Segons el cens de l'Ajuntament de Barcelona, a la capital catalana l'any passat hi havia 213.875 motocicletes i 82.743 ciclomotors, és a dir: el 36% dels vehicles matriculats. Aquestes xifres fan que Barcelona sigui la segona ciutat europea, després de Roma, amb més vehicles motoritzats de dues rodes, i la primera en relació a la quantitat d'habitants, 129 per cada 1.000 ciutadans.

A Barcelona cada dia hi ha 4,9 milions de desplaçaments interns, dels quals un 13,3% es fan amb vehicles privats. Entre aquests, la moto en protagonitza un 40%. Els resultats contribueixen a l'anomenat model Barcelona de mobilitat.

Què passaria si un dia els seus usuaris decidissin deixar-los aparcats i utilitzar alguna altra classe de transport? La resposta la trobem contestada, parcialment, els dies de pluja intensa: els carrers queden col·lapsats amb molta rapidesa.

Està clar que l'aportació a la millora de la velocitat mitjana de circulació per la ciutat que fan els usuaris d'aquestes eines de mobilitat és evident. Però també és cert que la convivència amb la moto de vegades és complicada, sobretot perquè només disposen de 55.076 places d'aparcament en superfície reglamentades, cosa que obliga els seus usuaris a deixar-les, de vegades, en llocs que generen incomoditat als vianants que n'han de compartir l'espai per transitar.

I també és cert que la seguretat d'aquests vehicles està en discussió: "Les motos han de tenir un tracte diferencial en la lluita contra els accidents", ha declarat Joan Josep Isern, director del Servei Català de Trànsit, que ha creat un grup específic de treball per progressar en la reducció de la sinistralitat dels motoristes, que no avança al mateix ritme i resultats obtinguts entre els usuaris de l'automòbil. Tot i això, des de l'any 2007 la xifra de motoristes morts en accident s'ha reduït un 58%. Dels 16.450 vehicles que l'any passat van estar implicats en sinistres viaris a Barcelona, 4.791 eren motos, 1.274 ciclomotors i 677 bicicletes.

La moto aporta fluïdesa i eficàcia al trànsit ciutadà, però a canvi d'un risc determinat. Sebastià Salvadó, president del RACC, reclama "un respecte generalitzat cap a la moto per part de les administracions, que es tradueixi en inversions per al manteniment i la reforma de la via pública".

Segons l'entitat que encapçala, la conducció d'una moto requereix una formació especialitzada perquè el risc és superior al d'altres vehicles, les lesions en cas d'accident són més greus i l'anticipació que requereix el seu ús obliga a una preparació que només s'aprèn amb un ensenyament rigorós. Segons una enquesta promoguda amb la marca Montesa-Honda, i en què han participat 3.390 usuaris de vehicles de dues rodes, dels quals un 58% havien tingut algun accident, el 85% dels motoristes que havien fet alguna mena de curs de conducció no havien tornat a tenir cap accident més.

De tota manera, l'estudi determina que en el 53% dels accidents la responsabilitat ve de fora, d'altres vehicles, sovint un turisme, cosa que demostra que la convivència entre mobilitats diferents, el respecte, és una assignatura pendent.

L'enquesta revela, a més, que el factor humà, amb un 49%, és la causa principal dels accidents en moto, que, en un 63% a la ciutat i en un 49% a la carretera, acostumen a passar durant el primer quart d'hora de trajecte.

Les vendes de motos creixeran l'any que ve

El 2013 acabarà com a sisè any consecutiu de davallada de vendes del mercat de vehicles de dues rodes.

Segons Anesdor, l'associació que aglutina el 90% de les empreses espanyoles del sector de la moto, aquest curs econòmic finalitzarà amb 106.100 motos i ciclomotors venuts durant l'any. Això vol dir una pèrdua del 8,9% comparada amb els del 2012.

Les motos més petites, els ciclomotors, i les més grosses, les de cilindrada alta, són les que han experimentat un retrocés de vendes més gran, en benefici del segment dels megaescúters -un concepte que de mica en mica va guanyant terreny en detriment de les superbikes -, que és dels pocs que creix.

De cara a l'any vinent, com passa amb els cotxes, els fabricants veuen per primera vegada llum -més aviat una llumeta- al final del túnel. Les previsions apunten a una crescuda al volant del 3%, amb una estimació de 109.200 unitats, entre les quals les motos de més de 50 cc viuran un increment de vendes del 4,15%.

La mort del ciclomotor, una eina d'aprenentatge

Als anys 70 i 80, l'economia de fabricants com Derbi, Piaggio i Rieju pivotava sobre les vendes de ciclomotors: un vehicle magnífic per introduir-se en el món de la mobilitat, i que va aportar un aprenentatge molt valuós a diverses generacions de futurs conductors.

Però la crisi del sector, la pujada de l'IVA i, sobretot, el canvi de la legislació que en regulava l'accés van abocar aquest segment a una caiguda que ara per ara sembla no tenir aturador. Aquest any les vendes de ciclomotors han baixat un 20,41%, al qual s'estima que s'afegirà un 5% més.

Les previsions auguren la mort d'un producte que ha estat crucial, no només per la continuïtat dels pocs supervivents que encara queden dedicats a això, sinó també pels inqüestionables valors de formació que aquestes petites motos han significat. Ara, quan un motorista es vol iniciar en la mobilitat, ho fa a partir d'una 125 cc, sense acumular l'experiència que li aportava el ciclomotor.