Comencem la nostra ruta al Parc Natural del Garraf a Begues, un petit poble de 7.000 habitants situat a 400 metres d’alçada a l’extrem occidental del Baix Llobregat, envoltat de boscos de pi i turons que generen un paisatge ondulat i frondós pràcticament tot l’any.

Abandonem Begues pel camí del Parc Natural del Garraf, una pista en molt bon estat que guanya alçada i discorre per la vall formada entre la serra de la Guàrdia i el cim de les Solius, amb un mirador privilegiat a 533 metres sobre el nivell del mar.

La pista està en molt bon estat, i pràcticament qualsevol turisme pot circular-hi sense dificultat. Ara bé, convé recordar que no és una carretera convencional , que la velocitat màxima està limitada a 30 km/h, i que molta gent fa servir aquesta pista per fer esport (caminar, bicicleta, córrer), així que val la pena extremar les precaucions.

La pista ens porta fins al nucli de la Plana Novella, un barri urbanitzat del terme d’Olivella i que s’ha fet famós per la presència del Monestir Sakya Tashi Ling, el centre religiós budista més important del país i que té horaris oberts de visita al públic a l'antic Palau Novella.

Deixem enrere la Plana Novella pel carrer de Migjorn en direcció a Jafre (també el podeu trobar amb la grafia Jafra, segons les fonts), el poble abandonat més pròxim a Barcelona. De fet, al Parc Natural del Garraf s’hi respira tranquil·litat, i sobta pensar que estem dins l’àrea metropolitana d’una de les ciutats més importants del sud d’Europa.

El camí, que està en molt bon estat, es troba esquitxat de margallons, una espècie protegida típicament mediterrània que ha trobat en aquest espai un hàbitat on coexistir amb els boscos de pi i la vinya, que domina alguns dels camps de conreu de les planes del Parc Natural del Garraf.

Arribem a Jafre, un poble abandonat al cor del Parc Natural del Garraf que va desaparèixer a causa del gran impacte de la fil·loxera –que va arruïnar molts dels seus habitants a finals del segle XIX– i l’efecte crida de les indústries del Baix Llobregat, que van absorbir els darrers habitants del poble l’any 1960. La vida al poble no devia ser gens fàcil, ja que no disposava de serveis bàsics com ara aigua corrent, electricitat ni telèfon, i ni tan sols es podien comunicar per una carretera asfaltada.

Actualment el poble abandonat es troba encerclat i protegit per diverses tanques, ja que alguns amants de les històries de fantasmes l'han convertit en epicentre de moltes llegendes sobre fenòmens paranormals. Val a dir que els diversos cops que hi he estat mai m’ha passat absolutament res, però lamentablement alguns grups de persones que visiten el poble de nit buscant sorolls o invocant el dimoni no s’estan d’embrutar, guixar o pintar les parets en els seus rituals.

Deixem enrere Jafre i seguim per la pista forestal en direcció a Sitges, punt final del nostre petit viatge travessant el Parc Natural del Garraf. El descens fins a Sitges és lent i agradable, amb zones obagues esquitxades de boscos de pi blanc i amb el Mediterrani com a teló de fons d’aquesta petita escapada a un dels espais més desconeguts de l’àrea metropolitana de Barcelona.