Les motos de la nostra vida
Barcelona

Vespa Primavera: l’escúter de més èxit

La Vespa, el vehicle creador del concepte escúter, va néixer l’any 1946 a Roma gràcies a la iniciativa de la casa Piaggio

Imatge d'arxiu d'una Vespa / MUSEU DE LA MOTO Zoom

La Vespa, el vehicle creador del concepte escúter, va néixer l’any 1946 a Roma gràcies a la iniciativa de la casa Piaggio, que des del 1884 ja feia vaixells, trens, furgonetes i autobusos, a més de tota mena de motors. Dissenyada per l’enginyer aeronàutic Corradino d’Ascanio, inicialment li deien Paperino, que és com a Itàlia anomenaven l’ànec Donald. Fins que algú, veient que tenia una cintura estreta i un cul molt ample, la va comparar amb una vespa... i d’aquí li ve el nom.

A Espanya va tenir una gran acollida, sobretot perquè un cosí de Franco, el marquès de Huétor de Santillán, en va ser el primer importador i va saber aprofitar els avantatges del seu parentiu. El 1952, gràcies al Banco Urquijo, van fer a Madrid una fàbrica que tindria com a principal accionista l’Institut Nacional d’Indústria. Hi produïen els models originals italians, però també alguns d’autòctons.

Un dels de més èxit, i que va durar més temps -de fet, actualment encara hi ha un escúter amb el mateix nom- va ser la Vespa Primavera, que van començar a produir el 1968 amb un motor més potent, un far davanter totalment nou i un bastidor que derivava del de la 150 Sprint. Heretava algunes solucions de la popular Vespa 50 que havia fet furor al seu país d’origen, i que aquí oferien amb motors de 75 i 125 cc.

La majoria dels compradors de la versió més petita no trigaven a incrementar-li la cilindrada, i molts hi adaptaven els kits de motor, embragatge i escapament de les cases Polini o Pinasco, que les convertien en autèntics míssils. Eren tan ràpides que a començaments dels 80 es van fer moltes competicions de resistència amb aquestes motos -sobretot a la Zona Universitària de Barcelona i a Montjuïc, darrere de l’Estadi Olímpic-, en les quals participaven pilots de prestigi nacional.