Les marques de cotxes són per sobre de tot empreses, de manera que el seu objectiu principal és guanyar diners. La millor forma de fer-ho és o bé venent tants cotxes com puguin o bé obtenint la rendibilitat més gran possible per cada vehicle, però la forma d'aconseguir-ho pot ser diferent en funció de la marca de què estiguem parlant. Alguns fabricants aposten per l'exclusivitat, d'altres per un marge de benefici elevat, d'altres per vendre un nombre elevat de cotxes... i en el cas d'aquests darrers, els costos de fabricació són un element clau.

Un bon exemple d'això que dic el trobem en el Grup Volkswagen. Es tracta d'una de les empreses més grans del món del sector de l'automoció, ja que aplega marques com Audi, Porsche, Bentley, Lamborghini, Seat, Cupra, Skoda, Bugatti... i un llarg etcètera que inclou fabricants de vehicles comercials, camions, motos i evidentment la mateixa marca Volkswagen. Davant d'un ventall tan gran de marques, gammes i també costos, la planificació econòmica és fonamental. I en aquest sentit el Grup VAG és un expert, ja que fa moltíssims anys que reaprofita peces, plataformes i línies de producció arreu del món amb la intenció de reduir costos i augmentar els beneficis.

Però l'exemple del qual en parlem avui no és un model que reaprofita una plataforma d'un altre o que fa servir alguna peça en concret, sinó d'un veritable cas de rebadge dins d'un mateix fabricant. Per a qui no tingui ubicat el terme, un rebadge consisteix a fabricar un mateix producte amb marques diferents, un fet que vivim avui en dia amb cotxes com el Subaru Solterra i el Toyota bZ4X, o amb el Renault Captur i el Mitsubishi ASX, sense anar més lluny. Ara bé, si algú es pensa que això és una pràctica moderna que continuï llegint, perquè aquesta és la història del Polo Playa, un Seat Ibiza amb logotips de Volkswagen.

Un Seat amb logotips de Volkswagen per a Sud-àfrica

L'any 1996, el Grup Volkswagen disposava a les seves gammes de dos utilitaris que avui en dia encara segueixen a la venda: el Volkswagen Polo de tercera generació i el Seat Ibiza de segona. El mercat sud-africà demandava un utilitari modern, però Volkswagen es va adonar que el seu Polo no era competitiu al país africà perquè els seus elevats costos de producció el convertien en un cotxe car per al públic local. Així que la solució va passar per reaprofitar un producte que ja existia al grup i adaptar-lo mínimament.

El cotxe en qüestió va ser, evidentment, el Seat Ibiza. En altres circumstàncies potser es podria haver venut el cotxe exactament igual i només canviar els logotips, però Seat era una marca que no tenia presència a Sud-àfrica i Volkswagen va voler personalitzar lleugerament l'Ibiza per tractar d'assimilar-lo una mica al Polo de tercera generació que es venia a Europa. Així, el resultat va ser el que es veu a les imatges: un Ibiza de segona generació amb tots els ets i uts, però amb alguns canvis estètics que feien que es veiés una mica més Volkswagen i una mica menys Seat.

El frontal del Polo Playa era molt similar al del Polo original, ja que elements com els fars, la graella o el para-xocs derivaven directament del model de Wolfsburg. D'altra banda, les llandes també eren específiques i a la part posterior els pilots no canviaven, però la porta del maleter sí que era diferent. Així, el resultat era un cotxe més barat que el Polo europeu i que es podia vendre a Sud-àfrica perfectament.

Tot un èxit de vendes

No hem parlat de l'interior, però el cert és que en el cas del model de 1996 l'habitacle del Polo Playa era idèntic al del Seat Ibiza excepte pel logotip del volant. Això sí, l'any 1998 la marca alemanya va introduir al seu model africà el quadre de comandaments de Polo i el Lupo, cosa que va fer que encara fos més atractiu per al públic local.

Malgrat estar disponible únicament amb carrosseria de cinc portes i anar associat necessàriament o bé a un motor 1.4 MPI de 60 o 75 CV o bé a un 1.6 MPI de 100 CV, el cert és que el Volkswagen Polo Playa es va convertir en tot un èxit de vendes a Sud-àfrica fins a l'any 2002, moment en què va finalitzar la seva comercialització. Tot plegat, un bon exemple de com reconvertir un model ja existent per evitar assumir els costos de desenvolupar-ne un de nou i poder fer el que volen fer les empreses: guanyar diners.