L'any passat es van celebrar trenta anys de l’estrena del film 'Retorn al futur' ('Back to the future', en anglès), una de les millors pel·lícules de tots els temps. De fet, tota la generació de nens nascuts entre els anys 70, 80 i inicis dels 90 reconeixeran en aquesta pel·lícula un dels seus referents d’infantesa.

La gran estrella d’aquell film era la màquina del temps que permetia viatjar al futur i al passat. I aquella màquina es va convertir en la icona de tota una generació: el DeLorean DMC-12, un vehicle llegendari amb una història tràgica.

Un somni americà

John Zachary DeLorean (1925-2005) era fill d’un immigrant romanès que va provar fortuna als Estats Units. Nascut a Detroit (el bressol de la indústria automobilística dels EUA), el jove DeLorean va començar a treballar en un taller de barri per pagar-se els estudis d’enginyeria mecànica, ja que la situació econòmica de la seva família (era el gran de quatre germans i el seu pare tenia seriosos problemes d’alcoholisme, cosa que va propiciar el divorci dels seus progenitors) era molt delicada.

Un cop llicenciat, DeLorean va començar a treballar a Chrysler i Packard, on va mostrar unes aptituds superlatives, cosa que li va valer un ràpid ascens cap a General Motors, on va començar una brillant carrera. De fet, l’any 1961 ja era el cap de Pontiac, i encara no tenia ni quaranta anys.

A Pontiac DeLorean va revolucionar l’ADN de la marca i va crear productes llegendaris com el GTO, considerat el primer 'muscle car' de la història. DeLorean va passar de Pontiac a Chevrolet l’any 1969, on va corregir les deficiències de la companyia i la va tornar a fer viable. Això el va portar a la vicepresidència del grup GM. Semblava que el destí de DeLorean estava lligat al de General Motors, però aleshores va succeir el que ningú esperava.

Neix la DeLorean Motor Company

L’any 1973 DeLorean va abandonar GM contra tot pronòstic. El seu objectiu, als 48 anys, era crear la seva pròpia marca de cotxes. DeLorean era amant dels cotxes europeus, en especial dels BMW de l’època, i va creure oportú crear un cotxe esportiu de tacte europeu per comercialitzar-lo als Estats Units. Així doncs, va crear la DeLorean Motor Company (DMC) i va iniciar el que havia de ser el seu primer cotxe, el DMC-12.

L’any següent, DeLorean va contactar amb el dissenyador Giorgetto Giugiaro per elaborar els dissenys del cotxe. El DMC-12 havia de ser espectacular: carrosseria sense pintar d’acer inoxidable, portes que s’obrien en forma d’ales de gavina i una estètica suggeridora i futurista, vigent encara avui

Mentrestant, DeLorean va aconseguir finançament del Bank of America i de petits inversos, atrets per la carismàtica figura de l’enginyer nord-americà. Amb els diners a la butxaca, la DeLorean Motor Company va cercar una ubicació on instal·lar la seva fàbrica. En un primer moment Puerto Rico fou l’escollida, però en un gir de darrera hora la DMC es va instal·lar a Belfast, Irlanda del Nord.

Ja establerts al Regne Unit, DeLorean va contactar amb Colin Chapman, el llegendari enginyer de Lotus, que va dissenyar la posada a punt del DMC-12. Chapman va apostar per un sistema de direcció i suspensió molt similar al del llegendari Lotus Espirit, i va emprar un bastidor d’acer en forma de doble Y, igual que els Lotus del seu temps. Sobre el bastidor, Chapman va idear un monocasc de fibra de vidre sobre el qual es muntava la carrosseria. Un concepte realment lleuger i revolucionari, vigent fins molts anys després de la construcció del DMC-12.

Ara bé, el gran punt feble del DeLorean fou el motor. Tot i que el cotxe disposava d’una estructura de motor central i propulsió, com tots els grans esportius de tots els temps, el DMC-12 va equipar un modest V6 2.8 comprat a Peugeot-Renault-Volvo (fabricants que el van dissenyar), i que erogava tan sols 170 CV. Però, a més, les lleis mediambientals americanes del seu temps van obligar el DMC-12 a equipar un catalitzador que limitava encara més la potència, fins a uns modestos 130 CV.

Un fracàs estrepitós

El primer DMC-12 va sortir de la planta d’Irlanda del Nord l’any 1981. Tot i el seu espectacular disseny, el vehicle no estava a l’alçada de les expectatives que havia generat. Poc ràpid i massa balanceig als revolts van ser els punts més criticats del cotxe.

Però el que realment va ferir de mort el cotxe des d’un bon inici fou el preu. Si el DeLorean es deia DMC-12 era per què havia de costar 12.000 dòlars, una quantitat elevada però assumible en el seu temps (al canvi, uns 35.000 euros d’avui). Però a causa d’una mala planificació i execució, el DMC-12 va començar a comercialitzar-se per 25.000 dòlars, una autèntica fortuna en aquell moment.

La situació era molt delicada, i a mitjans de 1982 la DeLorean Motor Company estava a punt de fer fallida. La sentència definitiva arribà a finals d’any, quan John DeLorean va ser detingut als Estats Units per tràfic de drogues. Aquell mateix any Chapman va morir d’un infart i la fàbrica d’Irlanda del Nord va haver de tancar les portes havent produït tot just 7.000 unitats del DMC-12.

Glòria després de la mort

Irònicament, la glòria del DeLorean està en el fet d’haver sigut un projecte fallit. La pel·lícula 'Retorn al futur' va convertir el DMC-12 en una icona universal. La cotització dels cotxes fabricats va pujar com l’escuma i va convertir el DeLorean en un objecte de desig.

Tant és així que fins i tot hi ha una empresa a Texas anomenada com l’original (però sense cap connexió amb John DeLorean i els seus socis), que va comprar totes les peces del DMC-12 que no es van arribar a muntar i va acabar la producció dels vehicles inacabats. Fins i tot fa recreacions del cotxe original, i els clients, si volen, poden adaptar els DeLorean del segle XXI a les seves necessitats o desitjos.