La progressió de Mercedes en el món dels vehicles compactes ha sigut, senzillament, espectacular. Des que es va presentar la primera generació de la Classe A l’any 1997 la marca ha venut més de 5 milions d’unitats, però aquesta xifra té trampa. El disseny de la primera generació de l’utilitari alemany era força similar al d’un monovolum i no excessivament atractiu, però l’any 2012 la marca va canviar radicalment la seva filosofia i la Classe A es convertia en tot un model supervendes gràcies a una estratègia que passava per multiplicar les carrosseries compactes fins a un total de cinc versions. Els models CLA -que vam provar a l’Ara Motor-, CLA Shooting Brake, el monovolum Classe B i el SUV GLA, formen una gamma compacta que preveu arribar a un total de fins a vuit carrosseries en un futur.

Si bé la Classe A va rebre una actualització estètica l’any 2015, en el cas del SUV aquesta no ha arribat fins fa uns mesos, i certament el model la necessitava per posar-se al dia en un mercat que cada dia està més competit. L’hem provat i us expliquem com va.

ESTÈTICA EXTERIOR

El “restyling” que ha rebut el GLA és molt discret i fàcilment pot passar per la generació anterior, però el cert és que detalls com els para-xocs, les llandes i la graella frontal s’han redissenyat. A més, aquest redisseny ha millorat el coeficient aerodinàmic de 0,29 a 0,28 Cx.

En general l’aspecte del GLA és més aviat el d’una Classe A musculosa que no pas la d’un totcamí, doncs tant la base com la majoria d’elements de disseny són compartits amb el seu germà compacte. En qualsevol cas, els para-xocs amb acabat d’alumini, els passos de roda sobredimensionats, i l’elevada cintura lateral -que provoca que les finestres siguin petites- aporten un aspecte robust al SUV compacte, que amb 4,42 metres de llarg aparenta ser més gran del que realment és.

La nostra unitat de proves no equipava l’interessant paquet AMG que modifica el disseny de para-xocs i llandes aportant un aspecte més esportiu, però fins i tot de sèrie compta amb dues sortides d’escapament en un acabat cromat, un petit aleró i unes llandes de divuit polzades.

A més, amb el redisseny s’ha actualitzat l’equipament disponible i aquesta nova versió ha deixat d’oferir els fars davanters de xenó en favor d’unes llums LED que milloren notablement la capacitat lumínica del GLA.

ESTÈTICA INTERIOR

Al contrari del que un es podria imaginar en pujar a un SUV, el GLA està basat en la plataforma d’un compacte normal i això es nota a l’interior, doncs l’espai és just comparat amb alguns dels seus rivals. La posició de conducció es troba sense problemes però és fàcil tocar el sostre amb el cap si equipem el sostre panoràmic, i en general els seients recullen bé el cos però les places posteriors no van sobrades d’espai (tot i que quatre ocupants poden viatjar sense cap problema).

Un dels aspectes més criticables del GLA és que incorpora alguns elements que acusen el pas del temps, tot i que amb el redisseny alguns acabats, botons i entapissats són nous. Aquesta veterania es deixa notar sobretot en el sistema d’infoentreteniment, que malgrat tenir un funcionament correcte, disposa d’uns gràfics pels menús i el navegador desfasats. A més, la posició de la pantalla central –que no és tàctil però es comanda mitjançant una pràctica roda situada al túnel central- és, com a mínim, discutible, però està clar que sobre gustos no hi ha res escrit.

El disseny de l’habitacle, malgrat tenir ja uns anys, segueix plenament vigent. Les sortides d’aire tenen un aspecte clarament esportiu i la instrumentació –que s’ha modificat lleugerament amb el redisseny- és clara i ofereix una gran quantitat d’informació. A nivell visual tot es veu ordenat i la quantitat de botons és perfecte, però la nota negativa la trobem en la qualitat millorable d’alguns ajustos i en la posició un pèl allunyada dels comandaments del climatitzador.

Si en l’aspecte exterior comentàvem que la cintura lateral estava elevada i per tant hi havia poca superfície acristallada, a l’interior notarem la consegüent reducció de la visibilitat. En qualsevol cas aquest fet no representa un problema sempre i quan equipem la càmera de visió posterior i les ajudes a l’aparcament, però contribuiran a percebre l’interior del GLA molt més com el d’un compacte que no pas com el d’un SUV, que se suposa que hauria d’oferir unes cotes més generoses que no pas les de la Classe A.

