BarcelonaL’exemple de Laia Sanz ha empès moltes catalanes que volen seguir el seu mestratge en les diferents modalitats del motociclisme de competició. Però aquesta inèrcia està perdent força amb la mateixa velocitat amb què es va posar en marxa.

Des que Sanz va deixar de fer trial el 2013, els set campionats del món posteriors se’ls ha emportat Emma Bristow, que corre amb Sherco, una marca francesa d’origen català que encara produeix aquí, a Caldes de Montbui, les motos de trial.

L’anglesa, de 29 anys, ha sabut heretar el regnat de la Laia també en el terreny professional. A més del suport que rep de la marca, el seu marit li fa de motxiller, té una preparació física molt bona i una diferència d’edat prou notable respecte a les rivals que li permet treure molt rendiment de la seva experiència.

Quan la catalana va deixar el trial hi havia un bon grapat de noies d’aquí amb un nivell molt alt (Mireia Conde, Elisabeth Solera, Maria Giró, Carla Caballé...). Des del 2011 la madrilenya Sandra Gómez (2) i les catalanes Conde (2), Solera (1) i Berta Abellán (3) s’han anat repartint els títols espanyols. Però al mundial els ha estat impossible derrotar Bristow.

El 2019 Abellán, Gómez i Neus Múrcia -campiona d’Espanya l’any passat- van obtenir el vuitè títol per a la RFME al Trial de les Nacions en categoria femenina, que enguany no s’ha disputat.

Aquesta federació, que presideix un extrialer -Manuel Casado-, és l’únic estament esportiu que dona suport a les pilots amb prou nivell per fer aquesta prova i les tres curses que cada temporada formen el calendari internacional.

Però no totes les marques les ajuden com fa la firma catalana Vértigo amb Berta Abellán, de 21 anys i subcampiona mundial aquest 2020, que -de tota manera- s’ha de fer càrrec de la contractació del motxiller, una figura imprescindible per practicar aquest esport amb un cert nivell.

La resta s’han de pagar de la seva butxaca totes les despeses, tant pel que fa al material (motos i recanvis) com als entrenaments -una partida molt important- i a l’assistència a les vuit proves del campionat d’Espanya.

La situació ha fet que moltes d’aquestes noies hagin decidit penjar el casc ja abans de la crisi sanitària, davant la falta d’ajudes i que, avui en dia, el trial femení pràcticament ha mort a l’Estat, i no pas pel covid-19.

A la cursa que al febrer va inaugurar a Aitona el campionat d’Espanya, entre els 106 participants només hi havia una dona, Berta Abellán, que amb aquest panorama ha decidit passar a la categoria TR4 per mirar de pujar el seu nivell per quan corri a fora i així millorar el tres subcampionats mundials que té.

La baixa més notable és la de la campiona d’Espanya i quarta del món el 2019, Neus Múrcia, nascuda a Vilanova i la Geltrú fa 19 anys i que actualment estudia publicitat i relacions públiques.

Fins ara la seva marca (Gas Gas) només l’ajudava amb la cessió d’una moto i el seu manteniment, sempre que s’encarregués ella de portar-la a la factoria de Salt. El fabricant de cascos, el de la indumentària esportiva i el de botes li facilitaven material. Però pel que fa a la resta de despeses les han hagut d’assumir totalment els seus pares, fins que la racionalitat ha posat fre al que estava sent una sagnia per a la seva economia familiar, tot i que hi havia converses amb un altre fabricant de motos de trial que, de tota manera, no millorava gaire més les condicions de suport.

La Neus, que va en moto des dels tres anys, no demanava més que una petita ajuda d’entre 500 i 1.000 euros mensuals, però ni això ha estat possible. Les marques diuen que el mercat del trial és molt petit, i que l’aparador que suposa la competició per a dones no aporta vendes. Sense un retorn econòmic tangible no poden fer cap inversió en aquest sentit. Però si no queda cap noia que els aporti visibilitat, la situació mai no serà reversible. És el peix que es mossega la cua.

