Porsche punxa a la Xina i arrossega pèrdues milionàries

Porsche és la joia de la corona del grup Volkswagen. La marca fundada a Stuttgart per Ferdinand Porsche ha estat històricament la que més benefici i marge operatiu ha aportat en el grup industrial Volkswagen, sobretot a partir de l’any 2000, amb l’aparició de models com el Cayenne o el Cayman, cotxes que van anar més enllà del nouonze, el producte estrella de la marca alemanya.

Al llarg dels darrers deu anys Porsche va consolidar el seu creixement en els mercats emergents fora d’Europa, especialment a l’Orient Mitjà i a la Xina, on l’any 2021 Porsche va arribar a vendre 95.000 cotxes, enfront de les 40.000 unitats que ha venut l’any 2025. I és que l’aparició de noves marques xineses de luxe –com Denza o Xiaomi– que pretenen arribar als clients ambiciosos del gegant asiàtic han fet que Porsche acumuli una davallada de vendes superior al 25% al mercat xinès al llarg dels darrers dotze mesos, del 58% durant els darrers quatre anys i el que és més preocupant, que tanqui un 2025 per oblidar amb una caiguda de vendes del 6% a escala mundial. Per entendre la magnitud de la tragèdia a escala xinesa només cal observar la reducció de concessionaris i centres autoritzats de Porsche al país, que passaran de més de 150 concessionaris l’any 2024 a tan sols 80 aquest any 2026.

La situació de Porsche a la Xina no és un cas aïllat, ja que pràcticament tots els grans fabricants europeus han reduït molt significativament les seves vendes al mercat automobilístic més gran del món, en un moviment que espanta, i molt, a les direccions dels grans grups automobilístics, que havien apostat per un mercat xinès en expansió on les vendes dels fabricants europeus seguirien creixent exponencialment durant els propers anys, una previsió que s'ha mostrat errònia i ha fet enganxar-se els dits a Porsche, Volkswagen i altres fabricants europeus.

El client xinès s’ha convertit en un comprador exigent que, en igualtat de condicions, prefereix apostar pels fabricants locals tot i que aquests no arrosseguin el pes i la història dels fabricants europeus. De fet, els fabricants locals aposten per tecnologies i aplicacions que a Europa consideraríem frívoles, com ara un karaoke o places posteriors connectades a pantalles i aplicacions diverses. 

Una aposta elèctrica fallida

L’altra gran pedra a la sabata de Porsche ha estat la seva estratègia elèctrica. Porsche va apostar fort pel Taycan, un cotxe elèctric excepcional que va suposar una inversió milionària per part de la marca, però que el mercat no ha rebut amb l’entusiasme que la marca esperava. El segon model elèctric de Porsche ha estat el Macan, un totcamí totalment elèctric que tampoc ha assolit els objectius comercials de la marca.

L’escassa demanda de models elèctrics i la dificultat per poder amortitzar les inversions realitzades han fet que Porsche hagi acumulat més pèrdues en el balanç financer, arrossegant a la resta de marques del grup Volkswagen en una voràgine de pèrdues i números vermells.

Amb tot, Porsche manté un prestigi i un posicionament comercial òptim a Europa i als Estats Units, així com una gamma comercial sòlida i ben assentada en aquests mercats. Per últim, el 911 segueix sent el model halo de la marca, però el marge comercial del seu esportiu estrella no és suficient per remuntar els resultats comercials de la marca. L’arribada d’una nova generació del Macan amb motor de combustió i el possible retorn dels Cayman i Boxster en format elèctric i híbrid endollable amb motors de gasolina semblen garantir la viabilitat de la marca a llarg termini, això sí, sustentat fora del mercat xinès.