, cap marca vol deixar escapar quota de mercat en un sector que sembla no tenir sostre. Al voltant del 39% de totes les matriculacions d’aquest 2019 a l'estat espanyol han estat de cotxes SUV o totcamí.

Ni tan sols Jeep, una marca especialitzada en oferir totterrenys purs amb elevada solvència com el Wrangler o el Grand Cherokee, ha volgut perdre representació en el disputat segment dels SUV compactes. De fet Jeep no és nova al segment: el 2006 va presentar en societat la primera generació del Compass, que prenia com a base la plataforma del Jeep Patriot i el Dodge Caliber, i es va convertir en el primer totcamí de la marca. Amb una estètica força peculiar, el primer Compass va passar sense pena ni glòria per l'exigent mercat europeu.

Deu anys més tard –i tres anys després de deixar de comercialitzar el model al nostre mercat– Jeep va presentar la segona generació del Compass. Ja sota la tutela del grup FCA, i fent servir la plataforma Small Wide LWB que comparteix amb el Renegade i el Fiat 500X, però eixamplant la base mecànica i fent-la més gran.

Jeep és ben conscient de la competència ferotge al segment, i ha decidit fer-se un lloc al mercat sobre la base de no perdre el seu esperit aventurer, i ha configurat el Compass per ser el millor SUV compacte sobre qualsevol ferm, però sense deixar de banda el seu hàbitat habitual, l’asfalt.

Una estètica conservadora

Aquest cop Jeep s’ha decidit a no arriscar massa en el disseny del Compass i ha optat per una estètica més conservadora, més semblant al gust del públic europeu, i que en molts aspectes em recorda a un Grand Cherokee en miniatura. Un frontal amb el capó alt, amb unes línies molt marcades i la ja tradicional graella Jeep dividida en set segments. El para-xocs presenta un bon angle d’atac per a excursions off-road, però està perjudicat per un petit aleró als baixos, que ajuda en tasques aerodinàmiques però que frega amb el terra en pujar voreres o en excursions fora d'asfalt.

Al lateral hi trobem una cintura elevada i unes portes de grans dimensions per poder entrar dins del vehile sense dificultats, fins i tot per a persones amb problemes de mobilitat. Els passos de roda presenten una forma trapezoïdal i confereixen més personalitat al vehicle, però fan semblar petites les llandes cromades de 18 polzades, que equipen de sèrie amb l’acabat Limited. Val a dir també que la distància de la carrosseria al terra és d’uns 22 cm, senyal inequívoc de l’ADN aventurer del Compass.

A la part posterior del Compass hi destaquen els pilots led, una porta de maleter d’apertura automàtica de grans dimensions, un para-xocs amb un bon angle de sortida i la signatura de la marca acompanyada dels logos de Limited i 4x4 per deixar clares les seves capacitats fora d'asfalt.

Tal com passa amb la carrosseria del Compass, el nou davantal s’ha adequat més als gustos europeus i presenta un gran salt en qualitat i acabats respecte a la primera generació. La majoria de plàstics a l’abast de la mà presenten un tacte suau i esponjós, com ara el propi davantal o els guarnits de porta. Tot i això, no ha perdut la presencia d'interior americà, ja que la disposició dels diferents elements de confort fuig dels estàndards de disseny d’avui en dia (amb pantalles fora del davantal) i els presenta d’una manera més clàssica, però no per això més funcional.

Considero que els comandaments del climatitzador queden massa a prop dels de la ràdio i dels diferents assistents (com ara el d’aparcament, o l’ESP) i cal desviar la mirada de la carretera per encertar el botó que busquem.

L’equip multimèdia presenta una pantalla tàctil de grans dimensions (8,4”) que integra les funcions del sistema Uconnect, Apple CarPlay i Android Auto. La pantalla central queda integrada entre els dos difusors centrals de l’aire condicionat i presenta un marc negre i brillant, que –com ja sabem tots– atrau la pols, les empremtes de dits i les ratllades.

Però l’ànima d’aquest Jeep la trobem integrada a la consola central, just darrere de la palanca de canvis automàtica. Em refereixo al commutador circular on podrem seleccionar diferents modes de funcionament de la tracció integral per ajustar-la als diferents terrenys en què ens trobem: grava, fang i neu (res nou dins del segment). El realment sorprenent és que presenta un polsador que permet activar el bloqueig del diferencial central. Això parla clar de les intencions de la marca.

