LA GUANTERA

La il·lusió dels catalans pel motor

Tots somien a ser com el Marc Márquez. Alguns volen aconseguir tants diplomes de campió com el Toni Bou. I moltes esperen solcar els deserts del planeta amb tanta gràcia com la que té la Laia Sanz. Els motoristes d’aquí, i els seus èxits, són font d’inspiració per als centenars de nens i nenes catalans que cada setmana aspiren a competir al màxim nivell per preparar-se per ser algun dia tan bons i agosarats com els seus ídols.

A pesar de la situació del moment, fa poques setmanes gairebé 120 joves pilots van participar en la primera prova del Campionat de Catalunya de motocròs per a nens que es va fer a la Pobla de Mafumet. Una xifra que ens demostra que el moment esplendorós del motociclisme català a escala internacional pot tenir la continuïtat assegurada.

Aquest any una altra especialitat inventada aquí i que ha estat el bressol de grans campions com és l’enduret (o enduro per a nens) viu la 21a edició del seu campionat. Va ser justament en aquesta modalitat en què el Tro de Cervera i els germans Espargaró, entre d’altres, van fer els primers quilòmetres de competició sobre una moto.

Apostar per la base

El de motocròs i el d’enduret són dos dels divuit campionats que formen el calendari de la Federació Catalana de Motociclisme (FCM). Josep Abad, el president de l’entitat, té clar l’objectiu: “Apostar per l’esport de base, per la formació. En els temps que vivim hem de fer campionats per a pilots que aspiren a ser professionals algun dia, sí, però no ens hem d’oblidar dels que competeixen d’una manera totalment amateur, sense pretensions que vagin més enllà de passar-s’ho bé fent esport. Cal crear campionats adaptats a la situació de crisi econòmica que travessem”.

El 2014 farà 10 anys del naixement de la FCM. Del 1972 al 1982 la Real Federación Española de Motociclismo, que aleshores presidia Luis Soriano -antic lloctinent de la guàrdia motoritzada del general Franco-, va anul·lar les diferents federacions regionals que hi havia hagut per tot l’Estat i les va convertir en delegacions territorials. El 1983 a Catalunya una comissió gestora va començar a moure’s per reactivar l’abolida federació autonòmica, però no va ser fins al 1986 que es va tornar a posar en marxa, sota la direcció de Marian Arisó.

Aquesta temporada, la FCM empararà unes 250 curses repartides per les diferents comarques, 114 de les quals constitueixen els campionats de Catalunya.

Tot això és possible gràcies als clubs, destaca Abad: “Ells són l’autèntic motor d’aquest esport, i els que permeten tirar-lo endavant. Sense el seu esforç, sense el seu voluntariat, no hauria sigut possible cap dels títols mundials dels quals estem tan satisfets”.

A Catalunya hi ha censats 180 motoclubs. Però en realitat tota l’activitat se la reparteixen entre 40 o 50, que només poden comptar amb entre quatre i vuit euros que la FCM els retorna del que els pilots han pagat per la llicència que els permet competir, segons la classe de què es tracti.

L’any passat van expedir 4.500 llicències, repartides en tres categories: homologada (per participar als campionats d’Espanya), catalana (necessària per poder puntuar als campionats catalans) i social (apta només per fer curses de club).

Però les subvencions que arriben a la FCM (només un 7% del pressupost) no paren de caure -com a totes les federacions- , i en tres anys s’han reduït gairebé a la meitat.