Aquest és un any d’aniversaris importants. El dia 27 d’abril farà 40 anys de l’última cursa de Fórmula 1 que es va disputar a Montjuïc. Igualment, aquesta primavera podrem celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la primera al circuit de Montmeló, en la tornada de la categoria reina de l’automobilisme esportiu a Catalunya després de l’accident de Rolf Stommelen que va suposar el tancament del traçat barceloní, setze anys abans.

L’experiència de veure per primera vegada un monoplaça passant pels revolts d’aquest pulmó natural de la ciutat va marcar tota una generació d’entusiastes dels esports del motor.

A Montjuïc s’hi van fer curses extraordinàries, com la prova dels 1.000 km, les 24 Hores de Motociclisme, el Trofeu Escuderies Catalanes i, evidentment, els Grans Premis de motos i Fórmula 1. Per a molts aficionats la bellesa d’aquest escenari era única, només comparable a la de Mònaco, que no és tan ràpid com ho era la pista catalana. Però l’evolució de les prestacions dels vehicles de competició estava molt per sobre de la de les mesures de seguretat d’un indret que no estava preparat per acollir-los, i això va ser la sentència definitiva per a les curses de motor en aquest lloc .

Montjuïc continua ben present en la memòria del que els anglesos en diuen petrolheads, o malalts de la gasolina, si voleu. Ara fa cinc anys un d’ells, Jesús Pozo, va tenir la pensada de posar en marxa un revival de les curses que s’havien fet al parc barceloní i va crear l’Esperit de Montjuïc, una trobada que aquest any es farà a partir de divendres vinent, novament al Circuit de Barcelona-Catalunya.

Aquest experiment entre nostàlgic i sensible ja és la concentració de cotxes de Fórmula 1 més nombrosa que podem trobar a tot Europa. Només podem considerar un referent semblant en ocasió del Festival of Speed que es fa a Goodwood des del 1993 en uns terrenys propietat de lord March. La cita britànica és molt important per la transcendència històrica d’alguns dels cotxes que hi participen, però no és tan nombrosa com la que ara es promou aquí.

Fa un mes, en ocasió de l’estrena del campionat mundial de Fórmula 1 d’aquesta temporada a Melbourne, només hi va haver 16 monoplaces d’aquesta divisió a la graella de l’Albert Park. El cap de setmana que ve s’espera que a Montmeló n’hi hagi prop de 70, dividits en dues categories, que separen els cotxes entre els fets abans de l’any 1965 o després. La xifra és tan alta que els organitzadors la volen validar com a rècord Guinness.

Veure en acció tantes màquines de valor incalculable no té preu. Sentir-les ja és tot un espectacle sonor, i més si comparem el soroll dels seus motors amb els que utilitzen els cotxes de la F-1 actual. No hi ha color. A més dels F-1 que van córrer a les curses dels anys 50, 60 i 70 al cor de Barcelona, l’Esperit de Montjuïc ens permetrà veure en acció també cotxes que han sigut protagonistes de curses com les 24 Hores de Le Mans -els Sport-Cars de la Classe C- o turismes fabricats abans del 1966 lluitant pel trofeu Javier del Arco, creat en memòria del millor historiador de l’automòbil que hi ha hagut en aquest país.

A més de les curses, a Montmeló s’hi farà una desfilada de vehicles clàssics en què també es premiarà l’elegància dels conductors i ocupants en una trobada que pretén ser molt familiar i amb activitats per a tothom.

Un rèquiem per al motor a Montjuïc

Tot i que el circuit de Montjuïc no va tancar fins anys després, per la mort del motorista Mingo Parés a les 24 Hores, l’accident de Rolf Stommelen el 27 d’abril del 1975 va suposar la fi per a les proves de Fórmula 1.

Dies abans, els pilots que havien de participar a la cursa de F-1 havien expressat malestar per com estaven collades les tanques.

Després d’amenaçar de no córrer la cursa, el RACC els va convèncer i el belga Jacky Ickx va ser el primer a engegar el seu Lotus als entrenaments. El diumenge l’Embassy Hill número 22 va perdre l’aleró del darrere a la volta 25 de les 75 previstes, va volar al rasant de l’estadi i va anar a parar contra un punt de control. Com a conseqüència, van morir quatre espectadors i més de deu van resultar ferits.

Quatre voltes més tard el Gran Premi es va aturar, amb Jochen Mass proclamat com a guanyador -en la seva única victòria a la F-1- i la italiana Lella Lombardi, sisena, convertida en l’única dona que ha puntuat en l’especialitat.