LA GUANTERA
Barcelona

Skoda Octavia: nascut per agradar i fer la guitza

El primer exemplar d'aquest model va sortir al mercat fa 60 anys

Dos exemplars de la gamma Octavia de Skoda. / SKODA Zoom

Que els Skoda que podem trobar actualment als concessionaris són uns cotxes molt bons que tenen poc a veure amb els que van començar a arribar al nostre mercat ja fa gairebé trenta anys, amb models molt justets com el Favorit i el Felicia, ja és una realitat molt coneguda i perfectament instal·lada en el coneixement popular. Però, d’uns anys ençà, el salt qualitatiu d’aquesta marca és de tal dimensió que fins i tot algunes de les firmes que, com ella, formen part del poderós grup Audi-Volkswagen la comencen a veure més que com una germaneta que s’ha espavilat a base de bé, com una seriosa competidora que convé marcar de prop. I sense gaires contemplacions.

Aquesta consolidació ha arribat gràcies a models tan importants com l’Octavia, un cotxe que va néixer ara fa 60 anys però que, tal com el coneixem actualment, va començar el seu recorregut l’abril del 1996. Ara arriba el torn de la quarta generació d’un producte que ha estat un pilar fonamental de la història de la marca txeca. Amb el temps n’han venut set milions d’unitats a tot el món. Només l’any passat en van despatxar 150.000 al mercat espanyol, on va aconseguir ser la berlina més venuda de tot l’exercici.

Després del tancament dels concessionaris per la crisi sanitària -63 a l’Estat i 11 a Catalunya-, les vendes obtingudes per Skoda al mercat local han estat per sobre del que marcaven les previsions, a pesar que el primer trimestre la caiguda va ser del 25% i que les previsions per al conjunt de l’any parlen d’un descens de l’ordre del 35%. El 2019, Skoda va vendre 1.240.000 cotxes a tot el món, cosa que va suposar un increment de la facturació del 14% fins a convertir-la en una de les marques més rendibles del grup.

Aquesta nova fornada dels Octavia -que ja està a la venda-és més llarga i més ampla que l’anterior. Arran de l’augment de dimensions, el maleter també ha crescut i ara és el més gran de tot el segment B, al qual pertany. Però aquest Skoda no només destaca per l’amplitud o pel preu, que és força competitiu si tenim en compte el que aporta el cotxe. Quan hi puges tens la sensació no ja de ser dins un vehicle d’un segment superior, pròxim al que en diuen premium, sinó fins i tot d’anar assegut... dins un cotxe d’una altra marca. De fet, la primera cosa que penses és: de debò que no és un X? (No poso el nom per no alterar ningú.)

El nou Octavia és més còmode, més equipat, més connectat i més sostenible que mai. I, per si no n’hi havia prou, les opcions mecàniques que s’ofereixen als clients són realment enormes, amb la possibilitat de triar entre motors de gasolina, dièsel, híbrids endollables, microhíbrids i fins i tot de gas natural d’automoció. Fins a quinze motors diferents... Quina feinada per als venedors, haver-ho d’explicar tot! D’entrada, no totes aquestes opcions estan disponibles, però de mica en mica s’aniran incorporant a l’oferta comercial de la marca.

Amb un disseny força més refinat que abans, el cotxe està disponible en dues carrosseries -berlina i familiar- i sis nivells d’acabats, dels quals d’entrada només han arribat dos dels tres més populars, pendents també dels que s’hi vagin afegint. Per complementar-los, la marca ofereix fins a deu paquets de personalització per configurar el cotxe al nostre gust i les nostres necessitats. Quan accedim a l’interior, el lloc de conducció recorda bastant el del nou León, per bé que hi ha més comandaments en comparació amb el Seat, que opta per un nivell de digitalització extrem que gairebé prescindeix de tots els botons de gestió. Aquí s’ha trobat un punt intermedi que ens situa molt a prop del plantejament fet pel Volkswagen Golf, per exemple.

En el nostre cas vam tenir l’ocasió de provar-ne la versió familiar -personalment, crec que la més encertada des del punt de vista del disseny- equipada amb el canvi automàtic DSG, ja sobradament conegut de tot el grup, i amb tracció al davant, tot i que hi haurà versions de l’Octavia equipades amb tracció a les quatre rodes. La sensació general va ser molt bona, tant des del punt de vista mecànic com del dinàmic, i és que amb la combinació de tots els elements procedents d’una garantia tan sòlida com la que ofereix el conglomerat industrial d’origen, el resultat no podia decebre de cap manera. Amb una diferència: a millor preu... que els seus germanets, com ho demostren els 19.500 euros (amb tots els descomptes possibles, excepte la hipotètica aplicació d’un pla Renove) de partida per la versió Ambition amb motor Tsi de 110 cavalls. Ai que la ballarem!

Silence S02 LS: la democratització elèctrica

Les motos elèctriques no són barates. De fet, cap vehicle elèctric ho és, en general. La despesa que cal fer per adquirir-los acostuma a demanar un esforç important en qualsevol economia domèstica, per molt que les empreses que els comercialitzen s’escarrassin a explicar que aquesta inversió queda amortitzada amb el pas del temps per l’estalvi que suposa el preu més assequible (en teoria) de l’energia elèctrica comparada amb el de la gasolina, en la reducció important dels costos de manteniment mecànic i en la despesa inexistent en determinats consumibles: lubricants, filtres, rodaments...

Segons algunes marques, la causa d’aquest sobrepreu se centra en el valor encara molt elevat, en proporció, de la fabricació de les bateries, que, segons algunes fonts, pot arribar a suposar gairebé la meitat del cost d’una moto elèctrica, de moment. Quan el fabricant de motos elèctriques català Silence va néixer el 2012 ho va fer amb dues premisses clares: la creació d’una tecnologia pròpia per a les bateries que els permetés produir-ne la major part a la seva pròpia seu, amb l’estalvi que això suposa; i l’orientació del gruix de la producció cap al mercat professional, el de les grans empreses i corporacions.

Amb el temps el primer enfocament s’ha mantingut, però el segon ha ampliat el camp d’acció. El llançament a finals del 2018 del model S01, el primer escúter de la marca dirigit al client particular, ho confirma. Recentment, la sortida al mercat de la versió LS (Low Speed) del model S02 referma encara més aquest propòsit. Aquesta interpretació low cost del producte amb què la marca ha consolidat el seu èxit indiscutible al mercat professional és un model enfocat al comerç de proximitat, als autònoms de la distribució, però també al client particular.

Usuaris que busquen un vehicle de zero emissions però que no necessiten ni l’autonomia (porta una bateria de menys capacitat), ni les prestacions (aquest escúter té la velocitat limitada a 45 km/h), ni algunes de les eines sofisticades en matèria de connectivitat del model original o de la mateixa S01. Però la simplificació d’aquesta moto no suposa cap renúncia a la fiabilitat i al sentit pràctic d’un vehicle que, amb la nova política, ha aconseguit rebaixar el preu fins a 3.200 euros (el model S02 HS val 4.900 euros i l’S01, 6.250) que l’usuari particular pot finançar sense interessos. Un esforç plausible per acostar la mobilitat elèctrica al màxim nombre d’usuaris... que ho puguin pagar.