I a Alemanya, va un espanyol i guanya amb un cotxe italià dissenyat per un grec. Llegit amb la veu de Chiquito de la Calzada semblaria el començament d'un acudit, com els de Lepe, però no ho és. Va ser la resposta d'Alonso al podi a la pregunta formulada per un irònic Niki Lauda, que sempre s'ha caracteritzat per tenir molta mala bava.

Ni el rescat de la banca espanyola és una cosa per fer bromes, ni la victòria d'Alonso és com per no començar a prendre's seriosament la seva candidatura al títol. Ja disposa de 34 punts de marge, més d'una victòria, sobre Webber, el segon classificat.

A Ferrari han girat la prestació del cotxe com un mitjó. L'F2012 ha passat de ser aquell bunyol de començament de temporada a convertir-se en la referència tecnològica actual. Com poden canviar les coses en només quatre mesos. Ara, fins i tot Red Bull i McLaren copien algunes de les solucions del cotxe de Maranello. Això sí que fa gràcia.

Per sobre del rendiment d'aquest vehicle, les mans d'Alonso i la seva habilitat per gestionar el desgast dels pneumàtics, són el que justifiquen el liderat. El Ferrari és molt millor, però continua sense ser el monoplaça més eficaç. Els resultats de Massa ho confirmen. La capacitat inqüestionable d'Alonso és el que dóna valor a la classificació.

Els comissaris tècnics van creure que els Red Bull tenien algunes irregularitats al motor. Van escoltar els arguments de l'equip i, tot i no estar-hi d'acord, no els van penalitzar. Si no hi estaven d'acord, per què no els van sancionar? Això no fa gràcia.

El campionat d'enguany és tan distret, interessant i emocionant, que no necessita additius així. Ara no faltarà qui digui que la FIA vol afavorir Ferrari a qualsevol preu.

Difícilment ens podrem creure els que manen si no tenen un criteri rigorós i, sobretot, homogeni. La penalització a Vettel per avançar Button fora de la pista sona a compensació pel que van perdonar a Red Bull. Un atac flagrant a l'esperit pur de la competició, un greuge per a l'espectacle.