BarcelonaL’arribada d’aquesta moto va ser tan lenta com ràpida la seva desaparició. La van començar a distribuir el 1976, però tres anys més tard ja no la venien, després d’una vida massa efímera per a un model que es va fer pregar moltíssim i del qual només van fabricar 760 unitats.

Des que va aparèixer el primer prototip fins que es va començar a comercialitzar van passar molts anys, tants que quan van començar a vendre-la ja estava una mica desfasada, tot i incorporar alguns conceptes que, inicialment, eren revolucionaris. El 1967 l’importador d’Ossa als EUA va tenir la pensada de fer una eina que permetés al pilot Dick Man -que corria amb les motos de la marca del trèvol- millorar els seus resultats en les curses de dirt track que feia a les pistes ovals del quart de milla. Amb aquesta intenció va encarregar a la casa mare un motor especial, consistent a unir dos propulsors de 244 cc, amb un canvi de sis relacions.

La casa Yankee Motorcycle, de Nova York, va pagar el desenvolupament d’aquest motor, que també van fer servir per fer algunes Baja desèrtiques amb un xassís propi. Va ser el primer propulsor Big Bang de la història.

A Ossa van quedar tan satisfets que van decidir utilitzar-lo per a un model de carretera, però els americans, tot i que no havien pagat l’encàrrec, no estaven disposats a permetre-ho. Llavors va començar un etern plet que va provocar que cada any veiéssim al Saló de Barcelona un prototip diferent de l’esperada Ossa 500 de carretera... Fins que el 1976 va aparèixer el model definitiu, amb el logotip de Yankee Motorcycle al càrter, i el d’Ossa al dipòsit. Era una moto molt maca, però molt difícil de portar perquè corria moltíssim i el xassís no oferia gaire estabilitat i la suspensió tampoc no era gaire eficaç. A més, el motor, que entregava la potència de cop, gastava moltíssim, es trencava massa sovint (sobretot les bieles i els cigonyals) i era molt difícil de carburar i posar a punt.