Moltes coses han canviat al món des de l’any 2010, quan Alfa Romeo va començar la comercialització de la Giulietta, el model que tenia la difícil missió de substituir el 147, un dels millors compactes del mercat durant el primer decenni del segle XXI.

Set anys després la Giulietta enfila la recta final de la seva vida comercial, que si tot va bé, hauria d’acabar al 2020. I és que el grup FCA té previst un compacte derivat de la plataforma Giorgio -que ha estrenat la seva germana gran Giulia- amb tracció posterior (propulsió), motor longitudinal i repartiment equilibrat del pes del vehicle.

La Giulietta va rebre una actualització estètica i tecnològica encara no fa un any, i la nostra unitat de proves exemplifica a la perfecció el “restyling” que ha patit el compacte llombard. En primer lloc la Giulietta estrena una nova calandra en forma de rusc d’abelles, imitant el nou llenguatge estètic inaugurat per la Giulia (i que també ha arribat al MiTo).

La Giulietta canvia poca cosa més (la tipografia de les lletres o grups òptics amb LED), probablement perquè és molt difícil millorar el disseny de la carrosseria d’aquesta obra de Lorenzo Ramaciotti, una obra elegant i atemporal, amb predomini de línies arrodonides que conflueixen sobre la part posterior del vehicle, més contundent i atrevida que la frontal.

On la Giuletta presenta grans novetats -i molt importants- és en els seus interiors. Les butaques davanteres i posteriors estrenen nous entapissats, i el tauler de comandaments i les portes estrenen noves motllures decoratives. Fins i tot el volant de la Giuiletta ha estat actualitzat seguint l’estela de la seva germana gran Giulia.

A més, la Giulietta estrena un nou sistema d’infoentreteniment, incorporant una pantalla central tàctil de 6’5 polzades Uconnect amb navegador, connexió a internet i compatible amb smartphones Android i Apple, per exemple. Amb tot, el funcionament general del sistema d’infoentreteniment no és excessivament ràpid ni intuïtiu, i en aquest aspecte sí que està una mica per darrere dels galls del seu segment, tals com el Golf, A3 o Sèrie 1.

La gamma de la Giulietta incorpora tres acabats, anomenats Giulietta, Super i Veloce. La nostra unitat de prova, que disposava de l’acabat Super, incorporava de sèrie sistema d’àudio amb sis altaveus, llandes de disset polzades, climatitzador bizona, sensors d'aparcament, control de creuer i sensors de pluja i llums. Em va sorprendre el fet que la nostra unitat de prova no portava incorporada la càmera de visió posterior per aparcar amb l'acabat Super -tampoc és un extra important, però la major part de rivals del segment la porten incorporada-.

Una plataforma veterana, però efectiva

La Giulietta disposa de motors de gasolina, dièsel i GLP, amb potències compreses entre els 120 i els 241 CV, que es poden associar a un canvi manual o un automatitzat de doble embragatge DCT, en tots dos casos de sis velocitats.

Ara bé, la plataforma sobre la que es basteix aquesta Giulietta és una plataforma de tracció davantera que no disposa d’opció de tracció total. El grup FCA ja ha anunciat que deixarà d’utilitzar la tracció davantera i que els Alfa Romeo del futur seran de propulsió, recuperant l’essència esportiva de la marca.

La Giulietta –com tots els Alfa Romeo- disposa del selector de modes de conducció DNA, que inclou els modes Dinàmic, Normal i “All Weather”, que varien la resposta del motor, dels frens i de l’acció de la caixa de canvis, a més d’ajustar electrònicament la duresa de la direcció i rigidesa de la suspensió.

Potser un dels punts més dèbils de la Giulietta és la seva habitabilitat, un pèl per sota de la mitjana del segment. Encabir tres adults a les places posteriors és complicat, i circular amb un adult entre dues cadiretes infantils, missió impossible.

