La marca Eivissa sempre ha estat molt venedora. Sobretot, i malauradament, en la versió espanyola d’aquest topònim: Ibiza. A Seat ho van veure clar fa més de tres dècades, el 1984, i quan van començar a batejar els seus models amb noms de llocs atractius no van dubtar a triar el de la popular illa per a un dels models que els ha reportat més vendes. L’Ibiza va ara per la cinquena versió, i de les anteriors se n’han arribat a despatxar més de 5,4 milions d’unitats. Una barbaritat. Per això aquest cotxe ha estat, juntament amb el León i l’Ateca, un dels puntals bàsics de l’economia d’aquesta marca, i els ha donat durant molt temps el lideratge comercial del seu segment.

Des de la primera versió, força angulosa i estreta, firmada per Giorgetto Giugiaro, fins a l’actual, molt més arrodonida i ampla, aquest popular utilitari no únicament ha anat guanyant en dimensions i habitabilitat, sinó, sobretot, en personalitat. I això ha estat possible gràcies al treball de disseny fet per Alejandro Mesonero Romanos, una de les joies de la corona de Seat, i un dels creatius del moment més cobejat per totes les marques de cotxes. Un crac, vaja.

D’aquest cotxe, campió mundial de ral·lis de dos litres, se n’han fet moltes versions especials. Des d’una amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona fins a les dedicades a Paco Rabanne; la Junior; la Special, i, com no podia ser d’una altra manera si parlem de l’illa amb més marxa nocturna del món, la Disco.

L’any que va néixer van estrenar pel·lis com Amadeus i Terminator, i llavors aquest cotxe costava 825.000 pessetes (menys de 5.000 euros).