L'any 1935 va arribar al mercat un d'aquells cotxes que, de la mateixa manera que el Seat 600 a Espanya o el Mini a Anglaterra, va servir per motoritzar una part important d'un país, en aquest cas Itàlia. Es tracta del Fiat Topolino. Aquest model, que realment s'anomenava 500, va estar a la venda durant gairebé 20 anys (del 1936 al 1955) i va registrar una producció de més de mig milió d'unitats. Ara, 88 anys després que el primer model arribés al mercat, Fiat recupera la denominació Topolino per presentar un cotxe elèctric molt peculiar i que té una essència molt més francesa que italiana.

De la mateixa manera que ha fet Opel amb el Rocks-e, la base d'aquest nou model és la d'un Citroën AMI, un quadricicle lleuger que es pot conduir sense carnet B. Això sí, malgrat que la base i la mecànica siguin les mateixes en tots tres models, Fiat ha volgut diferenciar notablement el disseny del Topolino. D'entrada, el frontal destaca pel seu aspecte similar al del Fiat 500 de l'any 1957. A més, la marca italiana ha escollit un color verd que evoca la filosofia de la dolce vita, ha eliminat les portes (substituint-les per unes corretges), ha instal·lat un sostre de lona i ha equipat unes llantes gairebé completament carenades. Al seu interior, i de la mateixa manera que passa amb el Citroën AMI, només hi poden viatjar dues persones.

A nivell mecànic, el nou Fiat Topolino equipa un motor elèctric de 8,2 CV alimentat per una bateria d'ions de liti de 5,5 kWh de capacitat que atorga al petit model italià una autonomia de fins a 75 quilòmetres. La velocitat màxima està limitada a 45 km/h, però la càrrega completa es pot fer en tres hores en un endoll convencional. Encara no s'han confirmat preus oficials, però s'espera que estigui a la venda durant l'abril de l'any 2024.

Així era el primer Fiat Topolino

En essència, i com passava en molts països europeus en aquella època, el primer Fiat Topolino responia a les necessitats del mercat de disposar d'un vehicle petit i econòmic que servís per motoritzar el país. L'enginyer Dante Giacosa va ser l'encarregat de desenvolupar aquest nou model, que destacava per resultar especialment senzill en elements com el xassís, la suspensió o el motor. De fet, va ser aquest darrer component el més revolucionari de tots, ja que es va dissenyar per no haver de fer servir bombes de refrigeració o combustible.

Les seves prestacions no deixaven bocabadat ningú, però resultaven més que suficients per al que es demanava en aquella època. Amb una cilindrada de 569 cc i quatre cilindres, el petit motor de gasolina del Topolino desenvolupava una potència de 13 CV i un parell motor de 32 Nm, suficients per moure la poc més de mitja tona de pes fins als 80 km/h de velocitat màxima, aproximadament. Malgrat el seu èxit comercial, la veritable revolució al fabricant italià (i al país en general) va arribar amb el seu substitut, el Nuova 500, presentat l'any 1957.