La pràctica del ciclisme és cada cop més popular a casa nostra, i és estrany circular per qualsevol tram de carretera on no ens creuem amb diversos ciclistes. Molt sovint circulen en grups més o menys grans, i sovint es creen situacions de risc relativament fàcils d’evitar.

L’article 167 del codi de circulació afirma que cap conductor pot trepitjar mai una línia contínua, però hi ha unes quantes excepcions a la norma. Una d’aquestes permet que els vehicles trepitgin o superin una línia contínua per fer un avançament si les condicions de seguretat i el sentit comú ho permeten.

Així doncs, els conductors podem –fins i tot ho hem de fer– envair el carril contrari fins i tot amb línia continua sempre que les condicions ho permetin per avançar de manera segura un ciclista o un grup de ciclistes en una carretera de muntanya.

Cal recordar que hem de deixar una distància lateral mínima d’1,5 metres i que, convé dir-ho, els ciclistes estan obligats a circular pel voral de la carretera sempre que sigui practicable o, en el seu defecte, tan enganxats a la dreta com sigui possible per facilitar la maniobra d’avançament dels vehicles de quatre rodes.

Els ciclistes no poden circular en grups de més de dos bicicletes en paral·lel, i fins i tot estan obligats a circular en fila d’un quan les condicions de la carretera i la seguretat de la via ho requereixin, un punt que desgraciadament és ben poc respectat per la majoria de ciclistes del nostre país.