Història
Ferran Vital

Automòbils La Cuadra, el primer fabricant de cotxes de l'Estat, era elèctric i català

Us portem la història de La Cuadra, que va apostar pel cotxe elèctric

El primer cotxe elèctric de l'estat, any 1899 / VIQUIPÈDIA Zoom

L'aposta per la mobilitat elèctrica no és nova. De fet, els primers cotxes elèctrics són molt anteriors als primers de gasolina. La història dels automòbils La Cuadra va començar durant l'any 1889, quan el valencià Emilio de la Cuadra i Albiol va anar a l'Exposició Universal de París.

Emilio de la Cuadra era un enginyer del cos d'artilleria de l'exèrcit espanyol que es va passar a la vida civil per fabricar una central elèctrica a Lleida que va proporcionar enllumenat elèctric a la capital de la Terra Ferma. Aquesta primera aventura li va proporcionar prou capital per atrevir-se a fundar, a Barcelona, la primera companyia d'automòbils de tot l'estat espanyol i una de les primeres d'Europa.

Emilio de la Cuadra era un enginyer militar apassionat de l'electricitat i les seves aplicacions

El setembre del 1898, Emilio de la Cuadra va fundar la companyia d'automòbils La Cuadra, a la cantonada del carrer Diputació amb el passeig de Sant Joan, en un edifici avui desaparegut. Tot i que tenia abundants coneixements elèctrics, De la Cuadra va contractar un enginyer suís, Carlos Vellino, que va arribar a Barcelona de la mà d'un jove compatriota anomenat Mark Birkigh.

En un primer moment, Emilio de la Cuadra i el seu enginyer de confiança, Carlos Vellino, van decidir apostar per fabricar cotxes elèctrics, però no van tenir gaire èxit. Malgrat els coneixements previs de tots dos, els seus vehicles circulaven durant uns quatre o cinc quilòmetres abans d'esgotar les pesants bateries i deixar aturat el cotxe. El suís va intentar dissenyar un nou acumulador elèctric per alliberar els seus vehicles d'aquesta pesant càrrega de les bateries elèctriques del moment.

La primera gran comanda i el primer fracàs

Mentrestant, La Cuadra va rebre la primera comanda realment important. L'Hotel Oriente de la Rambla de Barcelona va encarregar-li un gran òmnibus (una mena d'autobús) amb capacitat per a 20 passatgers per anar a buscar els clients de l'hotel a l'Estació de França de Barcelona. L'encàrrec era d'allò més interessant des del punt de vista tècnic i econòmic, ja que l'Hotel Oriente va pagar 30.000 pessetes (una autèntica fortuna el 1899) per aquest vehicle.

El repte era majúscul. L'òmnibus dissenyat per La Cuadra disposava d'enllumenat elèctric, un gran maleter i una carrosseria de 5,5 metres de llarg, 2,2 d'ample i més de 3 d'alt. Un monstre de 7.000 quilos impulsat per dos motors elèctrics de 15 kW que oferien una potència conjunta d'uns 43 CV, prou per poder circular a velocitats d'uns 20 km/h o superar petits desnivells.

Òmnibus de La Cuadra Zoom

Òmnibus de La Cuadra / Viquipèdia

Però els intents de Vellino per fer funcionar el seu acumulador elèctric van ser un fracàs. Finalment, va ser l'altre jove enginyer suís, Mark Birkigh, qui va fer funcionar l'òmnibus, això sí, amb bateries convencionals, molt més pesants i que limitaven el nou vehicle.

L'agost del 1900, La Cuadra va voler presentar aquest òmnibus al públic amb una exhibició i un viatge inaugural. El vehicle va arrancar al passeig de Sant Joan, va recórrer el carrer Diputació, però va parar-se en arribar a la Meridiana, i no es va tornar a engegar. La Cuadra havia fet el ridícul davant de tot Barcelona, i el que és pitjor, perdia un client important. La marca semblava tocada i enfonsada.

L'adeu de l'aventura elèctrica

El fracàs de l'òmnibus va fer que Vellino plegués i deixés el seu lloc al jove Birkigh. Aquest enginyer va decidir abandonar el camí de la mobilitat elèctrica i apostar pels motors de combustió dissenyant dos motors de dos cilindres de 4,5 i 7 CV de potència, que va provar durant més de 1.100 quilòmetres sense tenir-hi cap incident, avaria o aturada sobtada.

Un dels sis cotxes amb motor d'explosió fabricats per La Cuadra va ser comprat per l'empresari Francesc Seix, un apassionat de l'automoció amb qui Birkigh va forjar amistat de seguida.

La societat, però, no funcionava bé: el 1902 va fer fallida, i el fundador de la companyia, Emilio de la Cuadra, va tornar a l'exèrcit. El principal creditor de La Cuadra, el banquer gallec resident a Vic José María Castro, va fer-se càrrec de la societat i va rebatejar-la amb el nom de Castro, que faria fallida pocs mesos després, el 1904.

De les cendres de La Cuadra i Castro en va sorgir una companyia que hauria de ser mítica, la Hispano Suiza, el mateix 1904, gràcies als empresaris Damià Mateu i Francesc Seix i a l'enginyer suís Mark Birkigh. Però aquesta ja és una altra història.