Quan es parla del manteniment d'un vehicle, i més concretament de l'estat dels líquids, habitualment ens ve al cap l'oli (que és com la sang del motor i resulta fonamental per al seu bon funcionament) i fins i tot d'altres com el de l'eixugaparabrises, ja que el fem servir habitualment i l'hem d'anar omplint. Però existeixen altres líquids que no per ser menys coneguts deixen de ser importants, com el de frens, el de la direcció, el de la caixa de canvis o el refrigerant.

Avui parlarem d'aquest darrer element, que és gairebé tan vital per al vehicle com l'oli però que habitualment genera moltes confusions als conductors: n'hi ha de diversos tipus i fins i tot de diversos colors, també se'l coneix com a líquid anticongelant i a més té fama de ser força perillós, ja que si s'obre el tap per reomplir-lo amb el motor calent gairebé segur ens emportarem una bona cremada.

Què és el líquid refrigerant?

Si el líquid refrigerant també es pot anomenar anticongelant és perquè s'encarrega de dues funcions alhora: d'una banda, evita la corrosió i la congelació dels elements mecànics del cotxe i, de l'altra, dissipa la calor que generen els motors de combustió. Per aconseguir-ho senzillament va recorrent un circuit tancat i absorbeix la calor que prové del motor, mantenint la temperatura òptima de funcionament (uns 90 °C) i evitant problemes com autodetonacions del combustible o el trencament de peces.

Abans de triar quin tipus de líquid refrigerant ens convé és important repassar quines diferències presenten els diversos tipus de líquids refrigerants del mercat. D'entrada el primer que crida l'atenció és que no estem davant d'un fluid transparent, sinó que acostumen a ser de color verd, rosa, taronja, blau o groc.

Això respon a dues funcions: d'una banda, poder identificar ràpidament qualsevol fuita a través del circuit tancat que citàvem anteriorment i, de l'altra, indicar quin percentatge d'anticongelant i aigua destil·lada té cada líquid. Això sí, el color no es basa en un consens general per a totes les marques, sinó que cada fabricant estableix el seu criteri. Així doncs, cal fixar-se en les característiques de cada líquid i de cada fabricant.

Per saber quines característiques tenen els anticongelants del cotxe també haurem de fixar-nos en les etiquetes. Allà llegirem les inscripcions G11, G12, G12+, G12++ i G13, que fan referència a les diverses evolucions que han anat experimentant els líquids al llarg dels anys. El G11 es va començar a fer servir l'any 1994, els G12 i G12+ pels volts del 1996, el G12++ l'any 2005 i el G13 l'any 2008. I per saber quin líquid hem de fer servir ens haurem de centrar en el manual del nostre vehicle, on s'especifica exactament quin tipus necessita.

Quins tipus de líquids refrigerants hi ha?

Més enllà dels colors i de les nomenclatures, la composició química dels líquids refrigerants fa que es puguin dividir en tres grans grups: orgànics, inorgànics i híbrids. Aquestes són les característiques principals de cadascun d'ells:

• Líquids refrigerants orgànics: La seva composició es basa en etilenglicol (que fa d'anticongelant) i aigua destil·lada per evitar la corrosió. Són els únics líquids refrigerants biodegradables, i entre les seves propietats destaquen una elevada durabilitat i un punt d'ebullició molt alt.
• Líquids refrigerants inorgànics: Tal vegada són els menys recomanables, ja que tot i que la seva composició general sigui similar a la dels orgànics, aquests fan servir silicats que resten durabilitat, contaminen més i perden poder anticorrosiu, de manera que poden generar a la llarga més residus sòlids al circuit anticongelant i, eventualment, algunes avaries.
• Líquids refrigerants híbrids: són una barreja dels dos anteriors, i en la seva composició química també hi trobem etilenglicol, glicerina i altres additius. Les seves propietats són similars a les dels líquids refrigerants orgànics.

Quin líquid refrigerant necessito?

D'entrada, convé recordar que mai hem de barrejar líquids anticongelants orgànics i inorgànics. I és que, malgrat que hàgim dit que comparteixen elements com l'etilenglicol, els seus components anticorrosius són diferents i incompatibles. Barrejar-los pot generar avaries greus, ja que les reaccions químiques que se'n deriven anul·len les capacitats anticorrosives.

Així doncs, per saber quin tipus de líquid refrigerant necessitem el millor que podem fer és fixar-nos en el que recomani el fabricant. No necessàriament pel que fa a marca, sinó a propietats generals. Dit d'una altra manera, si un fabricant recomana fer servir un anticongelant amb una concentració del 50% i resistència a les temperatures d'entre -35° i 145°, el que haurem de fer és comprar un líquid refrigerant del fabricant que vulguem, però exactament amb aquestes propietats.

Com és evident, es pot fer servir un líquid amb característiques diferents (consultant el manual del propietari i les compatibilitats) i fins i tot es poden barrejar anticongelants compatibles entre si amb diferents concentracions, però cal tenir present que el resultat no serà el recomanat pel fabricant. Sigui com sigui, el millor que podem fer és fer servir sempre el mateix líquid, del mateix fabricant i amb les mateixes propietats. Ah, i un últim detall: tot i que el circuit per on passa l'anticongelant és tancat i no s'hauria d'escapar mai, convé substituir-lo periòdicament per garantir que sempre ofereixi les millors propietats. Cada quant? Doncs el que recomani cada fabricant, però habitualment cada 40.000 quilòmetres.