Les motos de la nostra vida
JOSEP LLUÍS MERLOS
Barcelona

Montesa Impala: una icona del disseny i de la mobilitat

La van començar a vendre el 1962 i ha esdevingut una icona

Imatge d'arxiu de la Montesa Impala / MUSEU DE LA MOTO Zoom

A Barcelona hi ha poques motos més estimades que la Montesa Impala. De tant en tant encara se senten els espetecs del seu motor de dos temps pels carrers de la ciutat pels cops de gas d’alguns nostàlgics, i tot sovint es fan concentracions que reuneixen centenars d’entusiastes d’aquest model amb tanta personalitat.

La van començar a vendre el 1962 i ha esdevingut una icona. Des que el dissenyador Leopoldo Milà la va crear, s’ha emportat un grapat de premis, com el Delta d’Or al millor disseny industrial atorgat pel Foment de les Arts Decoratives.

Quan Paco Bultó va partir peres amb Pere Permanyer i va abandonar la marca que havien fundat plegats per crear la seva pròpia, Bultaco, a Montesa volien fer una moto que no fos cara, que tingués molta solidesa mecànica i que corregués força. Així va néixer la primera versió de les diverses que hi ha hagut.

Tenia el motor molt compacte, d’un sol cilindre d’alumini injectat -tota una novetat-, canvi de quatre marxes, un particular dipòsit arrodonit que marcaria tendència i un tub d’escapament responsable del seu so tan característic; l’havia creat un alemany especialitzat en fer llanxes ràpides.

Amb el temps hi ha hagut moltes interpretacions d’aquesta moto, amb motors originàriament de 175cc, després de 250 i més recentment de 125. El 1982 van decidir tornar-la a fer després d’anys de no fabricar-la. Però la Impala 2, amb llantes d’aliatge, dipòsit de fibra i encesa electrònica, no va tenir l’acollida dels primers models originals, famosos per la seva polivalència.

En aquells temps, els pilots de Montesa sortien de casa amb un tub d’escapament especial penjat de l’esquena, anaven fins al lloc de la cursa, la corrien i tornaven a casa amb la mateixa moto... que l’endemà farien servir per anar a treballar. Igual que ara, vaja.