No és el primer cop que mencionem que les vendes del segment B (corresponent als utilitaris) cada cop són majors i actualment aquesta categoria és la més venuda al continent europeu, però fins ara Ford estava representada en aquest segment únicament amb el mític Fiesta, que va néixer l’any 1976 i que ha venut més de 15 milions d’unitats en 40 anys d’història.

Amb un model tan exitós com és el popular “forfi”, la marca de Detroit va voler completar la gamma d’utilitaris amb un model encara més petit destinat a un ús eminentment urbà. Així, l’any 1996 neix el Ford Ka amb un disseny que no va deixar indiferent a ningú en el seu moment i que avui en dia encara resulta simpàtic quan se’l veu circular.

La primera generació va ser tan aclamada que es va mantenir al mercat europeu fins l’any 2008, moment en el qual apareixeria la segona, radicalment diferent a l’anterior i que compartia plataforma amb models de Fiat com el 500 o el Panda. En qualsevol cas, tant la primera com la segona generació pertanyien al segment A corresponent als vehicles urbans (de fet totes dues mesuraven 3,62 metres de llarg), i deixaven tota la responsabilitat del segment B al Fiesta.

Però vuit anys després, al 2016, Ford va donar un gir radical al seu model més petit convertint-lo en el nou Ford Ka+, llençat en primera instància a països llatinoamericans i posteriorment a Europa. Aquesta nova generació ha crescut notablement i les seves formes s’assimilen molt al llenguatge de disseny dels models actuals de la marca americana. Tant és així que fins i tot, i aquesta és la principal novetat, abandona el segment A per entrar de ple en el segment B, que compartirà amb el Ford Fiesta. En qualsevol cas, el nou Ka+ continua sent una opció perfectament vàlida per aquells joves que disposin d’un pressupost ajustat però que vulguin comprar-se un cotxe nou amb un equipament correcte.

ESTÈTICA EXTERIOR I INTERIOR

El nou Ford Ka+ té mides pràcticament calcades a un Fiesta. Si el nouvingut al segment fa 3,93 metres de llarg, el Fiesta és lleugerament més llarg amb 3,97 metres, així que les raons per decantar-se per una opció o una altre seran principalment econòmiques.

Les noves dimensions del Ka+ fan que deixi de competir amb rivals com el Kia Picanto, Opel Karl, Seat Mii o Renault Twingo, però tampoc pretén jugar la lliga dels Seat Ibiza, Citroën C3 o Renault Clio (feina que Ford encomana al Fiesta), sinó que competeix directament amb models econòmics com el Dacia Sandero o el Fiat Punto.

El Ka+ es veu senzill però sense arribar a donar una sensació de vehicle low cost-com podria el Dacia Sandero-. L’exterior pot disposar de les llandes de 15 polzades que il·lustren l’article (amb un sobrecost de 250 euros) i de colors vistosos com el Blau Impact (opcional de 425 euros) que fan que el Ka+ tingui una aparença més robusta però sense descuidar la imatge de vehicle urbà que l’ha caracteritzat en totes les generacions precedents, per més que hagi augmentat la seva mida.

Incorpora el disseny de la resta de models de la marca i la graella frontal compta amb una entrada d’aire predominant així com amb uns fars que a més d’assimilar la imatge a les del Fiesta o Focus, il·luminen de manera correcta tot i ser halògens i no oferir xenó o LED ni com a opció. La part posterior, per la seva banda, té un disseny senzill però efectiu, tot i que l’apertura del maleter només es pot realitzar mitjançant la clau o un botó situat a la part esquerre del volant, la qual cosa no és gens pràctica.

Pel que fa a l’interior, la qualitat percebuda no és com la d’un Focus però tampoc és la seva pretensió, i l’aparença general és correcta tot i fer servir plàstics durs. La nostra versió, anomenada Ultimate, és la més equipada i ja incorpora de sèrie comandaments de la ràdio al volant, assistent d’arrencada en pendents, aire condicionat, Bluetooth amb reconeixement per veu, pantalla de 4,2 polzades multimèdia, entrada USB i Auxiliar, control de pressió de pneumàtics o sis airbags –sent un dels pocs models de la seva categoria en incorporar airbags de cortina de sèrie-.

A més s’hi poden afegir uns interessants opcionals com son el paquet City (que incorpora alçavidres elèctrics a les quatre portes, retrovisors elèctrics plegables o sensor de pàrking posterior) amb un sobrecost de 480 euros, climatitzador (300 euros), seients calefactables (280 euros) o control de velocitat (225 euros). Amb tots aquests opcionals i escollint la versió més equipada associada al motor més potent el preu final sense descomptes és de 13.150 euros, fet que el situa com un dels models més competitius del mercat en la seva categoria.

Però l’aspecte on més destaca el petit de la gamma Ford és en l’habitabilitat, oferint unes cotes d’espai interior més que acceptables. Les places davanteres són suficientment amples, però on més brilla el Ka+ és a les places posteriors, amb espai de sobres per les cames i pel cap –on passatgers d’1,85 metres d’altura no tindran cap problema amb el sostre del vehicle-. Fins i tot podran viatjar amb una certa comoditat tres persones a les places posteriors, però tenint sempre present que estem parlant d’un utilitari urbà i a l’hora afrontar viatges llargs no és el més indicat.