Pel que fa al maleter, aquest cubica un total de 421 litres, per sota dels seus rivals però amb unes formes prou aprofitables. Sens dubte el GLA no és un dels totcamins que més espai ofereixen, però no arriba a suspendre en cap d’aquests apartats.

MOTOR

El motor de la nostra unitat de proves és el dièsel més potent de la gamma, el 2.2 de 170 cavalls i 350 Nm de parell. En línies generals es tracta d’un motor que compleix de sobres en acceleració, recuperacions o suavitat, però suspèn en la sonoritat. Segurament no es tracti tant d’un problema del propi motor com de la insonorització de l’habitacle, però el cert és que és un propulsor que es deixa sentir a l’interior del vehicle, segurament més d’allò esperable en un Mercedes.

Pel que fa al rendiment ens trobem davant d’un motor molt enèrgic i elàstic, de manera que és possible disposar de potència suficient fins i tot circulant en marxes elevades gràcies a l’elevat parell que ofereix circulant a baixes revolucions. En aquest sentit ajuda molt la sinèrgia que es crea entre el motor i el canvi automàtic 7G-DCT de set marxes, una delícia en quant a funcionament. Les transicions entre marxes gairebé son imperceptibles i circulant en el mode de conducció ECO escull les marxes més llargues possibles per reduir el consum sense penalitzar excessivament el rendiment. Així, els consums registrats durant la prova es van situar pels volts dels cinc litres en entorns extraurbans i els 6,4 litres de consum mixt, unes dades acceptables per un motor de 177 cavalls en un vehicle que disposa de tracció integral, la qual cosa sempre afecta negativament als consums.

DINAMISME

Si abans comentàvem que la imatge del GLA és similar a la d’una Classe A elevat i musculat més que no pas la d’un totcamí pròpiament dit, aquest fet havia de tenir necessàriament repercussió positiva en l’apartat dinàmic. I és que, certament, el GLA es condueix gairebé igual que la Classe A, amb l’única diferència que és una mica més llarg, alt, ample i pesat. Això vol dir que el comportament dinàmic a l’hora d’afrontar trams revirats és força millor que la de molts altres totcamins, que acusen un excés d’inèrcies i un sobrepès notable.

Per autopista i carretera el comportament és realment bo, i el motor, en circular en baixes voltes, no es deixa sentir en excés a l’habitacle. Aleshores és quan aquest GLA és “més Mercedes que mai”, doncs el nivell de confort és elevat i la qualitat de marxa està a l’alçada. De fet, és només a la ciutat on el so del motor penalitza més de l’esperable, perquè en entorns urbans també resulta un vehicle que se sent còmode.

Però tot i que en línies generals pugui perdre cert terreny dinàmic respecte de la Classe A, queda compensat amb les capacitats totterreny que ofereix, i és que la tracció integral i el mode de conducció 'off-road' permeten al petit totcamí a afrontar situacions que d’altres totcamins no voldrien sentir-ne parlar.

Durant la prova vam poder gaudir de la neu caiguda a molts punts de Catalunya i el totcamí alemany es va comportar de manera exemplar, fins i tot tenint en compte que els neumàtics que incorporava no eren específics per circular en aquestes condicions. Qualsevol pèrdua de tracció queda compensada per la tracció integral 4 Matic i si la situació es complica encara més el mode de conducció 'off-road' administra l’entrega de potència a les rodes i endarrereix el canvi de marxa per evitar pèrdues de tracció. A més, en cas d’haver d’afrontar una fort pendent de baixada es pot activar el control de descens, que fixa una velocitat màxima per evitar haver d’abusar de l’ús del fre en una baixada pronunciada.

Sens dubte hi ha models més efectius a l’hora d’afrontar aquestes condicions adverses, però no hem d’oblidar que ens trobem davant d’un SUV compacte amb algunes solucions de totterreny.

Conclusió

El GLA deixa una sensació agredolça, doncs en alguns aspectes com el disseny, el funcionament del canvi, el rendiment del motor o l’efectivitat dinàmica compleix amb nota però en d’altres com algunes qualitats o l’espai interior no arriba a allò esperable en un model de Mercedes. Si a tot això li sumem un preu final –comptant els opcionals- que supera els 48.000 euros, el cert és que costa recomanar-ho. Sens dubte ens trobem davant d’un Mercedes-Benz i és molt difícil que arribi a decebre als clients, però tant a la Classe GLA com a la resta de la gamma compacta de Mercedes li cal una renovació que els situï com els líders en qualitat.