Reportatge
Ferran Vital

L'autonomia dels cotxes elèctrics: mitges veritats?

Analitzem els factors que influeixen en el càlcul de l'autonomia dels cotxes elèctrics

L’autonomia dels cotxes elèctrics: mitges veritats? / FERRAN VITAL Zoom

L'autonomia és el gran taló d'Aquil·les dels cotxes elèctrics. Amb una autonomia generalment inferior a la dels cotxes de combustió i una xarxa de punts de recàrrega encara no del tot ben implantada al territori, molts potencials compradors encara no acaben de creure's el cotxe elèctric com una alternativa real i de present.

A més, els compradors no acaben de creure's les xifres d'autonomia promeses pels grans fabricants. I és que els precedents dels cotxes de combustió (que prometen consums teòrics sempre un o dos litres inferiors als reals) resten credibilitat a les autonomies teòriques dels cotxes elèctrics.

Actualment, els cotxes que es venen al nostre país mesuren el consum o autonomia mitjançant el cicle NEDC (New European Driving Cycle), un sistema fixat per la Unió Europea molt criticat per les divergències dels resultats obtinguts en aquestes proves amb la realitat. Entre altres, les proves NEDC no circulen amb el cotxe sobre l'asfalt, sinó que es limiten a aixecar-lo i fer-lo funcionar dins el taller, a velocitat i temperatura constant i sense cap mena de desnivell o acceleració sobtada.  

L'actual cicle d'homologació de consums NEDC és poc realista i serà substituït pel nou sistema WLTP, molt més ajustat a la realitat

De fet, aquest sistema ha de ser substituït progressivament pel cicle WLTP (World Harmonized Light Vehicles Test Procedure), un nou sistema que s'utilitzarà a tot el món i que obtindrà dades molt més realistes.

En el cas dels cotxes elèctrics, els principals fabricants utilitzen els registres d'autonomia homologats pel cicle NEDC (igual que els fabricants de cotxes de combustió), i podem trobar-nos amb sorpreses com l'escurçament sobtat de l'autonomia en condicions reals de circulació. Per exemple, l'e-Golf promet 300 quilòmetres d'autonomia, però durant la prova vam comprovar que, tot i intentar practicar una conducció molt eficient, l'autonomia real difícilment supera els 210 o 220 quilòmetres. Més o menys passa el mateix amb el Renault Zoe o els Tesla Model X i Model S, per posar exemples de cotxes que hem pogut provar.

Factors externs que determinen l'autonomia

No volem dir amb això que tots els fabricants menteixin o que no diguin la veritat. Senzillament, els cicles de consum elèctric i l'autonomia d'aquests vehicles depenen molt de les condicions mediambientals (temperatura, pressió), la manera o l'estil de conducció o l'orografia del recorregut, uns factors externs que determinen la durada de l'autonomia d'aquests cotxes.

A més, l'autonomia d'un elèctric es ressentirà tant o més que un de combustió de factors com la temperatura i intensitat del sistema de refrigeració, la quantitat d'objectes i dispositius connectats (bàsicament mòbils o tauletes) o fins i tot la quantitat d'ocupants i el pes dels objectes que transportem.

Factors interns que determinen l'autonomia

Les bateries de liti perden capacitat de càrrega al llarg del temps i de fer-les servir, i la mateixa bateria oferirà autonomies diferents en funció de si és al començament o al final de la seva vida útil.

Per acabar, convé recordar que molts fabricants equipen els seus vehicles amb uns neumàtics especials de poc contacte diferents dels que utilitzem la majoria de conductors diàriament que afavoreixen les proves de consum –de carburant tradicional o elèctric– maridades amb llandes específiques i que, fins i tot, juguen amb la pressió dels neumàtics per oferir menys superfície de contacte i reduir la fricció per afavorir els consums.