Aquesta setmana s'ha celebrat una nova edició (i ja van 102) de la Targa Florio. Tot i ser relativament desconeguda a casa nostra, la Targa Florio probablement és una de les competicions més llegendàries del món de l’automobilisme. Només pronunciar el seu nom evoca una sèrie de valors i sensacions a pràcticament tots els amants del motor. I és que, de fet, la Targa Florio va ser la primera cursa de resistència del món del motor, molts anys abans que se celebressin curses mítiques com les de Daytona, les 24 hores de Le Mans o la també italiana Mille Miglia.

La Targa Florio va ser creada l’any 1906 (ara fa 112 anys) pel jove prohom sicilià Vicenzo Florio, el jove hereu (aleshores només tenia vint-i-dos anys) de la família Florio, una de les més importants de Palerm, la capital de Sicília, que estava dedicada al comerç marítim entre l'illa siciliana, els ports del nord d'Itàlia –especialment Gènova– i les ciutats atlàntiques del nou continent americà.

Des dels seus inicis, la Targa Florio va comptar amb la presència i la complicitat dels millors pilots i fabricants italians i europeus. Aquesta cursa de resistència consistia a fer diverses voltes (unes onze, però el número final podia variar en funció dels participants o les condicions atmosfèriques) en un circuit format per carreteres obertes a l’interior de l’illa de Sicília, que no sempre estaven en bon estat, i sovint no estaven ni asfaltades. El circuit, que va patir diverses modificacions al llarg dels primers anys, feia uns setanta quilòmetres de llarg, i els pilots havien de completar més de cinc-cents quilòmetres sobre l’orografia volcànica de l’illa siciliana.

L'origen del nom

El mot 'targa' es pot traduir per 'escut' o 'placa', ja que el premi consisteix en una mena de placa més una recompensa en efectiu.

La primera edició de la Targa Florio del 1906 la va guanyar el torinès Alessandro Cagno, al volant d’un Itala, una mítica marca transalpina amb seu a Torí d'inicis del segle passat avui ja desapareguda. La segona edició, el 1907, la va guanyar Felice Nazzaro, que comptava amb el mateix Vicenzo Florio com a mecànic-copilot, al volant d’un Fiat. Curiosament en aquella segona edició el tàndem Nazzaro-Florio va imposar-se sobre un altre pilot de Fiat, un jove Vicenzo Lancia (el mateix que anys després fundaria la marca Lancia).

I és que els primers anys de competició, la Targa Florio era un campionat dominat per pilots i constructors italians, tot i que ja cridava l'atenció dels principals pilots i fabricants europeus i nord-americans. No seria fins després del parèntesi de la Primera Guerra Mundial (1914-18) que un cotxe francès (Peugeot, 1919) i un d’alemany (Mercedes, 1924) trencarien el monopoli local.

El circuit era certament perillós, i les mesures de seguretat dels vehicles distaven molt de les actuals. Per tant, no era estrany que cada edició hagués de lamentar diversos accidents que sovint eren fatals per als pilots i els seus mecànics. Però, lluny d’espantar els participants, la perillositat de la carrera la feia cada cop més popular.

Mussolini vol demostrar la superioritat italiana

Mussolini vol demostrar la superioritat italiana

Els anys 30 van significar l’edat d’or de la Targa Florio. Després del domini dels Bugatti T35 entre el 1925 i el 1929 (amb cinc victòries seguides gràcies als llegendaris Constantini i el gal Albert Divo), la dècada dels 30 es va convertir en un monòleg dels pilots i fabricants italians, esperonats pel règim feixista de Mussolini, que utilitzava la Targa Florio com element propagandístic per destacar la “superioritat” italiana.

Durant els anys 1930 i 1935 Alfa Romeo va encadenar cinc victòries seguides gràcies al 8c, oferint grans espectacles amb el duel dels seus dos millors pilots, els llegendaris Achille Varzi i Tazio Nuvolari. Però a partir del 1936 i fins l’any 1940 Maserati va imposar la seva llei sobre l’asfalt i la pols de Sicília, gràcies als triomfs del llombard Luigi Villoresi.

Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial (1939-45), la Targa Florio va recuperar la seva activitat l’any 1948, però amb un perfil molt més baix que els anys anteriors al conflicte mundial.

Anys 50: l'edat d'or

No seria fins mitjans dels anys 50 que la Targa Florio recuperaria el seu nivell i prestigi internacional, gràcies a la presència de pilots i fabricants que elevarien el nivell competitiu. Així doncs, va caldre esperar fins al 1955 per veure la primera victòria no italiana a la Targa Florio, fins aleshores dominada pels Ferrari 166, els Alfa Romeo 6c o el Lancia Aurelia. Però la irrupció del Mercedes 300 SLR conduït per Stirling Moss i la seva brillant victòria el 1955 van deixar bocabadats públic i participants.

La competició es va tornar més emocionant encara amb l’entrada de Porsche a mitjans anys 50. Els 550, 718, 907, 910 i 904 van dominar amb mà de ferro les edicions dels anys 50 i 60, protagonitzant duels llegendaris amb els Ferrari 255 i Dino, o amb els Alfa Romeo 33, iniciant una rivalitat llegendària que feia vibrar els milers de 'tifosi' sicilians que seguien les evolucions a peu de carretera.

De fet, Porsche va obtenir onze victòries a la Targa Florio i es va convertir en el fabricant que més vegades es va imposar a la carrera de resistència, per davant d’Alfa Romeo o Ferrari, amb deu i set victòries respectivament. Tant important fou la cursa siciliana per a Porsche que fins i tot encara avui bateja els seus models 'cabrio' o descapotables amb el mot Targa.

L'heroi local

Menció a part mereix Nino Vacarella. Vacarella era un mestre d’escola nascut i resident a Palerm, apassionat per les quatre rodes i la velocitat. Tot i no ser un pilot professional, Vacarella va deixar tothom bocabadat quan va guanyar les edicions de 1965 amb un Ferrari 275 i les del 1971 i el 1975 amb un Alfa Romeo 33/3 imposant-se a pilots consagrats, davant l’èxtasi de l’afició local, que idolatrava el seu mestre d’escola.

La Targa Florio es transforma en ral·li

La Targa Florio va desaparèixer l'any 1977 i va reconvertir-se en un ral·li per etapes, i no en un circuit obert. El desafiament tècnic i tecnològic de les primeres edicions havia desaparegut i els pilots ja no se sentien tan atrets per l’esperit aventurer dels primers “raids” sicilians.

Des d’aleshores el ral·li Targa Florio s’ha disputat anualment a les carreteres que envolten Palerm (no hi ha trams de sorra i terra) i ha esdevingut puntuable pel campionat italià i l’europeu de ral·li, esdevenint una competició de caràcter local. Durant tots aquests anys el ral·li ha sigut dominat per pilots i cotxes italians, com els Lancia Stratos, 031 i Delta Integrale.

Però des de fa algunes edicions se celebra una cursa de cotxes històrics paral·lela a la competició de ral·li, que ha esdevingut encara més seguida que la cursa principal. No es estrany veure joies sobre l’asfalt sicilià, i fins i tot famosos i prohoms han pres part a la Targa Florio al volant de les seves joies. Per exemple, Lapo Elkann és un dels habituals de la Targa Florio històrica, entre altres membres de la societat italiana i europea.

Aquest any la Targa Florio ha arribat a la seva edició número 102 (alhora que celebra el 112è aniversari). Això la consolida com la prova de resistència més antiga (i una de les més prestigioses) del món.