Podem trobar fins a 21 espais per emmagatzemar objectes -amb la possibilitat d’encabir-hi ampolles d’1,5 litres a les portes davanteres- i el volant, tot i només oferir regulació en alçada, té un tacte agradable i juntament amb les regulacions del seient fan que la postura de conducció es trobi fàcilment.

Finalment, el maleter no fa desentonar el conjunt i ofereix uns raonables 270 litres de capacitat ampliables fins a 849 si abatem els seients posteriors, que es poden abatre en la tradicional configuració 60:40 sempre i quan no equipem la roda de recanvi d’emergència, que resta alguns litres a la capacitat total.

MECÀNICA

El Ka+ només està disponible amb un únic motor 1.19 Ti-VCT però que desenvolupa dues potències diferents, una de 70 cavalls i 105 Nm de parell disponible en la versió més econòmica anomenada “Essential” i una altra de 85 cavalls i 112 Nm de parell disponible en la versió més equipada anomenada “Ultimate”. En ambdós casos homologa un consum mitjà de 4,9 litres, xifra que a la pràctica és impossible d’assolir. Així, els consums reals s’han situat pels volts dels sis litres, tot i que en un ús urbà (on un vehicle d’aquest estil es farà servir principalment) es movien entorn dels 6,5/7 litres. En qualsevol cas la xifra no és especialment dolenta i el fet que tan sols homologui 114 grams de Co2 als 100 quilòmetres fa que el Ka+ quedi exempt de pagar impost de matriculació i es garanteix no tenir futurs problemes de circulació a les grans ciutats per les possibles restriccions als vehicles més contaminants. Amb tot, la xifra podria haver sigut encara inferior en haver equipat el sistema Start-Stop, i el fet que no s’ofereixi ni com a opció és criticable tenint en compte que estem parlant d’un cotxe pensat per fer-se servir en entorns urbans.

La versió més recomanable sense cap mena de dubte és la de 85 cavalls ja que en ciutat és mostra més que suficient i alhora permet un ús extraurbà sense presentar excessives dificultats. Evidentment les carreteres secundàries o l’autopista no són el seu terreny favorit, però si no li exigim molt el motor compleix i manté creuers de 120 km/h, tot i que no dóna sensació que li sobri potència –fet pel qual és recomanable la versió de 85 cavalls en detriment de la de 70-. El rendiment a baixes revolucions, com és habitual en un motor atmosfèric, és força discret i cal apropar-se a la part alta del tacòmetre per trobar la potència i el parell màxim. Això sí, per més que haguem de revolucionar-lo es mostra força silenciós fins i tot en autopista a un ritme elevat, amb la qual cosa la insonorització està ben aconseguida, fet destacable tenint en compte que estem parlant d’un vehicle econòmic.

DINÀMICA

Probablement el més destacable del comportament del Ka+ sigui que tot i equipar un motor de benzina, el tacte dels pedals i la resposta immediata del motor és més pròpia de propulsors dièsel. Això és molt positiu a l’hora de parlar d’un vehicle destinat a un ús urbà, ja que accelerador, fre i embragatge tenen una resposta força immediata i el canvi de marxes es mostra molt suau, de manera que ràpidament s’aconsegueix una adaptació amb el funcionament del cotxe, molt honest en les seves reaccions.

El dinamisme en carreteres secundàries, com es pot pressuposar, no és especialment bo, però sense arribar a mostrar-se insegur si no l’exigim impossibles. Es comporta especialment bé en conducció per ciutat, on la direcció té un radi de gir notable, la suspensió es mostra molt còmode i la seva mida de menys de quatre metres l’ajuden a aparcar i realitzar maniobres amb facilitat.

PREUS

Un dels dubtes més lògics a l’hora de comprar un Ka+ és si val la pena la seva compra respecte la del seu germà gran, el Fiesta. La resposta és afirmativa sempre i quan sigui impossible fer un esforç econòmic per accedir al Fiesta, i valen com a exemple un parell de dades: mentre que el Ka+ en la seva versió més senzilla i sense cap opcional té un preu de 9.900 euros, el Fiesta equivalent se situa en 14.605 euros. Si equipem el Ka+ fins al màxim el preu és de 13.150 euros mentre que aleshores el Fiesta equivalent ascendeix fins als 16.305 euros.

Conclusió

El Ford Ka s’ha fet major d’edat i ha canviat la mida, l’habitabilitat, l’equipament i fins i tot el nom respecte de les dues primeres generacions. Però el que no ha canviat és l’esperit juvenil i pràctic que el fan molt recomanable per aquelles persones que no disposin d’un pressupost elevat per comprar un cotxe nou però no vulguin renunciar a un equipament acceptable o a espai suficient per poder transportar cinc passatgers sense problemes. L’aposta de Ford d’abandonar el segment A per ubicar dos models al segment B similars pel que fa a mida però ben diferenciats entre sí és tot un encert en un mercat que cada cop aposta més pels utilitaris.