Ja coneixem les sigles ST de la marca americana. I és que des que van aparèixer ara fa uns anys amb el Focus de primera generació, Ford no ens ha deixat de sorprendre creant molt bons productes que llueixen les sigles ST, un símbol de l’esportivitat de la marca.

Però els models ST no són aptes per a tothom. Aquests estan enfocats a clients que aspiren a un cotxe amb tacte esportiu, però sense renunciar a petites dosis de confort. El seu èxit ha sigut aclaparador, i ha fet que ara fins i tot els americans ofereixin en opció un acabat estètic anomenat ST-Line per a la resta de models de la gamma, destinada als compradors que valoren el poder de la part estètica dels esportius de Ford però que no volen (o no poden) comprar el model esportiu.

Aquest nou Fiesta ST utilitza la base de l’actual generació del Fiesta en vigor de fa un parell d'anys i que el nostre company Sergio Domínguez va poder provar en el seu nivell d’acabat més luxós, anomenat Fiesta Vignale.

Exterior

A diferència del Fiesta Vignale, Ford ha decidit prescindir de qualsevol rastre de cromat a la carrosseria en aquesta variant ST. En canvi, hi afegeix un paquet aerodinàmic específic pensat per a aquest model de tall més esportiu que modifica l’estètica global del cotxe.

El para-xocs davanter és totalment nou, maridat amb la sempre protagonista graella ‘look Aston Martin’, presidida per una gran entrada d’aire a la zona inferior per acollir un 'intercooler' de generoses dimensions. Els nous fars ‘full led’ amb intermitents dinàmics emfatitzen una imatge agressiva i proporcionen una excel·lent il·luminació.

A la zona lateral s’hi han afegit unes taloneres per millorar el coeficient aerodinàmic, i també hi destaquen les enormes llandes de 18 polzades d’un bonic acabat de color gris. Per la seva mida i perquè el nou Fiesta ST té pinces de fre d’un sol pistó, pot semblar que pugui anar curt de frenada, però és tot el contrari.

Finalment, a la part posterior del vehicle hi trobem un espòiler de generoses dimensions i un afegit posterior que consta de difusor i un parell de cues d’escapament de les de veritat, i no les ja tant de moda falses cues d’escapament. Per arrodonir el conjunt, la unitat de proves està pintada en un fantàstic color gris, que destaca la seva esportivitat.

Interiors

Un cop dins del nou Fiesta ST no podem apreciar gaires diferències respecte als seus germans de gamma, més enllà d’alguns petits canvis que presenta al tauler, on hi ha una motllura d'imitació de fibra de carboni que presenta bons ajustos i un tacte suau.

El volant, per la seva banda, és pràcticament perfecte: gruixut, amb un bon tacte, aplanat per la part baixa i amb l’anagrama ST ben present al centre. En canvi, el quadre d’instruments només varia la grafia respecte al Vignale, i els més obsessionats per dades hi trobem a faltar un indicador de temperatura d’oli.

Tant l’enorme pantalla del sistema d’infoentreteniment amb SYNC 3.0 (que per fi funciona com cal) com l’equip de so opcional Bang&Olufsen, són elements comuns amb la resta de la gamma.

I és que el millor d’aquest Fiesta ST són els seus seients. Un cop més Ford ha decidit optar per uns seients signats per Recaro, acabats en cuir i Alcàntera, i que proporcionen una gran dosi de confort i una excel·lent subjecció del cos: l’esquena queda perfectament encaixada i ajuda a no haver d'agafar-se al volant a l’hora de fer els revolts.

Motor i diversió

Les normatives mediambientals i contra la contaminació són per a tothom i Ford ha decidit innovar en aquest Fiesta ST introduint-hi un motor de tres cilindres i mil cinc-cents centímetres cúbics, uns ideals 500 cc per cilindre que proporcionen uns espectaculars 200 cavalls de força, una xifra que fins no fa gaire ens hauria semblat una autèntica barbaritat.

Quan es prem el botó de la màgia (o botó d’arrencada o ‘start engine’, si ho preferiu) costa de creure que estiguem conduint un cotxe equipat amb un motor de només tres cilindres. Aquest propulsor no transmet ni una sola vibració a l'habitacle, proporciona un so de motor rodó i un autèntic concert de música sortint pel tub d’escapament. A això últim hi ajuda un altre botó que es tornarà un dels nostres millors amics: el canvi de modes de conducció. Si amb el mode ‘normal’ el Fiesta ST ja sona gros, quan se selecciona el mode ‘ST’ una vàlvula activa obre la caixa dels trons, i regala a les nostres orelles ràfegues de trons contundents cada cop que canviem de marxa sobre les 3.000 revolucions.

L’hàbitat natural d’aquest petit americà és la carretera de revolts, on el Fiesta ST mostra les seves capacitats empassant-se tots els revolts amb facilitat i sembla no tenir límit, gràcies entre altres coses a la qualitat del bastidor creat per Ford però també al paquet opcional ‘performance’ de la nostra unitat de prova.

Aquest paquet ofereix per uns raonables 900 € un diferencial de lliscament limitat –un autoblocant– que facilita la transmissió de la potència a la roda motriu situada a l'interior del revolt, cosa que assegura a la motricitat i ajuda el cotxe a “ficar-se” al vèrtex del revolt. Com a única contrapartida, podem notar que el volant vol lluitar amb nosaltres presentant certa resistència, un efecte secundari absolutament normal d’aquests sistemes.

A més de l’autoblocant, el paquet inclou un sistema d’arrencada des de parat força eficient i un simpàtic indicador amb l’anagrama ST que s’encén al quadre d’instruments quan toca canviar de marxa.

Des dels primers metres, el Fiesta ST es mostra amb un caràcter ‘100% racing’ gràcies al tacte de la direcció –que només ofereix una volta de volant entre banda i banda– i una posada a punt del bastidor realment sensacional. El conjunt de suspensió assegura una perfecta estabilitat i motricitat i sorprenentment és força còmoda en els sotracs. Això és perquè utilitza un sistema de doble freqüència similar als Koni FSD que pot portar un Abarth 595 Competizione.

Què vol dir això? Doncs que, mentre que amb les irregularitats pròpies del terreny, l’estat de l’asfalt o el ferm el balanceig de la carrosseria quan s'agafen els revolts el cotxe mostra un tarannà força dur, quan és sotmès a una ràpida compressió (bandes sonores, ressalts) el sistema hidràulic torna l’amortidor més tou.

Pel que fa al motor, no hi sé trobar gaires inconvenients, per no dir cap. Contundent i elàstic en tot el seu rang de revolucions, ens convida a apujar-lo de voltes sense miraments i sembla no defallir mai. Fins i tot ens permet entrar als revolts amb una marxa més relaxada, que a la sortida continuarà empenyent amb força i sempre buscant tots els vèrtexs. Creieu-me, el límit del cotxe realment sereu vosaltres, com més ràpids aneu, més efectiu serà.

I de consums com va? Doncs tot i tenir 3 cilindres, en un ús intensiu a port de muntanya, diversos desplaçaments per autovia i trepitjant una mica de ciutat, el consum mitjà s’ha quedat en 9,8 l cada 100 km. Una xifra molt raonable i força igual que la de la seva competència de similar cilindrada o potència.

Conclusió

El Fiesta ST potser és el millor utilitari ‘racing’ del mercat, creat per a la gent entusiasta dels ports de muntanya i 100% efectiu des del moment que surts del concessionari. El petit americà no decepcionarà a ningú que busqui un cotxe clarament enfocat a la diversió i l’efectivitat. Cridaner, sorollós, amb el seu punt d’incomoditat… un producte de 10.