LA GUANTERA

Reduir la velocitat pot tenir preu

Els atropellaments de ciclistes a vianants, alguns d’ells amb conseqüències mortals, com és sabut, han crescut força en els últims temps en ciutats com Barcelona. Això és conseqüència d’haver creat nous carrils per a bicis a la capital catalana però, sobretot, de l’augment de l’ús d’aquest mitjà de transport.

La convivència de les diferents velocitats de circulació sempre ha sigut difícil. Ara, a més, la visualització del repartiment de l’espai públic és cada vegada més evident, però la conscienciació d’aquesta necessitat de separar les vies en funció de l’ús a què es destinen encara no està consolidada. La falta de costum provoca actituds insegures tan en els usuaris d’aquestes vies específiques com en els que les han de travessar, i això ha generat conflictes i ha disparat la sinistralitat.

Segons José María Riaño, secretari general d’Anesdor -l’associació que agrupa les empreses de l’Estat vinculades al sector de les dues rodes-, “a Barcelona els xocs contra elements estàtics del mobiliari urbà s’han disparat un 152% en l’últim any com a conseqüència de la massiva instal·lació de mecanismes per segregar carrils de circulació, en funció dels usuaris als quals vagin destinats”. Des de l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament afirmen que no tenen constància d’un augment de la inseguretat provocat per aquest factor. Reconeixen, això sí, l’existència de diferents maneres de separar els carrils bici, per exemple, dels altres mitjançant obra civil, senyalització horitzontal -com els paviments especials que fabriquen, entre altres, l’empresa Paviasfalt, de Sant Boi- o peces per complir aquesta funció.

D’aquestes peces n’hi ha de diferents tipus. El dissenyador Curro Claret ha obtingut premis per la creació d’un d’ells, anomenat Zebra, fabricat per l’empresa catalana Zicla, i que popularment es coneix pel malnom de “pastilla Juanola” per la forma d’aquesta peça de cautxú. El Manual de disseny de carrils bici de Barcelona l’anomena “barra de pa”, per la forma que té, i segons el consistori és la que està previst que s’utilitzi en els projectes dels nous carrils bici.

Els motius de la sinistralitat

L’origen de molts dels problemes de sinistralitat viària és l’excés de velocitat. L’increment del trànsit en carrers i vies públiques, amb la presència de tota mena de vehicles, amoïna les administracions, que proven de posar en marxa tot tipus de mesures per fer que circular sigui més segur per a tots els usuaris, sigui quin sigui el mètode de desplaçament utilitzat. Un d’aquests mètodes és, des de fa temps, la conscienciació necessària dels ciutadans, però també l’enduriment de les sancions. I en un terreny més pràctic, la creació de mecanismes per reduir la velocitat de circulació en les proximitats dels punts més problemàtics, com els semàfors o els passos de vianants.

Entre aquests mètodes, cal destacar les bandes reductores de velocitat, que tant malestar provoquen de vegades entre els conductors de vehicles per la incomoditat que suposa passar-hi per sobre.

“Una banda reductora mal feta pot espatllar el cotxe”, afirma Francesc Xavier Martínez i Bosch, director general d’Ecobam, una empresa que es dedica a la fabricació d’aquests elements. “Només fan bé la seva missió si tenen la geometria adequada -assegura-. Si no, si no compleixen la normativa, són muntanyes, purs obstacles, simples impediments que només generen problemes, incomoditat i avaries”.

I el problema és que la normativa no està gens clara. El 1989 l’Estat va crear la primera legislació que regula les bandes reductores com a instrument actiu per a la pacificació del trànsit rodat. A Catalunya, on el Govern no té competències en aquest camp, s’aplica, però no hi ha hagut una adaptació progressiva i caldria actualitzar-la.