S’estimen més invertir en els nois. I això es nota fins i tot en la categoria TR2, per a pilots menys experimentats que els de la categoria Elit. Tot i que els seus sous estan a anys llum del de Toni Bou, el campió d’aquesta Divisió de Plata del trial pot arribar a cobrar, entre sou i incentius, uns 30.000 €. Una utopia per a una noia, ara mateix.

En el cas de Bou, Montesa es pot permetre mantenir-lo en nòmina per l’aportació de la marca matriu, Honda-HRC, i el suport d’un gran patrocinador com Repsol.

Ara mateix, la històrica marca catalana no té cap noia a l’equip, malgrat que abans havien corregut per a ella Maria Giró, Carla Caballé o Laura Donate. El distribuïdor italià de la firma ajuda una pilot d’aquell país (Sara Trentini). Amb Gas Gas passa el mateix als Estats Units (Maddie Hoover). Però en cap cas recolzen cap esportista nacional.

Pel que sembla, les marques de motos no volen saber res de quotes. A començaments d’any la Generalitat va difondre la campanya #T’hoestàsPerdent per promoure la presència de les dones esportistes als mitjans. La situació de les pilots catalanes de trial demostra, però, que els fabricants sí que s’ho estan perdent. Com a mínim, la meitat.

Els apunts:

- No tot són males notícies

KTM ha fitxat aquest any Daniela Guillén, de 14 anys, perquè defensi els seus colors als campionats d’Espanya, d’Europa i del Món de motocròs en la categoria mixta per a motos de 85 cc. Guillén, de Lloret de Mar, té un palmarès destacat en què sobresurten els títols de campiona mixta de França de 65 i 85 cc, i els femenins dels EUA de motocròs i supercròs.

- La pionera de MotoGP

L’americana Gina Bovaird va ser la primera dona que va participar en un GP de motociclisme en la categoria reina. Va ser el 1982, a França, a la categoria de 500 cc, que era l’equivalent al que avui és MotoGP. La pilot de Boston va córrer amb una Yamaha, i abans havia fet resultats destacats al campionat nord-americà AMA i a les 200 Milles de Daytona.

- Encara poc usuàries de la moto

Segons un estudi d’Unespa, l’entitat que aglutina les companyies asseguradores de l’Estat, les dones només representen un 7,5% del total dels conductors de motos, un 19,6% dels que porten escúters i un 22% dels que fan servir ciclomotors per als seus desplaçaments. De totes les assegurances que donen cobertura només a un sol conductor, en un 13% la titular és una dona.

- Una Montesa “per a dones”

Una de les estrelles de la Fira de Mostres del 1945 va ser la Montesa A45 Señora que la marca presentava com a “ideal per al públic femení, capellans amb sotana i militars amb capa”. A diferència del model original, aquesta moto tenia un angle diferent de l’espina central del xassís que permetia col·locar el dipòsit de manera que l’accés a la moto fos més senzill si qui l’anava a conduir portava alguna d’aquestes peces de roba. Més enllà d’aquest exercici de disseny, aquesta moto era la demostració de la gran visió de futur del creador de la marca, Pere Permanyer.

-Un 2020 bo, malgrat tot

Com a tots els esports, la temporada ha sigut molt estranya i molt curta. Tot i així els resultats a l’off-road han estat bons. A destacar: el subcampionat mundial d’enduro de la catalana Mireia Badia, que també ha guanyat el campionat d’Espanya. Un cop més la madrilenya Sandra Gómez ha sorprès tothom. Aquest 2020 s’ha convertit en la primera dona que finalitza el temible Erzberg Rodeo. Va acabar la tretzena entre vint-i-tres supervivents d’un total de cinc-cents participants després de quatre dies de cursa molt durs. Gómez porta ¡divuit anys! fent també trial. Aquest any ha empatat a punts al Mundial amb Berta Abellán, i ha acabat tercera del certamen.