El primer disc dels Manel va ser un autèntic ‘hit’. Apadrinats i descoberts al gran públic per Pep Guardiola, aleshores entrenador del Barça, els Manel van incloure diverses cançons en el seu primer disc ‘Els millors professors europeus’ que eren autèntiques joies, com la que he fet servir per il·lustrar aquest article.

I és que el nou X2 és una raresa en el món BMW. D’entrada aquest cotxe és el membre de la família X (que identifica els models totcamí de BMW) amb menys capacitats ‘off-road’, i el seu aspecte és més el d’un compacte vitaminat que no pas el d’un autèntic SUV. La seva escassa alçada i distància lliure amb el terra fan que l’X2 sembli més aviat un Sèrie 1 que ha passat pel gimnàs que no pas un totcamí modern.

En segon lloc, i ja ens hi haurem d’anar acostumant, aquest X2 és un BMW de tracció davantera (opcionalment pot disposar de tracció integral xDrive) i de motor en posició transversal sota el capó. De fet, utilitza la mateixa plataforma que els monovolums Sèrie 2 Active Tourer i sobretot que el seu germà X1, model del qual deriva.

I per concloure aquest joc de les diferències, val a dir que l’X2 és una raresa estètica, amb un nou llenguatge més juvenil i futurista, que el fa radicalment diferent dels BMW que coneixem fins ara. Si els X4 i X6 són les variants esportives i cupè dels X3 i X5, respectivament, aquest X2 no és ben bé una variant d’aire cupè o esportiu, i es fa realment difícil catalogar aquest vehicle a mig camí entre un totcamí i un turisme compacte convencional: potser el terme ‘crossover’, vehicle a mig camí entre SUV, monovolum i turisme, és el mot que li escau millor al bavarès.

Aquest X2 respecta dos dels pilars bàsics i fonamentals de la fisonomia dels BMW: els grups òptics posteriors en forma de L estirada i el doble ronyó característic de la calandra. A partir d’aquí sembla que els dissenyadors de BMW han volgut crear un vehicle nou, especial i diferent de tota la resta de la gamma, i ho han aconseguit.

El nou llenguatge estètic de l’X2 utilitza uns marcats passos de roda i un capó una mica més curt del que és habitual (la disposició del motor permet escurçar aquest capó), i inclou unes nervadures una mica menys marcades que en altres SUV de la gamma, una línia de cintura més elevada, uns grups òptics davanters redissenyats, proteccions de baixos de plàstic als passos de roda i els baixos de l'intereix, falses entrades d’aire i refrigeració a la part davantera del vehicle i alguns detalls estètics totalment nous i diferents, com el logo de BMW sobre el pilar C o muntant posterior. Aquesta personalitat estètica, afegida al cridaner color groc de la nostra unitat de prova, converteixen l’X2 en un vehicle força especial i diferent.

On aquest X2 resulta més atrevit i trencador és en el disseny de la calandra i les entrades d’aire a la zona inferior del frontal, que fan evolucionar l’icònic doble ronyó de la calandra cap a formes gairebé hexagonals. A més, la caiguda del pilar C sobre el maleter també suposa un nou canvi de paradigma respecte dels postulats tradicionals de BMW.

Els interiors sí que mantenen l’essència del disseny dels BMW, tot i que les insercions de fil groc i la presència de més plàstics tous ens anuncien que som en un cotxe una mica diferent de la resta de la gamma, tot i que mantenint, això sempre, els paràmetres de qualitat i confort dels de Munic.

Un avantatge d’aquest X2 és l’absència del túnel de transmissió cap a les rodes posteriors, cosa que augmenta la capacitat de l’habitacle, sobretot a les places posteriors. Això no vol dir que les places posteriors esdevinguin gaire més amples, però allibera espai a les cames, sobretot a la plaça central, que, tot sigui dit, no pot encabir un adult en trajectes gaire llargs sense sacrificar comoditat.

El maleter, per la seva banda, arriba als 470 litres de capacitat, una xifra sorprenentment bona per a un model que fa 4,3 metres de llarg, 1,8 d’ample i tan sols metre i mig d’alt.