Els seients són de cuir i compten amb ventilació, però no pas amb calefacció –un detall curiós–. Tenen una banqueta i respatller força plans, així que no ofereixen una gran subjecció lateral, però resulten molt còmodes per a llargues jornades conduint. Les places posteriors permeten l’ús per a 3 adults amb certa comoditat, amb prou espai per a les cames i una alçada lliure al sostre sense problemes per a la gent alta. El maleter, per la seva banda, disposa de 438 litres de capacitat. Val a dir que la seva competència més directa, com poden ser el SEAT Ateca, l’Skoda Karoq o el Peugeot 3008 sobrepassen els 500 litres de capacitat.

Ens posem en marxa

La unitat cedida per la marca compta amb el propulsor de gasolina més potent disponible, el 1.4 MultiAir de 170 CV, de signatura italiana. La transmissió va a càrrec d’una caixa automàtica de convertidor de parell de 9 relacions i un sistema de tracció a les quatre rodes. Aquesta és l'única possibilitat amb aquesta motorització, ja que no disposa de caixa de canvis manual.

El Compass presenta un comportament a carretera aplomat i còmode, filtra molt bé el soroll del motor dins de l’habitacle i permet rodar centenars de quilòmetres seguits sense que els ocupants se’n cansin. Els 170 CV del motor MultiAir permeten moure amb solvència el Compass, i les nou relacions del canvi permeten un bon ús del parell del motor.

Per la seva banda, el canvi m’ha semblat brusc en certs moments i erràtic en d’altres. Com que el Compass no compta amb una reductora, els enginyers de Jeep han decidit que la primera velocitat sigui molt curta i normalment iniciarem marxa en segona velocitat. Això provoca que l’acceleració des d’aturat no sigui gaire fulgurant (tot i que tampoc se li demana).

El problema arriba quan circulem a velocitats baixes constants i deixem anar gas per reduir la velocitat progressivament. En tornar a accelerar, el canvi ens regala una sèrie de sotracs i estrebades que no sé com qualificar, ja que el cotxe sembla no saber en quina marxa ha d'anar.

Però el que m’ha sobtat més és a l’hora de circular per autovia. A 120 km/h em va sorprendre circular a unes revolucions sorprenentment altes, tenint en compte la caixa de canvis de nou relacions. En mode totalment automàtic, no sabem amb quina marxa circulem, així que em decideixo a col·locar la palanca per fer ús del canvi seqüencial. Per sorpresa meva, comprovo que circulo en vuitena velocitat. Configuro el consum instantani a l'ordinador de bord i poso en marxa el control de creuer perquè no sigui el meu peu que decideixi el resultat. Comprovo d’aquesta manera que, si passo a novena velocitat, el consum instantani baixa i, per tant, estalviem benzina. Torno a posar el mode automàtic, i torna a reduir a vuitena. Fins i tot circulant per sobre del límit de velocitat, la caixa de canvis no es mostra decidida a apujar marxa. Entre altres coses, això provoca que costi fer baixar la mitjana de consum dels 9 litres cada cent quilòmetres.

Fora de l'asfalt, el Compass ens permet gaudir de la natura sense patir gaire per la integritat dels baixos del vehicle. Sorprèn el bon comportament per camins trencats i rodades pel fang que vaig trobar els dies de la prova. L'únic, però, ja esmentat, és el fet que l’aleró del para-xocs davanter acaba picant a terra en més d’una ocasió.

Els diferents modes de tracció i el bloqueig del diferencial permeten unes capacitats off-road més que dignes per a un SUV, i el límit realment el posaran els neumàtics d’asfalt equipats de sèrie. Sens dubte, uns neumàtics d’ús mixt permetran una millor tracció en casos de neu o fang.

Conclusió

Per a qui busqui una estètica musculada i potent –que no valori en excés el disseny interior–, un comportament còmode en carretera i unes molt bones qualitats off-road per a un SUV del segment compacte, el Compass és l'opció ideal. L’americà no compta amb gaire competència en el seu terreny i la marca l’ha posicionat on volia dins del mercat, oferint el que millor saben fer, emocions fora d'asfalt. Com a contrapartida, uns consums alts i un preu base de configurador de l’acabat Limited, que arrenca des dels 41.600 euros, que poden espantar a més d’un client potencial.