Comencem la nostra ruta a la població de Santa Coloma de Queralt, el nucli de població més important de la part septentrional de la Conca de Barberà. Aquesta vila emmurallada d’origen medieval situada a la riba del riu Gaià és actualment un dels centres demogràfics, econòmics i socials més importants de la zona, exerceix de manera extraoficial de capital de la subcomarca de la Baixa Segarra i s’ha consolidat com a punt de referència dels pobles del voltant pels seus serveis sanitaris i educatius.

Santa Coloma de Queralt manté un casc antic molt ben cuidat, amb diversos trams de la muralla medieval encara en bon estat i quatre dels sis portals de la vila emmurallada encara en bon estat de conservació. La plaça Major i la plaça de l’Església de Santa Coloma de Queralt són un exemple més del protagonisme de la vila, i els seus pòrtics coberts evoquen un passat comercial. També cal visitar l’església gòtica de Santa Maria (s. XIV) i l’església de Santa Maria de Bell-lloc, situada als afores del poble i que és un document magnífic de la transició de l’art romànic al gòtic entre els segles XIII i XIV.

Abandonem la vila de Santa Coloma de Queralt per la carretera C-241d en un tram ràpid i curt fins a arribar al poble de les Piles, un petit nucli de població que va néixer i créixer al voltant del seu castell fortificat, que avui encara es conserva. El poble de les Piles manté un nucli històric medieval amb carrers empedrats i cases de pedra típiques de la zona, que val la pena visitar. La seva església de Sant Martí és d’estil barroc (s. XVIII) i està bastida sobre la primera església del municipi, d’origen romànic.

Poc més de sis quilòmetres separen el poble de les Piles del de Conesa per la carretera TV-2301, un tram ben asfaltat que travessa els camps de conreu de secà característics d’aquesta zona. Conesa és un altre petit poble d’origen medieval que encara conserva parcialment la seva muralla exterior, que fins i tot compta amb un call jueu (senyal d’importància econòmica i social) i una església gòtica amb elements del romànic tardà consagrada a Santa Maria.

Abandonem Conesa per la carretera T-243 en un bonic tram d’ascens vorejant l’espai natural de les Obagues del riu Corb fins a arribar a Segura. Avancem per la carretera entre boscos de pi i roures fins a arribar al Balneari de Vallfogona (famós per les aigües medicinals del riu Corb) i el poble de Vallfogona de Riucorb.

Vallfogona de Riucorb és un altre dels petits pobles medievals de la Conca de Barberà on el rellotge sembla haver-se aturat: les seves cases de pedra, els nuclis medievals i fins i tot la seva llum sembla diferent de la de les grans ciutats. Vallfogona conserva les restes d’un castell medieval d’origen templer, que després de la defenestració d’aquesta orde militar i religiosa passaria a mans dels hospitalaris.

Tornem a la carretera T-241 per avançar fins al poble de Guimerà. Tot i que entre Vallfogona i Guimerà no hi ha un trajecte gaire llarg (poc més de quatre quilòmetres separen els dos nuclis), per fer-lo haurem de canviar de comarca (de la Conca de Barberà a l’Urgell) i fins i tot de província (de Tarragona a Lleida). Amb tot, la natura no hi entén de divisions administratives artificials i el paisatge del riu Corb es manté inalterat.

Guimerà és un poble amuntegat sobre un turó a la riba del riu Corb que manté l’encís dels nuclis medievals amb els seus carrers empedrats, estrets, costeruts i irregulars. Guimerà manté trams de la seva muralla medieval i els seus carrerons són plens d’arcs, coberts, cases pont, porxos i altres elements característics que semblen haver aturat el rellotge en un punt determinat del passat.

El poble de Guimerà encara conserva les restes del seu castell, un emplaçament estratègic sobre la vall del riu Corb datat del segle XI –durant un segle aquesta va ser la fortalesa catalana més avançada en la frontera amb la taifa musulmana de Lleida–, del qual només es conserva la torre circular, ja que les tropes liberals i la legió estrangera francesa van massacrar i afusellar la resistència carlina local durant el setge de Guimerà l’any 1835, en un dels capítols més foscos de l'exèrcit isabelí durant les Guerres Carlines.

No gaire lluny del castell de Guimerà hi trobem l’església de Santa Maria, una església de transició del gòtic primerenc amb elements artístics posteriors molt interessants com el transsepte i l’absis neogòtic del segle XIX o el presbiteri i el retaule realitzats al segle XX per Josep Maria Jujol.

Per acabar ens dirigim al monestir de Santa Maria de Vallsanta, un antic monestir femení del segle XIII molt afectat pels brots de la pesta negra durant la Baixa Edat Mitjana, que va delmar la comunitat i va provocar el progressiu abandonament del monestir, fins al punt que de tot el conjunt del monestir només va quedar en peu l'església gòtica, avui també en ruïnes.