A més, el maleter tampoc ofereix una capacitat superlativa -350 litres-, i la seva forma i l’espai de càrrega fan que no sigui massa còmode per encabir-hi objectes voluminosos com una cadireta infantil i diverses maletes grans, per exemple.

Dièsel i tracció davantera: traïció al “Cuore Sportivo”?

Ja fa uns mesos que els vehicles dièsel estan al punt de mira de les institucions i de l’opinió pública. Personalment -i això respon a un criteri personal- no m’acaben d’agradar els motors dièsel, ja que el seu tacte, so i forma d’entregar la potència no m’han acabat de conquerir mai, tot i oferir consums més continguts que les mecàniques de benzina.

La nostra unitat de prova equipava un motor dièsel 2.0 JTD que oferia 175 CV de potència, associat a una caixa de canvis DCT de sis velocitats amb lleves al volant i mode seqüencial-manual a la palanca del canvi.

Ara bé, val a dir que el propulsor 2.0 JTD em va sorprendre positivament pel seu tacte i el maridatge que feia amb la caixa de canvis de doble embragatge DCT, que aconseguia extreure el nervi del motor i oferir unes prestacions prou dignes des de la zona baixa del tacòmetre, més que suficients per un ús estàndard del vehicle.

La Giulietta es mou amb facilitat en entorns urbans, tot i que el mode dinàmic no m’acaba de convèncer per un ús intensiu, ja que pot arribar a resultar un pèl brusc a l’hora d’engranar marxes curtes al sortir d’un semàfor o en retencions, per exemple.

La Giulietta 2.0 JTD es troba molt còmode en carreteres revirades, on extreu tot el seu potencial i la seva essència, comportant-se com hom espera d’un vehicle que porta l’emblema del “Biscione” milanès. El tarat dur de la direcció i la rigidesa de la suspensió es mostren clarament per sobre de la mitjana del segment, i tot i ser un vehicle dièsel, motor transversal i tracció davantera, conduir-lo per carreteres de muntanya poc transitades és divertit i satisfactori. Ara bé, potser la Giulietta no és tan reactiva i àgil com ho era el seu predecessor, el 147, en carreteres revirades. Per contra, és molt més estable, eficient i contundent a l’hora d’entregar la potència del motor, i més ràpid i segur en el pas per corba.

On la Giuletta mostra la seva eficàcia i estabilitat és a l’hora de circular per carreteres ràpides i autopistes, on extreu tot el seu potencial mantenint consums continguts tot i circular a ritmes elevats. Ara bé, si seleccionem el mode dinàmic durant llargs viatges podríem arribar a cansar els passatgers menys avesats a cotxes d’un tacte rígid i més o menys esportiu.

A tall anecdòtic, la nostra unitat contava els consums “a l’americana”, és a dir, contant quants quilòmetres podem fer per cada litre de combustible en comptes del mode tradicional de litres als cent quilòmetres. Com em va sorprendre la novetat vaig decidir no canviar-ho a la configuració del cotxe, i vaig registrar una mitjana de consum de 18 quilòmetres per litre, o el que és el mateix, 5’5 litres als cent quilòmetres.

Conclusió

la Giulietta és un compacte solvent, efectiu, esportiu i amb classe. Una recepta d’èxit que no ha acabat de conquerir el cor dels consumidors. Amb tot, és una opció ideal per aquells compradors que busquen un compacte diferent, passional i amb capacitats dinàmiques per sobre de la mitjana del seu segment.

Preus

El ventall de preus de l’Alfa Romeo Giulietta arrenca amb els 15.940€ (promoció comercial) de les versions bàsiques de la gamma, amb el motor 1.4 TB benzina de 120 cavalls, fins als 29.500€ de la versió Veloce amb motor 1.7 TB de 240 cavalls. La nostra unitat de prova tenia un preu base de 23.426€, d'acord al preu vigent en el moment de realitzar la prova (cal sumar-hi els extres).