BarcelonaLa 42a edició del Dakar ha tingut moments molt intensos i diversos protagonistes, i ha recuperat l'atenció perduda fa temps, en part gràcies a la mediàtica participació de Fernando Alonso. Aquestes han estat les claus de la cursa dominada per Carlos Sainz i Ricky Brabec.

Sainz: guanyar als 57 anys

Com Al-Attiyah, el madrileny també s’ha emportat l’estatueta del tuareg amb tres cotxes diferents: Peugeot, Volkswagen i Mini. El mètode emprat al desert ha estat el mateix que feia servir quan es va forjar la llegenda d’El Matador als ral·lis del Mundial: un bon treball previ. La recompensa, una prima de cinc milions d’euros que diuen que la marca li ha pagat, a més del sou de pilot.

Mini: ràpid i fiable

El bugui que ha pilotat Sainz en aquest Dakar ha funcionat com un rellotge. Si analitzem les imatges de la cursa, veurem que la capacitat d’absorció de les irregularitats del terreny de la suspensió del davant és extraordinària, molt superior a la dels vehicles competidors. I això també ha sigut mèrit de Sainz, que ha estat molt a sobre del disseny d’aquest element.

A prova dels límits

Als anys 70 feia boxa amateur i va guanyar un campionat d’Espanya d’esquaix. El bicampió mundial és un esportista total. A més de fer algunes curses prèvies, com el ral·li del Marroc, sempre ha treballat el físic amb molta intensitat. Aquesta obsessió l’ha portat a tècniques extremes com ficar una bicicleta estàtica dins d’una sauna per fer llargues sessions per suar al màxim.

Un copilot infal·lible

Lucas Cruz és enginyer informàtic, i ha fet quinze vegades aquesta cursa com a copilot de Sainz en les seves tres victòries, però també al costat d’Al-Attiyah i Nani Roma. Fins i tot acompanyant Jordi Pujol Ferrusola el 2006 en camió. La seva aportació a la victòria ha sigut decisiva, sobretot per la novetat de l’escenari però també pels canvis en els sistemes de navegació.

Una organització molt bona

L’ASO ha fet una bona feina. L’equip de David Castera ha sabut trobar un recorregut excel·lent, dur però selectiu, capaç d’esvair els dubtes inicials sobre la cursa, més enllà d’altres consideracions extraesportives. I, sobretot, ha demostrat una capacitat i rapidesa de reacció molt notables davant les situacions imprevistes. L’aprovació general als organitzadors ha sigut unànime.

La part més fosca

La taca d’aquest Dakar ha sigut, òbviament, la mort del motorista portuguès Paulo Gonçalves, de 40 anys, molt estimat per tothom, i que va caure a la setena etapa del Dakar. La mitjana de velocitat en el recorregut entre Riad i Wadi Al Dawasir va ser de més de 120 quilòmetres per hora entre els motoristes, cosa que suposa que en molt moments van rodar a més de 160 sobre la sorra.

L’origen del problema

El 2011 l’organització va prohibir les pesants i ràpides bicilíndriques que havien tingut èxit als anys 80, amb cubicatges que s’acostaven als 1.000 cc. L’aparició de les 450 es va promoure per rebaixar la velocitat d’aquelles motos, que s’acostaven als 200 per hora. Però, amb el pas del temps, les motos actuals d’un sol cilindre ja corren gairebé tant com aquells vells dinosaures.

La recerca de la igualtat

L’intent de reduir les diferències entre els equips a través del lliurament a l’últim moment del llibre de ruta de cada etapa ha tingut aspectes positius, com minimitzar el treball dels anomenats mapmen (especialistes en traslladar a la cartografia digital els perills amagats a la ruta no totalment descrits al roadbook) contractats per les formacions amb més pressupost.

L’hora dels americans

En les 41 edicions anteriors, mai cap pilot americà havia guanyat aquesta cursa. Ricky Brabec en motos i Casey Currie en SXS ho han aconseguit per primer cop. La victòria de Brabec és la primera per a Honda des que Gilley Lalay es va emportar l’edició del 1989, i trenca la ratxa de 18 triomfs consecutius de KTM, la marca dominadora dels últims temps.

La dona 10

Laia Sanz ha acabat divuitena, primera entre les noies. La seva actuació, amb caigudes molt fortes, li ha permès finalitzar deu edicions consecutives de la cursa, una fita que cap altre pilot amb llicència d’aquí ha pogut assolir. Sara Garcia s’ha convertit en la primera europea capaç d’acabar el ral·li tot sola, sense cap mena d’assistència, com obliga la categoria anomenada Original.

Per sota de l’esperat

Entre els catalans, a més de la feina de Cruz al costat de Sainz, cal destacar també el cinquè d’Àlex Haro, antic copilot de Nani Roma, que ara acompanya el sud-africà Giniel de Villiers. En motos el millor ha sigut Jaume Betriu, catorzè i primer debutant a la classificació. Aquest resultat li pot representar cridar l’atenció d’algun equip oficial de cara a futures participacions.

Alonso se’n surt

La seva participació estava plena d’incògnites, tot i la seva qualitat. La 13a posició acompanyat de Marc Coma, amb un segon d'etapa com a millor parcial, no fa justícia a la seva estrena. Ho han fet molt bé, i tenint en compte l’actuació a les proves que havien fet prèviament per preparar aquest objectiu, la progressió obtinguda en molt poc temps és espectacular.