La ruta que avui us presentem és un recorregut molt conegut pels amants del motor. Centenars de cotxes i motos la fan cada any atrets pels comentaris dels llocs especialitzats en rutes amb vehicles de motor, que –atenció!– la consideren una de les carreteres més boniques del Vell Continent. Personalment no m’atreveixo a dir si aquesta és la carretera més bonica del nostre país, però us puc ben assegurar que paga la pena fer íntegrament el recorregut que avui us proposem, i no us en penedireu si, a més, feu el trajecte d’anada i tornada.

Comencem la nostra escapada a Solsona, una vila tranquil·la amb un regust medieval molt marcat que encara avui és seu episcopal. Com tota seu, Solsona té una catedral, la de Santa Maria, que esdevé un exemplar únic al país gràcies al fet de ser un edifici on conflueixen diversos estils artístics com ara el romànic, el gòtic i el barroc. Val la pena passejar-se pel seu nucli històric i contemplar la plaça del Palau Episcopal, d’estil barroc, la plaça Major i els portals que encerclen el nucli històric.

Abandonem Solsona per la carretera C-462 en direcció a Sant Llorenç de Morunys. Aquesta carretera passa per ser una de les més boniques de tot Europa, i fins i tot fabricants com Ford la fan servir per posar a punt els seus models més esportius.

La carretera C-462, poc transitada i en un estat de conservació excel·lent, avança pujant la vall del riu Cardener per un entorn natural privilegiat, que es torna gairebé oníric en arribar al pantà de la Llosa del Cavall.

Un cop a Sant Llorenç de Morunys paga la pena visitar el museu de la Vall de Lord, que ocupa l’antic monestir de Sant Llorenç, així com la parròquia de Sant Llorenç.

Seguim el nostre ascens per la carretera C-462 i passem el nucli de la Coma tot deixant a la nostra esquerra l’estació d’esquí de Port del Comte. Aquí la carretera es torna més recargolada, avança com una serp i guanya alçada fins a coronar el coll del port, a 1.751 metres sobre el nivell del mar i que és l'únic pas natural que travessa la serra del Cadí i que comunica el Solsonès amb l’Alt Urgell.

Arribem al poble de Tuixent, actualment integrat al municipi de de Josa del Cadí. Tuixent és un petit poble pirinenc situat a més de 1.200 metres d’altitud, on destaquen l'església romànica de Sant Esteve, amb més de mil anys d’història, i el seu entorn natural, gairebé únic. Tant a Tuixent com a Josa del Cadí sembla que el rellotge s’hagi aturat entre les cases i els carrers de pedra.

Tornem a la carretera C-462 per seguir el descens travessant els petits pobles de Cornellana, Fórnols de Cadí i Adraén. En aquest vessant nord de la serra del Cadí els nuclis de població estan disseminats entre les valls. De fet, tots aquests nuclis pertanyen a un gran agrupament anomenat la Vansa i Fórnols.

En aquest tram la carretera C-462 es torna un punt més feréstega, amb una ràpida successió de revolts i un asfalt una mica menys ben conservat i on els avets, alguns roures i pins blancs es mariden amb una terra pedregosa i un punt rogenca, característica dels contraforts del Cadí.

Finalment arribem a la Seu d’Urgell, a la riba del Segre. La Seu és l’altra gran població d’aquesta ruta, seu episcopal. La seva catedral, a diferència de la de Solsona, és íntegrament romànica.