Grans campions de la Fórmula 1
Ferran Vital

Graham Hill i el mite de la Triple Corona

El britànic és l’únic pilot de la història que ha sigut capaç de guanyar les 24 Hores de Le Mans, el GP de Mònaco i les 500 Milles d’Indianapolis 

Graham Hill i el mite de la Triple Corona / VIQUIPÈDIA Zoom

Tot i haver guanyat dos cops el Campionat del Món de Fórmula 1 i haver quedat subcampió en tres edicions més, l’anglès Graham Hill (1929-1974) ha passat a la història per ser l’únic pilot capaç d’haver completat la Triple Corona de l’automobilisme, un títol honorífic que ostenta el pilot capaç d’haver guanyat les 500 Milles d’Indianapolis, el GP de Mònaco de Fórmula 1 i les 24 Hores de Le Mans.

I tot això havent començat molt tard a competir, ja que fins als 24 anys Graham Hill no va obtenir el seu permís de conducció, i no va ser fins al 1956 i 1957 (ja amb 27-28 anys) que va començar a competir a la Fórmula 2 al volant d’un Lotus.

L’any 1958, amb gairebé 30 anys, Graham Hill va debutar a la Fórmula 1 al volant d’un Lotus, i va obtenir uns resultats discrets. El 1960 va fitxar per l’equip British Racing Motors (BRM), també anomenat Owen Racing Organisation, amb qui va començar a millorar els seus resultats.

Colin Chapman i Graham Hill, la parella que va fer campions a l'equip Lotus Zoom

Colin Chapman i Graham Hill, la parella que va fer campions a l'equip Lotus / Viquipèdia

Amb tot, no va ser fins al 1962 que Graham Hill va obtenir el seu primer Campionat del Món de Fórmula 1, a l'imposar-se als seus compatriotes Jim Clark i John Surtees i al neozelandès Bruce McLaren, els seus grans rivals durant els anys 60 i 70 del segle passat. Els anys 1963, 1964, 1965 i 1966 Graham Hill no va poder guanyar el títol, però va sumar quatre victòries seguides al GP de Mònaco.

Graham Hill al volant d'un Lotus Zoom

Graham Hill al volant d'un Lotus / Viquipèdia

L’any 1966 Graham Hill va participar en les 500 Milles d’Indianapolis, en què va obtenir una victòria brillant per davant del seu gran rival Jim Clark, que hi havia guanyat tot just l’any anterior. Després d’aquesta victòria Graham Hill va firmar per l’equip Lotus per segona vegada l’any 1967, i va obtenir el seu segon títol l’any 1968.

Graham Hill al volant d'un Embassy Hill, any 1974 Zoom

Graham Hill al volant d'un Embassy Hill, any 1974 / Viquipèdia

El seu rendiment a la Fórmula 1 va decréixer després de sumar el segon Campionat del Món, i l’any 1971 va abandonar Lotus per fitxar per Brabham, on mai va estar en disposició real per lluitar pel títol. El seu baix rendiment el va esperonar per provar sort en altres competicions de l’automobilisme, i així va obtenir la victòria a les mítiques 24 Hores de Le Mans del 1973 al volant d’un Matra-Simca.

Graham Hill va decidir fer la seva pròpia escuderia, anomenada Embassy Hill, les temporades 1973 i 1974, amb la qual va córrer un parell de curses. Precisament un accident amb la seva avioneta al tornar d’un Gran Premi va acabar amb la seva vida el 29 de novembre del 1975. El seu fill petit, Damon Hill, també  va arribar a ser campió del món de Fórmula 1, i el seu rècord com a únic pilot capaç de guanyar la Triple Corona encara inspira molts dels pilots actuals, com el mateix Fernando Alonso o el colombià Juan Pablo Montoya, els dos pilots en actiu que estan més a la vora d’igualar el llegendari Graham Hill.