Feia molt de temps que volia provar l’Audi A4, la berlina dels d’Ingolstadt del segment D que tot just aquesta tardor estrena importants novetats estètiques i mecàniques per consolidar-se com el referent d’un segment en què BMW i Mercedes-Benz els planten cara amb dos models tan importants com la Sèrie 3 i la Classe C.

Estèticament, el nou A4 estrena una nova calandra frontal hexagonal i uns grups òptics led estilitzats que, això sí, no suposen cap gran revolució estètica en el disseny de la berlina més venuda dels d’Ingolstadt en tota la seva història.

Audi manté les variants sedan de tres cossos, la familiar o Variant i la versió Allroad, enfocada a un ús més intens fora de l’asfalt. Ara bé, la nostra unitat de prova disposava d’una carrosseria sedan tradicional, amb tres volums ben definits –capó, cabina i maleter– i unes línies reconeixibles des del primer moment que mantenen l’essència del disseny sobri i clàssic dels Audi.

El fet de disposar d’una carrosseria de quatre portes permet que l’A4 sedan mantingui un maleter de tall clàssic, amb una capacitat de càrrega de 460 L per bé que la boca de càrrega i les formes del maleter fan que no acabi de ser del tot aprofitable.

On aquest ‘restyling’ de l’A4 mostra més novetats és en els seus interiors, ara més exclusius i tecnològics gràcies a una nova pantalla central de dotze polzades, un quadre d’instruments totalment digital i la possibilitat de disposar del sistema Google Maps en alta definició en la funció de navegador del cotxe.

La nostra unitat de proves destacava per aquest extra i el paquet estètic S Line, que emfatitzava la sensació de qualitat percebuda a bord del cotxe alemany. L’altre pas endavant de l’A4 és una millora substancial del sistema d’ordres per veu, que ara funciona de manera més precisa però que encara no entén les ordres de veu en català.

Pel que fa a la seva habitabilitat, el nou A4 manté les mateixes dimensions que el model anterior, amb les virtuts i defectes que això comporta: les places posteriors no són gaire grans, i tres adults difícilment encaixarien amb comoditat en el seu interior. A més, l’accés dins l’habitacle no és el més senzill per a persones amb mobilitat reduïda (dolors d'esquena, persones grans) o per encaixar infants en les cadiretes. Ara bé, un cop en el seu interior, els seients del nou Audi A4 esdevenen còmodes, i sumar quilòmetres suposa un autèntic plaer per als ocupants.

Una mecànica ecològica

Potser és en l’apartat mecànic en el qual el nou A4 mostra una evolució més important respecte als seus predecessors, ja que pràcticament tota la gamma de motors disposa d’un sistema de microhibridació o mild hybrid que li permet obtenir l’etiqueta ECO de la DGT per oblidar-se de les restrictives normatives anticontaminació de les grans capitals europees.

L’Audi A4 manté versions amb canvi manual de sis relacions i plataforma de tracció davantera per les versions d’accés, i de tracció integral quattro i canvi automàtic S Tronic de set relacions en les versions més potents, amb una oferta de motors dièsel i gasolina i una forquilla de potències que es mou entre els 150 i els 347 CV de la versió esportiva S4.

Curiosament, la versió més esportiva S4 no utilitza motor de gasolina, sinó dièsel de sis cilindres en V, i la nostra unitat de prova 45 TFSI representa la versió amb motor gasolina més potent amb els seus 245 CV de potència.

Equilibri entre potència i efectivitat

La primera cosa que més m'ha sorprès de l’A4 45 TFSI és el seu equilibri entre prestacions i confort, ja que el seu tacte és efectiu i racional fins i tot seleccionant el mode de conducció Dynamic o esportiu. En aquest sentit, l’A4 no em sembla rival per als nous Alfa Romeo Giulia i BMW Sèrie 3, referents dinàmics del segment i autèntic exemple del concepte berlina esportiva.

La resposta del seu motor gasolina turbo de quatre cilindres és efectiva i mostra poc temps de retard entre l’exigència de potència i l’entrega del propulsor, però en cap cas arriba a ser exuberant o radical. De fet, ni tan sols el so del propulsor gasolina és massa contundent a la zona alta del comptarevolucions, i circulant a una velocitat constant el motor pràcticament passa desapercebut en el seu interior.

El maridatge del propulsor amb el canvi S Tronic de set relacions és notable, tot i que personalment el canvi de doble embragatge del grup Volkswagen em sembla una mica pitjor al del canvi amb convertidor de parell de vuit relacions signat per ZF i que utilitzen els seus grans rivals com Jaguar, BMW o Alfa Romeo.

Gràcies al seu sistema de tracció integral, la seva relativa lleugeresa –uns 1.600 quilos de pes– i les seves mides compactes, aquest A4 45 TFSI quattro es mostra àgil i reactiu en gairebé qualsevol situació de conducció, fins i tot amb els modes de conducció Comfort o Efficiency seleccionats.

Aquest A4 45 TFSI mostra la seva millor versió en carreteres ràpides i autopistes, on es mou amb seguretat, comoditat i eficàcia. Amb tot, és difícil homologar els 7,6 litres cada 100 quilòmetres de consum mixt que promet la seva fitxa tècnica: en entorns urbans difícilment baixarem de 10 litres, i circulant sols, sense equipatge i a velocitat constant sí que podrem acostar-nos a la seva xifra de consum, tot i que en cas d’accelerar sobtadament o enfilar un port de muntanya el registre de consum es ressentirà gairebé de manera instantània.

Però potser el consum de carburant és un tema secundari en un model que té un preu base de 54.690 euros, i que amb tots els extres de la nostra unitat de prova (seients amb calefacció, paquet tecnològic, retrovisors elèctrics amb memòria, paquet estètic i equipament S Line, sistema d'àudio amb deu altaveus i llandes específiques, entre d'altres) s'enfila per sobre dels 63.000 euros.

Conclusió

En definitiva, el nou Audi A4 45 TFSI quattro és una berlina de la vella escola: pràctica, eficaç i elegant, especialment indicada per als conductors que valoren l’apartat tecnològic en la seva llista de prioritats. Un cotxe polivalent i que és capaç de complir en tots els registres, però seguint la seva pròpia filosofia, una mica més conservadora i tradicional que la dels seus rivals principals. Però ¿per què canviar el que ja funciona?