Un SUV urbà

Arribats a aquest punt podem imaginar que el nou X2 no és el cotxe ideal per viure grans aventures fora de l’asfalt. De fet, només disposa de tres modes de conducció (anomenats Sport, Comfort i EcoPro), enfocats a un ús sobre l’asfalt.

La nostra unitat de prova disposava del motor dièsel 2.0 de quatre cilindres, que arriba als 190 CV de potència i ofereix un parell màxim de 400 Nm associat a un esquema de tracció integral xDrive. Gràcies a aquest sistema de tracció integral la nostra unitat de prova pot circular sense problemes per pistes o camins en estat regular, però les seves llandes de 17 polzades (opcionalment també es poden incorporar unes llandes de 18 polzades) i els seus neumàtics de perfil baix fan que no ens acabem de sentir del tot segurs en entorns naturals o rurals, o com a mínim no tan segurs com al volant d’un X3 o un X5, per exemple.

L’X2 és un ‘crossover’ de tall urbà, i és sobre l’asfalt on ens mostra les seves millors qualitats dinàmiques. Associat a un canvi automàtic de vuit relacions d’origen ZF amb convertidor de parell, el bavarès es mou com peix a l’aigua pels carrerons del centre històric de la ciutat.

Però on potser m’ha sorprès més aquest X2 és a l’hora de circular per carreteres ràpides i/o revirades. Sincerament, esperava trobar un cotxe molt menys àgil i reactiu, potser determinat pel prejudici d’estar al volant d’un BMW amb tracció davantera i motor transversal. Res més lluny de la realitat: el paquet esportiu M de la nostra unitat de prova (que incorpora millores en l’arquitectura de les suspensions i la direcció i una alçada lliure retallada), i sobretot la potència del seu motor dièsel i l’entrega immediata de parell, fan d’aquest X2 un cotxe sorprenentment ràpid i eficaç, no gaire lluny d’un Sèrie 1, amb el qual precisament comparteix la plataforma UKL de tracció davantera i motor transversal. Ens agrada que BMW abandoni la tracció posterior? No, gens ni mica, ja que considerem que aquest és una dels senyals d’identitat dels bavaresos, però perdonem aquest canvi de distribució estructural entenent que un X2 (igual que un Sèrie 1 o X1) no és el producte que un apassionat de la marca enamorat de la conducció dels BMW clàssics buscarà en primera opció. De fet, a Munic ho entenen tant així que aquest X2 ni tan sols incorpora mode de conducció Sport+.

Pel que fa al consum, vaig poder obtenir una mitjana de 5,8 litres cada 100 quilòmetres combinant cicles urbans i per carretera ràpida i autopista. Aquest registre pot arribar als set litres en condicions de conducció esportiva o en circulació urbana intensa amb molts semàfors i trànsit molt dens, i vorejarà els cinc litres (la seva fitxa tècnica promet 4,7 litres) si practiquem una conducció molt eficient amb el mode EcoPro activat amb orografia favorable i avançant en mode ‘a vela’ tan bon punt l’electrònica del cotxe entén que és possible.

Tot i que aquest X2 és un model diferent i especial, no renuncia a la qualitat de la marca, i els preus oscil·len entre els 35.000 euros de les variants 18d de tracció davantera i 150 CV de potència i els 42.700 de la nostra unitat de prova 20d xDrive amb tracció integral. En el cas de la nostra unitat de prova cal sumar-hi diversos extres, com el paquet esportiu M, l’assistent de llum de carretera, els assistents d’aparcament o el paquet Driving Assistant, que eleva el preu final de la nostra unitat de prova per sobre dels 53.000 euros (descomptes promocionals al marge).

Conclusió

BMW l’ha encertat de ple amb aquest ‘crossover’ de vocació urbana i juvenil: un producte amb molta personalitat pròpia, que sap ser diferent de la resta de la gamma bavaresa mantenint alguns dels principis que caracteritzen la marca, però sense por a l’hora de reinterpretar el llenguatge estètic i el públic objectiu d’aquest nou producte. Ho sabia tothom, però no ho deia ningú.