BarcelonaEl divendres 13 de març tot estava a punt per rebre els primers visitants a l’exposició Montesa, la forja d’un mite al Palau Robert de Barcelona. Dues hores després d’obrir les portes per primera vegada, i quan encara estaven acabant d’orientar els llums sobre els 43 models exposats, una ordre de la Generalitat obligava al tancament immediat per raons de prevenció sanitària, un dia abans del decret de l’estat d’alarma.

Dimarts la mostra es va reprendre, amb la idea de retre homenatge a una de les marques de motos catalanes amb més tradició. Aquest és un dels actes principals de les diferents activitats per celebrar el setanta-cinquè aniversari del naixement d’una firma que, segons Santi Ruiz, un dels dos comissaris de l’exposició juntament amb Pep Itchart, va ser “el fruit d’una il·lusió, d’una idea de Pere Permanyer i Puigjaner: un industrial creatiu, innovador i enginyós, que va saber combinar molt bé el seny i la rauxa en un moment tan complicat des del punt de vista industrial com va ser la postguerra espanyola”.

En aquest recull històric, a més de les Montesa més representatives a la primera planta del Palau Robert hi trobarem molts documents que il·lustren perfectament la trajectòria dels personatges que han fet possible aquesta realitat industrial i esportiva. El recorregut, que demana el seu temps per poder fruir-ne com correspon, està dividit en tres grans èpoques de la marca: del 1945 al 1962, de la creació de Montesa a l’Operació Impala; del 1963 al 1986, l’època de la gran expansió del segell, i del 1986 fins avui, amb l’entrada en joc d’Honda i els èxits en l’alta competició.

Aquesta exposició romandrà oberta fins a començaments de setembre, i després tindrà continuïtat amb una segona versió que hi haurà al Museu de la Moto, a Bassella.

Algunes “Viva” que no et pots perdre al Palau Robert:

- A-45

Després del prototip de la XX, feta l’any anterior a partir d’una Motobécane, Montesa va presentar al juny del 1945 aquest primer model a la Fira de Mostres de Barcelona: l’A-45. Portava un motor de fabricació pròpia, de 98 cc, i valia 8.500 pessetes (51 €). Aquest va ser el primer producte sortit de la fàbrica inicial de la marca, al carrer Còrsega, en ple Eixample barceloní.

- A-45 'Señora'

De l’A-45 van fer-ne una versió molt especial, que valia 500 pessetes més. N’hi deien Señora perquè com que disposava d’un quadre obert permetia que la poguessin utilitzar les persones que portessin faldilles... o sotana!, com recordava una publicitat de l’època dirigida específicament a “motoristas eclesiásticos”. Un any més tard sortiria la B-46, coneguda popularment com “la Iaia”, i que portava motor de 125 cc.

- Brio 90

Al març del 1953 Montesa participava per primera vegada a una fira internacional, el Saló de Ginebra, el més important de l’època. Hi van presentar un model amb vocació esportiva, la Brio 90, de 125 cc. Portava el carburador darrere del cilindre, i no al costat com fins ara. Amb 6’8 CV, tres marxes i una velocitat de 80 per hora els pilots van obtenir grans resultats en curses per la marca.

- Impala

Probablement és la Montesa més important. Creada per Leopoldo Milà el 1962, va ser la resposta a la marxa de Paco Bultó per crear Bultaco. D’aquesta icona del disseny industrial, que va obtenir moltes distincions com el premi FAD, en van fer gairebé 18.000 unitats, les primeres amb motor monobloc de 175 cc, amb el cigonyal i el canvi integrats al mateix càrter. La Impala és un símbol de la mobilitat barcelonina que encara circula... quan la deixen.

- Baobab

Tot i que la partida de Bultó va reduir inicialment la presència de Montesa a les competicions, la vessant aventurera mai va desaparèixer. Per provar la fiabilitat de la Impala, un grup d’esportistes barcelonins, encapçalats per Oriol Regàs, va decidir fer els 20.000 km que separen Ciutat del Cap de Tunísia, amb tres Impala preparades, que rebien el nom de Baobab.

- Cappra

L’auge de l’esport del motocròs i la importància creixent del mercat americà per la firma catalana van obligar a crear un model dissenyat específicament per la pràctica d’aquesta modalitat. Les Cappra van néixer a mitjans dels anys seixanta i es van mantenir al mercat fins als vuitanta. Pilots com el mateix Pi, el velocista americà Kenny Roberts, el finlandès Kalevi Vehkonen, el suec Hakan Andersson o el grandíssim Fernando Muñoz van obtenir els millors resultats amb aquestes motos.

- Cota 247

Creada per un jove pilot de motocròs, Pere Pi, va revolucionar amb ella a partir del 1968 el món del trial. La Cota encara la fan avui, i s’ha convertit en la moto catalana que porta més anys en fabricació. Amb ella Montesa és la marca amb més títols d’aquest esport, gràcies a pilots com Dougie Lampkin o, en l’actualitat, Toni Bou, entre d’altres.

- Mini Montesa

Al 1958 Montesa va fer la Fura, un escúter que es va avançar massa al seu temps, amb un disseny tan agosarat que no va quallar. Tot i això, des de la marca catalana van insistir en el concepte de la moto urbana, i això els va permetre treure alguns productes com la Mini Montesa, o la Mini Mini, que potser van arribar al mercat abans que s’adonés de la necessitat de disposar de productes amb aquestes característiques.

- Enduro

A mig camí entre el trial i el motocròs, l’Enduro –aleshores anomenat Totterreny– era una especialitat esportiva que també requeria de models específics. Tot i que en aquest cas el mercat americà no va atendre la proposta de Montesa, de les seves taules de disseny i cadenes de muntatge van sortir moltes versions de les Enduro que, en mans de pilots com el barceloní Carles Mas, van superar competidores com les Bultaco o les Ossa de manera clara.